Aquest segon any de desenvolupament de la tasca de l'actual síndica de Greuges, que va del dia 1 de maig del 2009 al dia 1 de maig del 2010, ha representat un pas endavant en l'activitat de la figura del Síndic de Greuges de la UPF. Aquest període es pot caracteritzar per un increment de l'activitat de la institució en tres aspectes: a) les actuacions i els expedients han augmentat notablement en relació amb el curs passat; b) s'ha treballat considerablement en els preparatius d'adaptació de l'Acollida del Síndic a l'administració electrònica, i c) s'han reforçat els vincles amb d'altres síndics de greuges o figures semblants de diferents universitats. El fet d'instal·lar-se al tercer pis de l'edifici Mercè també ha contribuït a organitzar millor l'oficina i les actuacions.
Caldria valorar, però, aquest impuls no tan sols com un augment de les actuacions a la Universitat o de més relacions amb d'altres instàncies, sinó com un aprofundiment en la filosofia que informa les actuacions pròpies d'aquesta figura: valoració i criteri per jutjar els greuges que hi arriben, defensar-los o, en altres casos, explicar-los i aclarir-los quan no hi ha raons suficients per analitzar-los com a greuges.
La tasca pròpia del Síndic de Greuges es manifesta en les resolucions de les queixes i consultes que arriben a l'Acollida del Síndic. En això hi ha una dada rellevant, i és que els expedients entrants s'han duplicat amb escreix en relació amb els del curs anterior: s'ha passat de 22 a 48. La creació de l'Acollida del Síndic -que ha permès enviar un formulari electrònic directament des de la web al Síndic de Greuges- pot explicar aquest increment.
Els expedients oberts durant aquest any s'han resolt força ràpidament, ja que la mitjana normal no sobrepassa els dos mesos. En dues ocasions s'han tancat dins el límit del temps dels quatre mesos que indica el reglament, per tenir-ne una visió més completa del desenvolupament. L'entrevista amb les persones que presenten una queixa continua sent satisfactòria per a les dues parts, reclamant i síndica. La resposta de la instància implicada a la Universitat sempre ha estat positiva.
No es pot destacar la rellevància de cap expedient per si mateix, si no és quan arriben queixes sobre temes semblants.
Entre els estudiants de grau destaquen les queixes per manca d'informació; les dificultats per contactar amb els professors, tutors, caps d'estudis, etc. Els canvis dels plans d'estudis per adaptar-se a l'EEES han generat queixes indirectament pel que fa a l'organització d'horaris, de torns i grups de pràctiques, a l'avaluació de pràcticums, a l'obtenció de beques, etc. S'han incrementat les queixes i les consultes dels estudiants postgraduats, de màster i de doctorat, el que explica que s'hagi obert un expedient d'ofici sobre aquest tema recollint diverses informacions de les diferents actuacions per resoldre els expedients oberts a instàncies de part.
S'han rebut també queixes del PDI i del PAS, que són més difícils de solucionar. Malgrat tot, s'ha intentat avançar en els temes plantejats; tot i que no s'hagin pogut resoldre totalment, ja que són assumptes que o bé estan reglats o, pel contrari, no ho estan gens.
El ventall dels tipus de queixes s'ha ampliat conforme han augmentat el nombre d'expedients. Dues de les queixes han estat iniciades d'ofici i la resta, a instàncies de part. En el còmput total d'actuacions s'han pogut resoldre favorablement el 55% dels casos. Hi ha dues queixes que, tot i obrir-se un expedient i fer-ne el seguiment i la resolució, finalment no van ser admeses.
Dels 43 expedients oberts han estat investigats i tancats 42, i només n'ha quedat un d'obert. Pel que fa als reclamants cal destacar el següent: el 62% són estudiants de grau; el 26%, de postgrau; el 7%, PAS, que en un dels casos va presentar una queixa col·lectiva, i el 5%, PDI. Alguns dels aspectes que han suscitat més queixes han estat els exàmens (un 12% sobre el total); les beques, el doctorat i la recerca (7%); les informacions de la web, les convalidacions, les compulses, les cinquenes convocatòries i les devolucions de matrícula (5%). De les 48 actuacions que s'han fet durant aquest període es desprèn que s'han posat en contacte amb el Síndic de Greuges de la UPF 91 persones, de les quals, 40 són homes i 51, dones. El col·lectiu femení va normalment per davant en la presentació de queixes i de consultes.
A partir del 19 de maig del 2010, l'oficina del Síndic ha participat activament en l'adaptació de la seva gestió a l'administració electrònica. El procés està en marxa, i per això s'han hagut de descriure tots els passos que es poden fer en qualsevol expedient, sigui quina sigui la seva continuïtat i el seu final. Des del Síndic de Greuges s'ha tingut cura de no oblidar en la descripció del procés la comunicació cordial i atenta amb les persones, malgrat que l'administració electrònica potenciï les comunicacions escrites i formalitzi molt els estadis dels expedients.
Durant les reunions mantingudes amb el grup de treball constituït per implementar l'administració electrònica, es va detectar la importància que té en les actuacions del Síndic el seguiment i el compliment de les recomanacions i els suggeriments que es resolen. L'eficàcia de les gestions fetes pel Síndic de Greuges depenen en gran manera de la voluntat de col·laboració dels òrgans i dels serveis de la Universitat.
Durant l'any 2009-2010 s'ha participat en reunions amb el Síndic de Greuges de Catalunya i amb altres síndics, defensors i valedors de les universitats catalanes i espanyoles. Les relacions amb les figures semblants a la del Síndic de Greuges d'altres universitats ha estat molt enriquidora i profitosa. La llista de temes tractats en aquestes reunions poden ser interessants de conèixer-los.
En la reunió de síndics de Greuges de les universitats de la Xarxa Vives al mes de juliol del 2009 a València es va tractar la "Llei de protecció de dades" i "Problemes acadèmics que planteja el procés de Bolonya".
A la trobada anual de la Conferència Estatal de Defensors Universitaris (CEDU) al mes d'octubre a Saragossa els temes debatuts durant tres dies van ser "Universidades, defensores y Bolonia", "Próximos reglamentos de PDI y de estudiantes", "Derecho y equidad en la verificación del conocimiento de los estudiantes", "La Universidad ante los retos de la sociedad". Els defensors, els adjunts i el personal col·laborador de les oficines van participar també en tres meses de treball: "Conciliació de la vida acadèmica, laboral i familiar", "Discapacitat i adaptació curricular", "TIC. Plataformes e-learning i drets universitaris".
Durant aquest any s'han mantingut dues reunions amb els síndics de les universitats catalanes. La primera va ser a la UPC, a Barcelona, per parlar del "Funcionament de les xarxes de defensors/síndics: CEDU, Lluís Vives, universitats catalanes (discussió sobre la situació actual i perspectives)" i sobre dubtes sorgits fora de Catalunya sobre la "Normativa sobre l'acreditació del coneixement del català per part dels professors -o aspirants- del sistema universitari de Catalunya".
Els temes són de l'interès general dels universitaris, però el tractament ha estat enfocat des de la perspectiva dels defensors universitaris. Aquestes reunions han ofert també l'oportunitat d'intercanviar informacions entre el Síndic de Catalunya, el Síndic de la Comunitat Valenciana i el Justícia d'Aragó, que van assistir i participar en les reunions de València i de Saragossa.
La figura del Síndic de Greuges és un observatori natural de l'activitat de la UPF. Al temps que arriben greuges es detecten molt sovint actuacions encomiables, és a dir, es veuen desajustaments però també, i en més ocasions, un funcionament puntual. Sempre s'ha rebut la col·laboració dels serveis i de les persones implicades en l'assumpte de les queixes, malgrat les dificultats que s'han trobat en alguns dels casos per resoldre-les satisfactòriament.