TITULACIONS I CURSOS CURRICULARS COMPLEMENTARIS

La Junta de Govern de 6 de febrer del 2001 va aprovar una sèrie d’accions acadèmiques que amplien i diversifiquen l’oferta docent amb titulacions i cursos curriculars complementaris que proporcionen crèdits de lliure elecció. L’antic programa específic de lliure elecció ha estat substituït pel Diploma d’Estudis Generals, que ofereix tant crèdits de lliure elecció com un diploma acadèmic als estudiants que realitzin 30 crèdits dins del programa.
El DEG s’ha iniciat el curs 2001-2002 amb una programació bianual que s’estendrà al llarg dels tres trimestres del curs acadèmic i que es prolongarà també en els cursos d’estiu. Els cursos d’estiu es complementen alhora amb una oferta de cursos instrumentals que proporcionen als estudiants les habilitats necessàries en llengua i en noves tecnologies per a un bon aprofitament de la carrera i per a una inserció satisfactòria en el món del treball. Aquests cursos instrumentals també estan oberts als alumnes que acaben de finalitzar la secundària i volen estudiar a la Universitat. L’oferta es completa amb els cursos que s’ofereixen a partir del programa interuniversitari Intercampus. També s’ha de destacar com a novetat el Programa d’Estudis Hispànics, dirigit exclusivament als estudiants estrangers.

DIPLOMA D’ESTUDIS GENERALS

Es tracta d’un bloc diferenciat d’assignatures que s’ofereixen com a crèdits de lliure elecció, la superació dels quals pot comportar l’obtenció del DEG, un títol propi de la UPF. L’oferta d’assignatures connecta, per la seva transversalitat, amb els diversos àmbits del coneixement i pretén ampliar l’oferta de la Universitat en camps que tenen un desenvolupament insuficient en els plans d’estudis. Les assignatures es desenvolupen amb un format docent propi, amb l’objectiu de fomentar el treball personal dels alumnes i d’estimular la seva participació. Per això, la seva impartició es divideix en dos mòduls: durant vuit setmanes es fa una classe setmanal, centrada en els materials digitalitzats disponibles a través del Campus Global, i durant dues setmanes més es fa una classe diària sobre un tema monogràfic.
L’oferta d’assignatures del DEG s’ofereix als estudiants universitaris de totes les titulacions i als ciutadans que hi estiguin interessats.
La programació és de caràcter bianual. La primera edició s’ha iniciat l’estiu del 2001 (deu assignatures) i continuarà al llarg del curs vinent (deu assignatures).

Primer trimestre

SECTES I NOUS MOVIMENTS RELIGIOSOS DAVANT ELS DRETS HUMANS
Professors: M. Àngels Félix i Joan Capseta
Nombre de crèdits: 5
Nombre d'estudiants: 67
Objectius:
En aquest curs s'estudia en profunditat la problemàtica sectària que afecta la societat actual, i s'analitza amb caràcter interdisciplinari la seva realitat i les seves conseqüències: aspectes sociològics, psicològics o psiquiàtrics, legals i policíacs; el tractament dels afectats i la seva possible reinserció en la societat... El coneixement global d’aquest fenomen permet reflexionar sobre la perillositat de les sectes destructives i les mesures idònies que haurien d’adoptar-se per neutralitzar els seus efectes.

L'ÍNDIA MODERNA I CONTEMPORÀNIA
Professor: Josep M. Fradera
Nombre de crèdits: 5
Nombre d'estudiants: 35
Objectius:
El propòsit central de l’assignatura és proporcionar una visió extensa dels problemes fonamentals de les societats del subcontinent. S’hi analitzen algunes qüestions de la màxima rellevància: creixement econòmic; vinculació al comerç internacional i inserció dins el mercat mundial d’ençà el segle XIX; estructures socials (castes; comunitat pagesa; gremis manufacturers i grups industrials) i religioses; formació de l’estat; estructures del colonialisme; nacionalisme, des de l’època medieval fins a l’etapa independent que es va obrir al 1947.

RACISME I GENOCIDI AL SEGLE XX
Professora: Marició Janué
Nombre de crèdits: 5
Nombre d'estudiants: 77
Objectius:
El curs introdueix els seus participants en els estudis comparats sobre l’holocaust i el genocidi, una línia d’investigació en alça en aquests moments a les universitats anglosaxones més prestigioses. Donat que els principals mòbils dels actes genocides han estat la religió, el racisme, l’ètnia i la nació, s'analitzen els orígens i els fonaments d’aquests conceptes i es reflexiona sobre les seves implicacions.