Després del seu pas per la presó, Josep Maria Huertas es convertí en una figura representativa del periodisme en llibertat. Tanmateix, després del tancament de Tele/eXpres, passà vuit mesos sense que cap mitjà li oferís feina. A causa de la seva actitud contestatària Huertas s’havia guanyat certes enemistats i resultava un personatge «incòmode» per a alguns mitjans, que no desitjaven veure’s involucrats en determinades polèmiques en aquells anys de transició.

Ja el 1980, Huertas entrà a treballar al servei de premsa de la Diputació de Barcelona, on restà fins a 1982, quan s’incorporà a la plantilla d’El Periódico de Catalunya. El seu pas per aquest mitjà fou prolífic i heterogeni. Hi destacà el tractament que donà a la Barcelona preolímpica (1992), mitjançant la dura crítica de la transformació de la ciutat gestionada per l’Administració. També hi desenvolupà un periodisme cultural, amb cròniques sobre el món del cinema o ressenyes literàries.

La seva estada a El Periódico, que durà 20 anys, només s’interrompí per un parèntesi en el qual fou nomenat sotsdirector del Diari de Barcelona, de 1988 a 1989. Llavors tornà a la plantilla d’El Periódico fins a la seva prejubiliació, l’any 2002. Des d’aleshores fins el dia de la seva mort, el 4 de març de 2007, col·laborà a La Vanguardia i al diari Avui, el qual publicà, ja pòstumament, els seus últims textos.