El juliol de 1975, quan encara era vigent la Llei de Premsa i Impremta de 1966, més coneguda com a Llei Fraga, Josep Maria Huertas patí les conseqüències de la repressió franquista. El dissabte 6 de juny, publicà al Tele/eXpres un reportatge titulat «Vida erótica subterránea», en el qual feia un repàs històric de la vida sexual dels barcelonins des dels anys 20 fins als 60. Al text, Huertas afirmava que «Un bon nombre de “meublés” [cases de cites] estan regentats per vídues de militars, pel que sembla per la dificultat que per obtenir permís per obrir-ne alguns hi va haver després de la guerra», frase que molestà a alguns càrrecs de l’Exèrcit.

Huertas fou detingut i processat el 22 de juliol per injúries a l’Exèrcit després d’un consell de guerra sumaríssim, que el conduí a la presó Model de Barcelona. Aquesta decisió, considerada injusta per la majoria de periodistes –molts d’ells, amics i companys de Huertas–, provocà la primera vaga de premsa a Espanya des del final de la Guerra Civil (1939). La protesta tingué una repercussió tant gran que cinc dels vuit diaris barcelonins no sortiren al carrer l’endemà: El Correo Catalán, Mundo Diario, Diario de Barcelona, El Noticiero Universal i Tele/eXpres. L’excepció foren els dos diaris del Règim i La Vanguardia.

Ja a la presó, la situació de Huertas es complicà al ser acusat de donar suport a un etarra, anomenat Wilson, que suposadament havia atemptat contra el general Carrero Blanco. El vincle entre ells dos s’establí en trobar-se a l’agenda de l’etarra les dades de contacte de Huertas. Malgrat els intents d’Araceli Aiguaviva, la seva dona, d’aclarir la relació entre tots dos homes a través d’una carta publicada en un diari, un tribunal militar condemnà al periodista a dos anys de presó.

Al final, Huertas no haguè de complir integrament la pena i sortí de la Model el 13 d’abril de 1976, vuit mesos i vint dies després del seu ingrés. Aquesta reducció de pena es produí gràcies a la mort de Franco, el 20 de novembre de 1975. El cas Huertas feu del periodista un símbol de la llibertat d’expressió i un referent de la lluita antifranquista.