A finals del segle XIX, Barcelona experimenta una de les principals onades immigratòries d'aquell segle. La indústria que es concentra a la ciutat dóna feina i millors opcions de vida a uns camperols que veuen com el camp cada cop els pot donar menys.

La crescuda en habitants fa que Barcelona s'estengui cada vegada més, desbordi els seus límits i s'apropi físicament a les viles veïnes. Com a conseqüència d'aquest creixement, i per resoldre els problemes demogràfics que sorgeixen amb l'arribada dels nous habitants, la capital catalana annexionarà l'any 1897 els pobles del costat com Gràcia, Sant Martí de Provençals, Sant Andreu de Palomar, Sant Gervasi de Cassoles, Sants i Les Corts.

La incorporació d'Horta, l'any 1904, culminarà aquesta construcció de la nova Barcelona.