La Barcelona industrial creixia i amb ella el moviment obrer augmentava i s'anava organitzant.

L'1 de maig de 1890 la capital catalana vivia per primera vegada la Festa Internacional del Treballador (instaurada el juliol de 1889 pel Congrés Internacional Socialista, en record i homenatge de la vaga d'obrers de Chicago de 1886) amb les primeres manifestacions reivindicatives de les classes treballadores en defensa d'uns drets fins llavors no adquirits.

La jornada laboral de vuit hores fou la principal demanda d'aquest moviment obrer en aquell primer 1 de maig de protesta.