75è aniversari de la proclamació de la 2a República Reforma agrària
Durant els primers mesos del nou règim republicà, un dels aspectes en que el Govern de la República centrà bona part dels seus esforços fou el de la qüestió agrària amb l'objectiu d'assolir un procés de reforma gradual que comportés una redistribució de la propietat de la terra i unes millors condicions de vida, especialment per a la gran quantitat de treballadors de la terra que existien al centre-sud peninsular.
Així, entre l'abril i el juny de 1931 el govern republicà promulgà tot un seguit de decrets que prohibiren expulsar als arrendataris de les finques, obligaren als propietaris a no contractar a jornalers d'altres municipis fins que no estiguessin treballant tots els de la seua mateixa localitat, aplicaren les mateixes lleis de seguretat i protecció que tenien els obrers industrials, la jornada de vuit hores, i el sistema de jurats mixtos per a arbitrar sobre els conflictes laborals. El 21 de maig del 1931 fou creada la Comissió Tècnica Agrària per a què redactés un projecte de Llei de reforma agrària que havia de possibilitar que anualment entre 60000 i 70000 famílies poguessin accedir a la propietat de la terra, i així mateix es creà l'Institut de la Reforma Agrària, tot i que, per falta de pressupost, aquest tingué un funcionament força precari. El setembre de 1932 fou aprovada la Llei de la reforma agrària, l'aprovació de la qual s'accelerà tal i com passà amb l'Estatut de Catalunya com a conseqüència del cop militar de Sanjurjo, que tot i el seu marcat caràcter reformista moderat, la propietat privada fou considerada inviolable i per tant s'hagué d'indemnitzar als propietaris de les terres expropiades amb bons de l'Estat corresponents al valor total de mercat de la terra adquirida, comptà des d'un primer moment amb la contundent oposició dels propietaris agraris i de la dreta política antirepublicana. El govern de la Generalitat, per la seua part, aprovà el 21 de març de 1934 la Llei de contracte de conreu. La Llei de contractes de conreu fou també una llei de caràcter reformista que es mantenia en una línia de respecte a l'ordre liberal i a la propietat privada de la terra, tot i que reconeixia una funció social limitadora i s'encaminava a garantir l'estabilitat dels conreadors i augmentar el nombre de propietaris. Tot i així, generà una forta oposició per part dels grans propietaris rurals, organitzats en l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre, i generà un important conflicte entre el govern català i el de la República alhora que aguditzà la conflictivitat existent al camp català essent un dels aspectes que desembocaren en els fets d'octubre de 1934.
AUTOR: Arcaya, Francisco D. de TÍTOL: La Reforma agraria de 15 de Septiembre de 1932 : comentada con su doctrina paralamentaria y disposiciones complementarias EDICIÓ: 1a ed. PUBLICAT: Madrid : Editorial Reus, 1933
AUTOR: Catalunya TÍTOL: Llei de contractes de conreu : de l'11 d'abril del 1934 PUBLICAT: Reus : Llibreria Nacional i Estrangera, 1934
AUTOR: Espanya TÍTOL: Empleo de braceros : [Decreto del Ministerio de Trabajo y Previsión de 28 de Abril de 1931 (declarado Ley de la República en 9 de Septiembre del mismo año) y disposiciones complementarias PUBLICAT: Pamplona : Emilio García Enciso, [1931?]