Portada de l'edició oficial de l'Estatut de Catalunya

Una de les grans qüestions que va haver de resoldre el nou règim republicà, tot just proclamat, fou la del reconeixement de l'autonomia política d'aquelles realitats nacionals existents dins de l'estat que llargament havien demandat un règim d'autonòmic per tal d'autogovernar-se.

Un dels acords presos en el pacte de Sant Sebastià, l'estiu del 1930, per bona part de l'oposició republicana fou el de donar una solució a la qüestió catalana en el sentit de reconèixer els drets col·lectius de Catalunya un cop enderrocada la monarquia. La concessió d'un règim d'autonomia a Catalunya, fou una de les principals qüestions que marcaren la dinàmica política del bienni reformista i, un cop concedit l'Estatut d'Autonomia, la qüestió catalana continuà essent un dels eixos centrals que configurà la realitat política de la Segona República espanyola.

L'Estatut de Catalunya fou aprovat per les Corts republicanes el 9 de setembre de 1932 després d'una llarga i feixuga discussió parlamentària. La discussió del text estatutari s'inicià el 6 de maig de 1932 a les Corts, i el debat estatutari anà acompanyat, dins i fora del parlament, d'una forta campanya d'afirmació espanyola i anticatalana. Tot i que l'Estatut aprovat quedà ben lluny del projecte d'Estatut de Núria, que havia rebut un suport massiu en el referèndum popular realitzat a Catalunya, la seua concessió significà el reconeixement de la realitat nacional catalana i l'establiment d'un marc autonòmic, que tot i ésser limitat, permeté realitzar certs avenços en l'autogovern de Catalunya.

Pel que fa a la resta de demandes autonòmiques, l'Estatut basc no s'aprovà fins l'octubre de 1936, ja en plena guerra, després d'un llarg i dificultós camí per la particular realitat política del País Basc dins la República espanyola. La resta d'avantprojectes d'Estatuts d'autonomia que s'elaboraren al llarg del període republicà, com el del País Valencià, el de Galícia o el d'Andalusia, no tingueren cap tipus de concreció tant per tenir un menor arrelament les demandes autonòmiques en aquests territoris com pel cop d'estat militar del juliol de 1936 que acabà amb la normalitat republicana després de les eleccions de febrer de 1936.

	AUTOR: Aguirre y Lecube, José Antonio de TÍTOL: Entre la libertad y la revolución, 1930-1935 : la verdad de un lustro en el País Vasco EDICIÓ: 2ª ed. PUBLICAT: Bilbao : Geu, DL 1976
	AUTOR: Azaña, Manuel TÍTOL: Para la historia de España : texto taquigráfico del discurso pronunciado el 27 de mayo de 1932... PUBLICAT Barcelona : Artes Gráficas Catalana, [1932]
	AUTOR: Catalunya TÍTOL: Estatut Interior de Catalunya : llei de 26 de maig del 1932 PUBLICAT: Barcelona : Llibreria Castells, 1933
	AUTOR: Catalunya TÍTOL: Estatut de Catalunya : de 9 de setembre del 1932 : aprovat per les Corts Constituents de la República PUBLICAT: Barcelona : Llibreria Castells, 1933
	TÍTOL: El Estatuto de Cataluña : lo que pedía Cataluña y lo que han concedido las Cortes Españolas PUBLICAT: [S.l. : s.n., 1932?]
	AUTOR Irujo Ollo, Andrés TÍTOL: Los Vascos y la república española : contribución a la historia de la guerra civil, 1936-1939 PUBLICAT: Buenos Aires : Vasca Ekin, 1944
	AUTOR: Osés Larumbe, José TÍTOL: La Nación catalana no ha existido nunca : divulgación històrica EDICIÓ: 1ª ed. PUBLICAT: Zaragoza : Ind. Gráf. Uriarte, 1932
	TÍTOL: Per a seguir la discussió de l'Estatut de Catalunya [...] dictamen elaborat per la comissió parlamentària PUBLICAT Barcelona : Impr. "La Ibèrica" C. Gisbert, [1932?]
	AUTOR: Rovira i Virgili, Antoni TÍTOL: Catalunya i la república PUBLICAT: Barcelona : [Llibreria Catalònia], 1931
	AUTOR: Royo Villanova, Antonio TÍTOL: Un Grito contra el estatuto PUBLICAT: [S.l.] : Sociedad Administrativa de Ediciones Literarias, [193-?]