Citació recomanada: Salgado, Francesc (2010). "Manuel Vázquez Montalbán, reporter a la premsa falangista (1960-62)". Obra Periodistica, 1. http://upf.edu/obraperiodistica/anuari/vazquezmontalban.html
Resum: Els inicis periodístics de Manuel Vázquez Montalbán (1939-2003) els trobem a la premsa falangista, on dos professors de Periodisme li ofereixen col·laborar. El jove escriptor debuta com a reporter el 1960 a El Español i a Solidaridad Nacional. Publica cròniques i reportatges on ja s'apunta una tendència cap a l'anàlisi i l'opinió. El maig de 1962 el detenen per manifestar-se a favor de les vagues d'Astúries a la universitat de Barcelona. Els 18 mesos que passa a la presó tanquen el debut periodístic de Vázquez Montalbán.
Paraules clau: Manuel Vázquez Montalbán, premsa falangista, Solidaridad Nacional, El Español.
L'autor
Manuel Vázquez Montalbán (1939-2003) publica uns 9.000 articles al llarg d'una carrera periodística que comença el 1960, a la premsa oficial del ‘Movimiento', i es conforma al llarg dels anys setanta. Segons s'instaura un règim democràtic al país, esdevé un comentarista reconegut gràcies a la multiplicació de les aparicions a Triunfo i Por Favor. A Tele/eXpres, Mundo Diario, Interviú i El Periódico de Catalunya endega una columna . Quan el 1979 guanya el premi Planeta, transforma la seva participació a la premsa, abandona la feina diària a les redaccions i es converteix en un col·laborador extern. Signa columnes de caire polític a El País (1984-2003), Interviú (1976-1983 i 1988-2003), El Periódico de Catalunya (1978-1983) i el diari Avui (1994-2003).
En els inicis, però, publica articles sobre informació cultural i reportatges de gran format a Triunfo (1969-1978), una tasca que combina amb el periodisme sarcàstic a Por Favor, (1974-1978). Quan vol opinar, barreja estils, gèneres i punts de vista. Inventa personatges. I encara abans, al seu debut (1960-1962), treballa com a reporter a la premsa falangista, una etapa insòlita amb una destacada identitat pròpia.
Tema, període i articles triats
L'arrancada professional de Vázquez Montalbán (1960-1962) s'inicia a la premsa falangista gràcies a dos professors de les escoles oficials de Periodisme que li ofereixen col·laborar. Després de cursar tercer a Madrid, tal com era obligatori, publica alguns reportatges al setmanari polític El Español, de Madrid. En tornar a Barcelona inicia una feina semblant al diari Solidaridad Nacional. Cobra per pàgina publicada, i per tant treballa molt i intenta fer treballs llargs. En aquesta època practica un periodisme de carrer en el qual ja s'apunta una tendència cap a l'anàlisi i l'opinió pel to reflexiu i històric d'alguns articles.
A El Español publica cròniques sobre la vida social de l'alta burgesia barcelonina i reportatges d'alguns pobles catalans. Al diari, informa sobre esdeveniments culturals i sobre la visita de jerarques franquistes a la ciutat. Però el director del diari, Luys de Santa Marina, sospita de la seva desafecció política. El posa a prova i després d'un temps l'aparta de la redacció. Tanmateix, manté la segona feina.
Però tot acaba unes setmanes més tard. El maig de 1962 el detenen per manifestar-se a favor de les vagues d'Astúries a la universitat de Barcelona - on estudiava Romàniques - amb vuit companys més, entre ells la seva dona, Anna Sallés. Els 18 mesos que passa a la presó tanquen el debut periodístic de Vázquez Montalbán. En sortir, és un ex convicte polític que no revifarà fins el 1965, al setmanari Siglo 20. Només durant els dos primers anys de feina treballa com a reporter.
Les publicacions
El diari Solidaridad Nacional s'edita el 1939 en els locals confiscats a Solidaridad Obrera, de la CNT. Pertany al ‘Movimiento' i el dirigeix fins el 1963 un falangista de la vella escola, Luys de Santa Marina, que no pot contenir la progressiva davallada en difusió i influència social. Vázquez Montalbán col·labora gràcies a José Fernando Aguirre, professor a l'Escola Oficial de Barcelona i redactor en cap. El diari desapareix el 1979.
El Español és un setmanari polític falangista fundat per Juan Aparicio el 1942 que expressa la part més immobilista del règim. Hi escriu el propi Francisco Franco ( Hispanus) sobre qüestions militars. S'edita sota la supervisió de l'Escola Oficial de Periodisme, de forma que hi participen alguns alumnes destacats que publiquen reportatges i cròniques locals per rebaixar el contingut del setmanari. El sotsdirector del setmanari i de l'escola, Valentín Gutiérrez Durán, és l'autèntic editor de la revista que, quasi sense difusió real, desapareix el 1968.
Els articles
"Del aula al campo de trabajo"
El Español, 26 de juny de 1960
Vázquez redacta la crònica d'una estada d'alumnes universitaris en un poble de Valladolid
quan encara no s'ha graduat com a periodista. El juny de 1960 espera el resultat dels exàmens de
l'últim curs. Com a militant del Front d'Alliberament Popular (conegut com ‘felipe'),
utilitza aquestes trobades amb altres estudiants per escampar l'antifranquisme. Al text barreja
dades oficials, companyona masculina i algunes insinuacions polítiques.
"Kennedy - Jhonson, por el partido demócrata"
El Español, 24 de juliol de 1960
Encara a Madrid, publica un altre reportatge sobre les primàries demòcrates nord-americanes,
el 1960, a les quals John F. Kennedy és proclamat candidat a la presidència dels EUA. S'anticipa
així a unes de les seves ocupacions professionals més destacades, l'anàlisi de la informació
internacional.
"Natalia Figueroa se presenta. Una muchacha en busca de sí misma"
Solidaridad Nacional, 30 de setembre de 1960.
Tot i que al llarg de la seva carrera no es prodiga gaire com a entrevistador, es troben en
aquest període alguns exemples interessants. A Natalia Figueroa, poetessa, membre de l'aristocràcia
i presentadora d'una gala publicitària que es celebra a Barcelona, Vázquez li pregunta amb un estil
fred i directe que imita al mestre Manuel del Arco. Entre línies, però, el text traspua
fascinació.
"El ministro de Información inauguró el calculador analógico electrónico",
Solidaridad Nacional, 26 d'octubre de 1960.
També cobreix la visita a Barcelona d'alguns jerarques franquistes abans de perdre la
confiança del director. Amb un estil informatiu, es cenyeix a les normes oficials de la informació
de l'època i evita les exaltacions patriòtiques.
"¿Están en crisis los premios literarios? Miserias y grandezas de la fabricación de literatura"
capítol VI,
Solidaridad Nacional, 14 de febrer 1961.
Critica els premis literaris perquè falsegen la realitat de la cultura i perquè els considera
comercials. Dins d'un llarg treball en cinc capítols, entrevista el que seria el seu editor més
important, José Manuel Lara Hernández. L'entrevista necessita fins i tot d'una rectificació
posterior.
"Cock-tail de gambas"
Solidaridad Nacional, 18 de juny de 1961
Redacta la seva primera columna sobre la Fira Internacional de Mostres de Barcelona, un
seguit de 15 peces que descriuen el públic assistent. Narra la distància que separa els desigs del
públic i la seva capacitat de consum. Es mostra de vegades dur i de vegades lleuger, com en aquest
comentari sobre els còctels que s'organitzen per als periodistes, una columna amb un flaire
gastronòmic.
"En busca del tiempo perdido. Venticinco años al servicio de la armada", capítol V,
Solidaridad Nacional, 1 de juliol de 1961.
Al diari se li retiren alguns treballs després de publicats alguns capítols. Un exemple
curiós és la crònica d'unes maniobres militars que es desenvolupen a Mallorca. L'indiscret reporter
no amaga que molts dels ex combatents convidats a observar el desembarcament final de les tropes no
mantenen la marcialitat necessària a la platja sinó que compensen la llarga espera amb un bany que
no pot facilitar l'imminent atac. No apareix el capítol VI.
"XXVI veces amaneció el 18 de julio. Lo que se ha dicho y se ha hecho en venticinco años de vida
española" Capítulo final, "1961", 30 de juliol de 1961.
Luys Santa Marina malfia del col·laborador perquè havia estat detingut el 1959, de forma que
el juliol de 1961 el posa a prova: Vázquez redacta una història del franquisme per celebrar el 26è,
aniversari del règim. Atrapat entre la necessitat de la feina i algun malentès que pateix en el
clandestí PSUC - en el qual milita des de fa mesos - Vázquez utilitza vells textos periodístics per
no posar en boca pròpia les magnificències del règim. Amb tot, el director no l'aparta de la feina,
encara.
"Fiesta a bordo. La II Gran Gala de la Seda en el trasatlántico Cabo San Roque"
El Español. 10 d'octubre de 1961
També reflecteix la Barcelona mundana pel setmanari de Madrid. En un acte publicitari que
reuneix 1.500 convidats a bord d'un luxós transatlàntic per fer un travessia nocturna mentre es
celebra una desfilada de moda, Vázquez descriu la lluentor del moment, les mancances humanes
i, al final del text, la irrealitat de l'acte social.
"Historia del tranvia barcelonés. Nacimiento, vida y muerte", capítol VII,
Solidaridad Nacional, 13 de desembre de 1961.
Al diari barceloní publica alguns reportatges llargs sobre la història de Barcelona que, en
ocasions, resulten relats sobre algunes organitzacions d'esquerra, com si Vázquez volgués destacar
que la història no pertany només als guanyadors. En el cinquè capítol de la història del tramvia
barceloní, per exemple, converteix els records de les vagues en una mena de manual sobre com
immobilitzar un vagó.
Reportatges
- " Del aula al campo de trabajo", El Español, 26 de juny de 1960
- " Kennedy - Jhonson, por el partido demócrata", El Español, 24 de juliol de 1960
- " Natalia Figueroa se presenta. Una muchacha en busca de sí misma", Solidaridad Nacional, 30 de setembre de 1960
- " El ministro de Información inauguró el calculador analógico electrónico", Solidaridad Nacional, 26 d'octubre de 1960, pp. 1 i 8
- "¿ Están en crisis los premios literarios? Miserias y grandezas de la fabricación de literatura", capítol VI, Solidaridad Nacional, 14 de febrer 1961
- " Cock-tail de gambas", Solidaridad Nacional, 18 de juny de 1961
- " En busca del tiempo perdido. Venticinco años al servicio de la armada", capítol V, Solidaridad Nacional, 1 de juliol de 1961
- " XXVI veces amaneció el 18 de julio. Lo que se ha dicho y se ha hecho en venticinco años de vida española", Capítulo final, "1961", 30 de juliol de 1961
- " Fiesta a bordo. La II Gran Gala de la Seda en el trasatlántico Cabo San Roque",El Español. 10 d'octubre de 1961
- " Historia del tranvia barcelonés. Nacimiento, vida y muerte", capítol VII, Solidaridad Nacional, 13 de desembre de 1961