|
|
Vázquez
Montalbán va publicar, almenys, 8.233 articles en 37 publicacions
de Barcelona i Madrid
L'escriptor i periodista Manuel Vázquez Montalbán va escriure,
almenys, 8.233 articles en 37 publicacions diferents, segons el resultat
d'una investigació realitzada pels alumnes de l'assignatura Història
del Periodisme dels Estudis de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra.
L'estudi presenta l'obra periodística de Vázquez Montalbán,
des dels inicis com a periodista a Solidaridad Nacional, a principis
del 1960, fins als darrers articles publicats a El País
o Avui.
La investigació demostra que, malgrat que Vázquez Montalbán
va arribar a col·laborar en publicacions de signe ben divers, va
ser en vuit d'aquestes 37, on va col·laborar més intensament
i regular. El 90 per cent dels textos catalogats –7.656 del total
de 8.233- corresponen al diari El País, la revista Por
Favor, el diari El Periódico de Catalunya, les revistes
Interviú, Triunfo i La Calle i els diaris
Tele/eXprés i Avui.
El diari El País és on Manuel Vázquez Montalbán
va publicar més articles, un total de 2.107 articles des de 1976
fins l'octubre de 2003, convertint aquesta vinculació periodística
en la més llarga de les que va mantenir. Però segurament
va ser a la revista humorística i d'esquerres Por Favor
on va participar-hi de forma més intensa ja que en menys de 4 anys
de vida de la publicació (de 1974 a 1978), Vázquez Montalbán
va publicar-hi un total de 1.406 articles, a part de ser membre del Consell
de direcció. El periodista hi escrivia setmanalment amb una mitjana
de publicació de textos molt elevada: a cada número es podien
trobar entre 8 i 12 articles seus.
Una altra llarga relació periodística va ser la que va mantenir
amb les publicacions del Grupo Z. A El Periódico de Catalunya
va publicar 1.309 textos, entre 1978 i 1982, amb una periodicitat que
va arribar a ser diària; i al setmanari Interviú
durant prop de 20 anys (de 1979 a 2003, amb un parèntesi de 4 anys
entre 1984 i 1988) hi va escriure regularment, fins a un total de 920
articles. També va participar, de forma més efímera,
en el setmanari del Grupo Z Primera Plana, on tot i que tan sols
va escriure-hi 14 articles, va ser-ne director entre juny de 1977 i gener
de 1978.
El setmanari d’esquerres de Madrid Triunfo és la
primera publicació on Vázquez Montalbán desplega
àmpliament la seva activitat periodística i on publica,
entre altres treballs, la 'Crónica sentimental de España'.
En total va publicar 649 articles entre setembre de 1969 fins la desaparició
de la revista, a finals de 1981 (amb un parèntesi de 1978 a 1980),
fent ús sistemàtic de pseudònims i publicant fins
a 6 textos per número. Dins les pàgines d'aquesta revista
va néixer una de les seccions més conegudes de l'escriptor:
'La capilla sixtina', un espai que després recuperaria en altres
publicacions com La Calle, revista d'actualitat política
propera al PCE que neix l'any 1978 per suplir el buit que deixa la desaparició
durant uns mesos de Triunfo. A La Calle Vázquez
Montalbán, que en serà cap de la secció de política,
hi treballarà des dels inicis fins que desaparegui, l'any 1982,
i hi escriurà 336 articles.
Anys abans, entre l'abril de 1972 i l'octubre de 1974, havia col·laborat
al diari de tarda Tele/eXprés, al que arribà després
del seu èxit a Triunfo, per escriure sobre política internacional.
Vázquez Montalbán va publicar 489 articles a Tele/eXprés
amb una periodicitat diària. La darrera publicació amb la
qual va mantenir una llarga i prolífica vinculació va ser
el diari Avui, on va publicar 440 articles, amb una vinculació
setmanal que va durar des de 1995 fins al mateix cap de setmana de la
seva mort.
A part d'aquests mitjans, al llarg de la seva trajectòria periodística
Vázquez Montalbán va publicar en nombroses altres publicacions.
Des del diari del Movimiento Solidaridad Nacional, on va iniciar
l'any 1960 la seva carrera de periodista i on va publicar 100 articles,
fins La Veu del Carrer - publicació de la Federació
d'Associacions de Veïns de Barcelona- on va escriure 4 textos, passant
pels 17 articles a Hogares Modernos, revista de decoració
on treballa entre 1966 i 1971, després de sortir de la presó.
A Mundo Diario hi va escriure 108 articles durant l'any 1976;
a Catalunya Exprés, diari popular de la tarda va publicar
des del primer número, a finals de 1976, i fins al maig de 1977,
un total de 78 textos. A Treball i Mundo Obrero, revistes
del PSUC i del PCE respectivament en les quals Vázquez Montalbán
va col·laborar-hi des de finals dels 70 fins a inicis dels 80,
va publicar-hi una seixantena de textos en cadascuna; sense oblidar la
mítica Siglo 20, revista d'actualitat política
que va durar tan sols 9 mesos durant el 1965 i que significava el retorn
de l'escriptor a la vida periodística després del seu pas
per la presó (1962-1963). Aquí va publicar 30 articles,
tants com números va durar la revista, sobre política internacional
i va arribar a ser redactor en cap.
Cas a part és el de la revista humorística d'esquerres Muchas
Gracias, publicació que viurà uns mesos entre 1974
i 1975 arran de la prohibició de Por Favor i on es reunirà
de nou part de l'equip d'aquesta publicació prohibida. Vázquez
Montalbán, malgrat que es coneix que hi va col·laborar assíduament,
no va signar amb nom propi cap article tot i que se li atribueixen un
mínim de 8 textos. Aquesta vinculació amb el periodisme
d'humor també es veurà a Hermano Lobo, setmanari
humorístic en el qual hi escriurà 13 articles - entre l'octubre
del 1975 i el gener el 1976- i on trasllada el treball que feia a la revista
Triunfo mentre aquesta va restar tancada pel govern.
També s’han catalogat col·laboracions en publicacions
com Arreu, CAU, El Temps, Camp de l'Arpa,
La Vanguardia, Ruedo Ibérico, Taula de Canvi,
Gimlet, Jovent, Barcelona Metròpoli Mediterrània,
Lluita Obrera, Playboy, Marie Claire, Taxi,
Nuestra Bandera i Sobremesa.
Els resultats d’aquesta investigació posen de relleu la predisposició
de Vázquez Montalbán a col·laborar en mitjans de
signe ideològic que no sempre havien de coincidir amb el seu malgrat
que la majoria dels seus escrits es veuran en publicacions d'esquerres
i comunistes. Les temàtiques abordades al llarg d'aquests milers
d'articles són diversos. Tot i així, predominen els escrits
sobre política internacional i espanyola, amb múltiples
reflexions sobre el paper de l'esquerra, malgrat que també es troben
gran quantitat de textos sobre gastronomia, viatges, futbol o crítica
televisiva.
L'ús abundant de pseudònims per part de l'escriptor és
una altra de les característiques de la seva obra periodística,
un fet que d'altra banda ha dificultat molt l'adjudicació amb total
seguretat d'alguns dels escrits pel que la xifra presentada a la investigació
és aproximada. Finalment, cal destacar que l'abundant quantitat
de col·laboracions que va publicar al llarg de la seva vida fa
que l'estudi no es pugui considerar com a definitiu perquè encara
no s'han pogut estudiar la totalitat de publicacions on Vázquez
Montalbán va escriure. Pot ser, per tant, que hi hagi alguns articles
per localitzar, tot i que és poc probable que la xifra de textos
augmenti gaire més ja que els principals diaris i revistes on va
treballar han quedat recollits en aquest estudi.
Pujar
|