L'acomiadament d'un grup d'obrers de La Canadenca (l'empresa hidroelèctrica més important de Catalunya) a inicis de febrer de 1919, desembocarà amb la coneguda com la Vaga de la Canadenca en solidaritat amb els treballadors que havien perdut la feina i per reclamar altres reivindicacions del món obrer.

Durant els mesos de febrer, març i abril les aturades se succeiran i fins i tot s'arribaran a produir vagues generals a tot Catalunya. En dues ocasions es declararà l'Estat de guerra però finalment els obrers aconseguiran alguns dels seus propòsits com la jornada laboral de 8 hores.

Enmig d'aquest procés, la premsa catalana es veurà sotmesa a la censura imposada pels sindicats, l'anomenada "censura roja". Com a protesta per aquesta situació, els directors de la majoria de diaris de Barcelona decidiran inciar una vaga que durarà del 4 al 14 d'abril de 1919- un cop l'aturada per la Canadenca ja havia finalitzat- per deixar clar que no estaven disposats a fer sortir els periòdics sota internvenció sindical.