La decisió del ministre de la guerra espanyol del govern d'Antonio Maura d'enviar prop de 40.000 reservistes (molts d'ells catalans i, a més, pares de família), a la zona del Rif per controlar els insurgents de la zona, va provocar una reacció antimilitar de les classes populars catalanes que va iniciar-se amb una vaga arreu del país i va acabar derivant en una revolta anticlerical.

Des de mitjans i fins a finals de juliol de 1909, Barcelona va viure una autèntica revolta popular que va tenir com a resposta la declaració de guerra i la intervenció severa dels militars, així com la suspensió de diversos periòdics entre d'altres mesures.

Tot plegat va concloure amb prop de 100 morts civils i centenars de ferits.