Amb la publicació de L'étranger, al 1942, Camus esdevenia de cop un gran escriptor i pensador francès de la guerra, sense, però, parlar directament de la guerra. Tal com ho va expressar el crític Roland Barthes, la novel·la de Camus va sacsejar la societat francesa com ho va fer la bombeta elèctrica en el seu moment. De fet aquesta novel·la segueix sent el numero 1 en vendes de l'editorial Gallimard, i una de les obres de ficció més traduïdes en tot el món.
El seu protagonista recull moltes característiques del seu jove creador, i per entendre unes quantes de les seves contradiccions, la faula inventada per l'especialista camusiana (i expresidenta de la "Société des Études Camusiennes"), Jacqueline Lévi-Valensi, resulta molt il·lustrativa:
"Hi havia una vegada un home que descobria els seus "lligams amb una terra" (Estiu), que sentia el seu profund acord amb el món mediterrani, que sabia dir-ne l'esplendor; un home sense cap il·lusió, que rebutjava qualsevol idea de vida futura [...]; que situava la glòria i l'orgull de ser home en la desmesura de l'amor, i la consciència extrema dels límits de la vida humana; en el lligam indissoluble entre "l'amor per la vida" i el "desesper per viure"; en el rebuig apassionat de la injustícia i la violència. Un home que no volia ser ni repartidor de lliçons, ni "maître à penser"; que era un artista, alhora de la seva època -que segueix sent la nostra- i de qualsevol època; i l'obra del qual segueix l'itinerari d'un "primer home" i contribueix a permetre que tots nosaltres, i cadascú a la seva manera, recorri el seu camí amb una mica més de lucidesa, de fervor i d'amor."
(Jacqueline Lévi-Valensi: "Pour une mythologie du réel". Perspective, no. 5, 1998 - Albert Camus: parcours méditerranéen - Actes du Colloque de Jérusalem)
Hélène Rufat Coordinadora del Col·loqui sobre Camus