Inici de l'activitat política: Almirall i el republicanisme federal

Icona

Homenatge en el Centenari de la mort de Valentí Almirall i Llozer (1841-1904)
Renaixença popular - Catalanisme - Federalisme

Tornar a la pàgina inicial de l'Exposició
Anar a la pàgina anterior
 Anar a la pàgina següent


Inici de l'activitat política: Almirall i el republicanisme federal
Manifestació federalista a la plaça Catalunya 1868   El jove Valentí Almirall va comença a interessar-se per la política cap a mitjans de la dècada dels seixanta del s. XIX. La inestabilitat politic, la crisi econòmica i l'actitut d'Isabel II van consolidar un corrent d'opinió pública antimonàrquic impulsat per intel·lectuals vinculats al progressisme i al republicanisme. El pronunciament contra el règim isabelí iniciat a Cadis es transformà a Barcelona en una revolució democràtica que es concretà en el desig generalitzat de transformacions estructurals dels sistema polític espanyol, en el sorgiment i consolidació del moviment republicanofederal i en l'eclosió d'una nova generació de polítics el que destacava un jove Valentí Almirall que participà activament en l'inici de la revolució a Barcelona
Manifestació federalista a la plaça de Catalunya de Barcelona l'any 1868, segons Le Monde illustré    
     
República mostrant el camí a l'obrer   Després del triomf de la revolució de 1868 , Almirall fou un dels fundadors de la primera associació política federal catalana: el Club dels Federalistes, des d'on es volia impulsar la vinculació entre federalisme i catalanisme. Almirall va centrar els seus esforços en la formulació de l'ideari del federalisme intransigent barceloní, que defensava un projecte que volia acabar amb el sistema centralista, a través d'una revolució federal des de baix, sorgida de la iniciativa de les classes populars. Les discrepancies amb la direcció del Partit Republicà Democràtic Federal, implicaren que Almirall i els seus partidaris perdessin la direcció del republicanisme federal barceloní i del pacte de Tortosa i els obligà a publicar El Estado catalán (1869-1870 i 1873), dirigit per Almirall, amb l'objectiu de recuperar la direcció del republicanisme federal barceloní.
Dibuix d'Apel·les Mestres publicat a La Campana de Gràcia que representa la República mostrant el camí a l'obrer    
     
Els homes de La Campana de Gràcia   Els fracassos de les revoltes republicanofederals de 1869 i de 1870, la primera d'àmbit estatal i la segona centrada a Catalunya, van afeblir el PRDF, sobretot el català. Almirall havia estat detingut el 1869, quan era un dels integrants d'una comissió que intentava evitar l'inici de la rebel·lió a Barcelona. Va estar empresonat a les Illes Balears d'on va fugir al Magrib i, d'allà, a la Provença, fins que el govern va promulgar un indult general. També fou un dels promotors de la publicació d'una revista satírica en català i destinada a les classes populars amb l'objectiu d'impulsar la propaganda republicana: La Campana de Gràcia (1870-1936).
Els homes de La Campana de Gràcia    
     
Acció del Estado Catalan  

Almirall impulsà diversos intents de proclamar l'Estat català dins de la federació espanyola, però en plena pugna per transformar Espanya en una federació decidí anar a publicar la darrera etapa d'El Estado catalán a Madrid (1873), d'on tornà desenganyat. Malgrat tot, mantigué la seva activitat política donat que participà a les eleccions municipals de 1873, on l'elegiren de nou regidor a l'Ajuntament de Barcelona. El desembre, s'adherí al manifest dels federals barcelonins, on es demanava que finalitzessin les disputes internes. Aquesta iniciativa no va poder evitar que des d'inicis de 1874, la primera República estigués en mans de polítics i militars monàrquics.
Acció de El Estado catalán en el període en què es va publicar a Madrid    

Textos i il·lustracions
Tornar a la pàgina inicial de l'Exposició
Anar a la pàgina anterior
 Anar a la pàgina següent