Activisme cultural vinculat a la renaixença popular

A mitjans del s. XIX, la major part dels catalans amb una situació benestant acceptaven que el català era un dialecte del castellà que només subsistia entre les classes populars. Per tant, la lluita per la recuperació de la cultura catalana era un pas previ per a la consolidació del catalanisme polític; una tasca que va dur a terme la Renaixença. Aquesta tenia dues tendencies una culturalista, elitista i de tarannà conservador, els "jocfloralescos", i una de popular i de tendència progressista, els humoristes, tot i que els seus rivals els anomenaven "xarons".

Almirall era membre de la colla més activa dels "xarons" barcelonins, que defensaven la difusió de la llengua catalana entre les classes populars, a través del teatre i de la premsa.En aquest grup Almirall conegué Frederic Soler (Pitarra) que ja destacava com autor d'obretes de teatre satíriques i de temàtica eròtica, com el Don Jaume el Conquistador.

Frederic Soler vivia a la rellotgeria del seu oncle matern al carrer d'Escudellers. El 1863 es casà i les seves responsabilitats familiars l'impediren mantenir la vida bohèmia dels "pisos". En aquestes circumstàncies, Almirall i els seus amics transformaren la rebotiga de la seva rellotgeria en una tertúlia de singular importància per a la gènesi de la premsa i del teatre modern escrit en català, amb la creació de la companyia teatral La Gata.