El cardenal Segura és conduït a la frontera d'Irún per ordre del govern

Les relacions del nou règim republicà amb l'església catòlica foren des de bon començament complexes i marcadament conflictives. L'església catòlica havia estat un dels principals pilars de suport amb que havia comptat la monarquia i, per a bona part de la classe treballadora i els sectors populars, l'església com a institució era vista com un dels poders que havia perpetuat tradicionalment la seua misèria material i espiritual.

Així doncs, no ens ha d'estranyar l'aposta decidida del nou règim republicà per la secularització i la separació entre l'estat i l'església catòlica, i tampoc la hostilitat que sectors significatius de la jerarquia eclesiàstica mostraren cap al pluralisme cultural i polític que es trobava en el centre del projecte reformista republicà.

En aquest sentit, el cardenal Segura, primat d'Espanya, mostrà ben aviat, en la carta pastoral del 7 de maig de 1931, quina seria la posició majoritària de l'església catòlica respecte al nou règim republicà, en exhortar als catòlics a què en les futures eleccions constituents votessin en contra dels nous governants republicans ja que aquests volien destruir la religió, i poc després en declarar públicament que la sobirania popular havia d'ésser considerada com a enemiga de les creences catòliques.

Tot i que la política del govern republicà respecte a l'Església anà encaminada a consolidar un Estat no confessional, que havia de passar per la separació l'església de l'Estat tal i com fixava la constitució, i potenciar la creació d'una societat secularitzada en la que les diverses creences religioses, i també la catòlica, hi tinguessin el seu lloc, la jerarquia eclesiàstica, tot i que amb excepcions, percebé tot el seguit de reformes realitzades en aquesta matèria pel govern de la República com un atac directe a la institució que representaven i s'enrocà en una posició netament hostil al projecte republicà que la portaria a participar en la preparació del cop d'estat militar de juliol de 1936.

	AUTOR: Batllori, Miquel TÍTOL: L'Església i la II República espanyola: el Cardenal Vidal i Barraquer PUBLICAT: València : Tres i Quatre, 2002
	AUTOR: Raguer, Hilari TÍTOL: La Espada y la cruz : la Iglesia 1936-1939 PUBLICAT: Barcelona : Bruguera, 1977
	AUTOR: Vidal i Barraquer, Francesc TÍTOL: Església i estat durant la Segona República espanyola, 1931-1936 PUBLICAT: [Montserrat] : Monestir de Montserrat, 1971-1991