Curs 2013-2014
Art del Segle XIX (20054)
Titulació/Estudis: Grau en Humanitats
Curs: 3r
Trimestre: 2on
Nombre de crèdits ECTS: 5 crèdits
Hores de dedicació de l'estudiant: 125
Llengua o llengües de la docència: català
Professorat: Núria F. Rius
1. Presentació de l'assignatura o descriptor
Estudi de l'art, l'urbanisme i els mitjans visuals de comunicació de masses a Barcelona com a cas d'anàlisi dels principis fonamentals, corrents, influències i representants més destacats de la producció cultural europea, en el marc de la consolidació del projecte modern del segle XIX.
2. Competències a assolir
|
Competències generals |
Competències específiques |
|
1. Instrumentals Comprendre i interpretar de manera pertinent i raonada textos escrits de nivell i caràcter acadèmics.
2. Personals Consolidar hàbits d'autoexigència i rigor en el treball acadèmic.
3. Sistèmiques Desenvolupar el sentit de la curiositat i el desig de saber. |
1. Coneixements disciplinaris Conèixer, situar i interpretar sumàriament els principals moviments d'art del segle XIX i saber reconeixe'ls en el cas d'estudi de Barcelona. 2. Competències professionals Ser capaç d'interpretar, de manera raonada i competent, formes artístiques i urbanístiques del segle XIX, amb vistes a l'elaboració d'una opinió pròpia degudament justificada. 3. Competències acadèmiques Reconèixer el valor del patrimoni artístic i cultural de la producció artística del segle XIX a Barcelona. 4. Competències bàsiques Demostrar que es tenen coneixements en el camp de l'art i de l'urbanisme del segle XIX, en paral·lel a un domini dels diferents períodes polítics i les seves tensions socio-culturals. |
3. Continguts
1- Barcelona a l'Europa de 1800.
2- Abans de Cerdà: les transformacions urbanístiques de la ciutat medieval i barroca.
3- El rol de la Llotja i de l'Acadèmia de Belles Arts de Barcelona: entre el Neoclassicisme i el Romanticisme.
4- "Abajo las murallas!": el projecte d'Eixample de Cerdà i els seus detractors.
5. El Realisme i la configuració del mercat artístic a la ciutat. Els models professionals de Ramon Martí Alsina i Marià Fortuny.
6- La introducció de nous llenguatges visuals: la fotografia, la caricatura política i el cinema.
7- L'experiència del Modernisme. L'arquitectura i el nacionalisme. L'opció d'Antoni Gaudí.
8. El monument públic: a la recerca d'un imaginari nacional, cívic i intel·lectual.
9. Les herències d'Alsina i Fortuny. De París a Barcelona: el cercle de Ramon Casas i Santiago Rusiñol. Els simbolistes. Els post-impressionistes.
10. Els inicis del disseny industrial: consolidació del sistema capitalista i l'estètica artesana. La reconversió comercial del Simbolisme.
11. La crisi de 1909: la Barcelona noucentista.
4. Avaluació:
Examen final: 20%
Treball de curs obligatori: 60 %
Assistència a classe i participació en seminaris: 20%
L'assitència als seminaris és obligatòria i necessària per a poder optar a l'examen final. El treball és igualment obligatori a l'evaluació de recuperació.
5. Bibliografia i recursos didàctics
L'Arquitecte Lluís Domènech i Montaner, Barcelona, Fundació "la Caixa", 1995.
L'Arquitectura de l'Habitatge al segle XIX a Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura, Museu d'Història de Barcelona, 2008.
Barcelona and modernity: Picasso, Gaudí, Miró, Dalí, Cleveland, Cleveland Museum of Art, New Haven, Yale University Press, 2006.
Barcelona Fotografiada. Guia dels fons i les col·leccions de l'Arxiu Fotogràfic de la Ciutat. Barcelona, Arxiu Fotogràfic de Barcelona, 2007.
BAREY, A. Barcelona: de la ciutat pre-industrial al fenomen modernista, Barcelona, La Gaya Ciencia, 1980.
BARRAL, X. "La Catedral de Barcelona el 1877 i el Medievalisme d'Achille Batisttuzzi", a D' Art: Revista del Departament d'Història de l'Art, núm. 20, 1994.
BASSEGODA, B. (ed.). Col·leccionistes, col·leccions i museus. Episodis de la història del patrimoni artístic de Catalunya, Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona [et al.], 2007.
BRU, R. Els Orígens del japonisme a Barcelona: la presència del Japó a les arts del vuit-cents (1868-1888), Barcelona, Institut d'Estudis Món Juïc, 2011.
CALAFELL, J., UCELAY DA CAL, E. 1909: fotografia, ciutat i conflicte, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, AFB, 2009.
CASACUBERTA, M. Santiago Rusiñol, literatura, vida i mite, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997.
CASTELLANOS, J. Raimon Casellas i el Modernisme, Barcelona, Curiel, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1983.
Cent anys de paisatgisme català: centenari de la mort de Lluís Rigalt, Ramon Martí Alsina i Joaquim Vayreda, Barcelona, Museu d'Art Modern del MNAC, Fundación Cultural Mapfre Vida, Madrid, 1994.
Cerdà i Barcelona: la primera metròpoli, 1853-1897, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, MUI-IBA, Museu d'Història de Barcelona [et al.], 2010.
CÓCOLA, A. El Barrio Gótico de Barcelona: planificación del pasado e imagen de marca, Barcelona, Madroño, 2011.
COLL, I. Enric Clarasó, Ramón Casas i Santiago Rusiñol, com a nucli de la renovació de l'escultura i la pintura a Barcelona, en el trànsit del segle XIX al segle XX, Barcelona, Universitat de Barcelona, Centre de Publicacions, Intercanvi Científic i Extensió Universitària, 1986.
-Diccionario de mujeres pintoras en la España del siglo XIX, Barcelona, El Centaure Groc, 2001.
-, SELLA, A. SIRERA, R. L'Escola luminista de Sitges: els precedents del Modernisme, Barcelona, Diputació de Barcelona. Xarxa de Municipis, Ajuntament de Sitges, Consorci del Patrimoni de Sitges, 2002.
-Ramon Casas. Catálogo razonado, Múrcia, Editorial de la Cierva, 2003.
DE LASA, J. F. Aquell primer cinema català. Els germans Baños, Barcelona, Departament de Cultura, 1996.
DOMÈNECH i MONTANER, Ll. Escrits polítics i culturals 1875-1911, Barcelona, Diputació de Barcelona, Edicions la Magrana, 1991.
DURÀ, V. Lluís Rigalt i Farriols. Vistas de la Barcelona Antigua, 1867-1884, ACESA-RACBASJ, Barcelona, 1998.
Els Masriera: Francesc Masriera -1842-1902-, Josep Masriera -1841-1912-, Lluís Masriera -1872-1958, Barcelona, Museu Nacional d'Art de Catalunya, Proa, 1996.
Escultura catalana del segle XIX : del neoclassicisme al realisme, Barcelona, Fundació Caixa de Catalunya [et al.], 1989.
FABRE, J. Història del fotoperiodisme a Catalunya: 1885-1976, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Regidoria d'Edicions i Publicacions, 1990.
FONTBONA, F. La crisi del Modernisme Artístic, Barcelona, Curial Edicions Catalanes, 1975.
-Història de l'Art Català: Del Neoclassicisme a la Restauració (1808-1888), Barcelona, Edicions 62, 1983.
-, MIRALLES, F. Història de l'Art Català: Del Modernisme al Noucentisme: 1888-1917, Barcelona, Edicions 62, 1985.
-, JORBA, M. El Romanticisme a Catalunya 1820-1874, Pòrtic, Barcelona, 1999.
-(dir.). Repertori d'exposicions individuals d'art a Catalunya, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1999.
-, DURÀ, V. Catàleg del Museu de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, Barcelona, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 1999.
-(dir.), El Modernisme, Barcelona, L'Isard, 2003-2004.
Fortuny 1838-1874, Barcelona, Museu Nacional d'Art de Catalunya, 2003.
FREIXA, M., REYERO, C. Pintura y escultura en España: 1800-1910, Madrid, Cátedra, 1995.
-Una Aproximació a la història del pensament estètic a l'Acadèmia de Belles Arts (1856-1904), Barcelona, Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, 2008.
GARCÍA ESPUCHE, A. (dir.). El Modernisme, Barcelona, Olimpíada Cultural Barcelona '92, Lunwerg, 1990.
-El Quadrat d'Or: Centre De La Barcelona Modernista, Barcelona, Lunwerg, 2002.
GARCÍA FELGUERA, M. S. "Anaïs Tiffon, Antonio Fernández y la compañía fotográfica «Napoleon»", a Locus Amoenus, Departament d'Història de l'Art de la Universitat Autònoma de Barcelona, núm. 8, 2005-2006.
GARCIA SASTRE, A. A. Els museus d'art de Barcelona: antecedents, gènesi i desenvolupament fins l'any 1915, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997.
Gaudí 2002: Misceŀlània. Barcelona, Planeta, Ajuntament de Barcelona, 2002.
GRAU, R., LÓPEZ, M. (coord.). Exposició Universal de Barcelona: llibre del centenari, 1888-1988, Barcelona, Comissió Ciutadana per a la Commemoració del Centenari de l'Exposició Universal de Barcelona de l'Any 1888, L'Avenç, 1988.
GUMÀ, M. (coord). Guia del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona, Publicacions del MNAC, 2004.
IGLESIAS, D., TORRELLA, R. Joan Martí. Belleses del XIX, Barcelona, Arxiu Fotogràfic de Barcelona, 2008.
Introducció a la història de la fotografia a Catalunya, Barcelona, Lunwerg, 2000.
JARDÍ, E. Puig i Cadafalch, arquitecte, polític e historiador de l'art, Barcelona, Ariel, 1975
LETAMENDI, J., SEGUIN, J.C. Los orígenes del cine en Cataluña, Barcelona, Generalitat de Catalunya-Institut Català de les Indústries Culturals, Euskadiko Filmategia, 2004.
Llotja: Escuela Gratuita de Diseño 1775: Escola d'Art 2000, Barcelona, Escola de Llotja, 2000.
MARÍN, M. I. Cercle artístic de Barcelona 1881-2006. Primera aproximació a 125 anys d'història, Barcelona, Reial Cercle Artístic, 2006.
McDONOGH, G. W. Las buenas familias de Barcelona. Historia social del poder en la era industrial, Barcelona, Omega, 1989.
MERCADER, L. Antonio Gaudí. Escritos y documentos, Barcelona, El Acantilado, 2000.
Mestres del realisme català: col.lecció Caixa de Catalunya, Barcelona, Caixa Catalunya, 1993.
MIRALLES, F. Sala Parés 130 anys, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2007.
MOLET, J. "L'arquitectura eclèctica a Catalunya. Una història per escriure", Matèria, Barcelona, 2005.
MORENO, S. La Escultura en la Casa Lonja de Barcelona. Neoclasicismo y Romanticismo académico, Barcelona, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de San Jordi, 1983.
PANYELLA, V. Cronologia del Noucentisme (Una eina), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1996.
PORTER MOIX, M. Adrià Gual i el cinema primitiu de Catalunya, 1897-1916, Barcelona, Edicions de la Universitat de Bellaterra, 1985.
QUÍLEZ, F. Bonaventura Planella i la pintura catalana del primer terç del segle XIX, Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona, 1995.
QUINEY, A. Hermenegildo Miralles. Arts gràfiques i enquadernació, Barcelona, Biblioteca de Catalunya, 2005.
RÀFOLS, J. F. Diccionario biográfico de artistas de Catalunya, Barcelona, Milà, 1951.
-El arte romántico en España, Barcelona, Juventud, 1954.
-Modernisme i modernistes, Barcelona, Destino, 1993.
RESINA, J. R. Barcelona's vocation of modernity: rise and decline of an urban image, Stanford, Stanford University Press, 2008.
SALA, T. La casa Busquets. Una història del moble i la decoració del modernisme al déco a Barcelona, Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona [et al.], 2006
-Barcelona 1900, Amsterdam, Van Gogh Museum, 2008.
-(coord.). Pensar i interpretar l'oci. Passatemps, entreteniments, aficions i addicions a la Barcelona del 1900, Barcelona, Universitat de Barcelona, 2012.
SOLÀ DACHS, Ll. La caricatura política i social a Catalunya (1865-2005), Barcelona, Duxelm, 2005.
SUBIRACHS, J. L'Escultura del segle XIX a Catalunya, Barcelona, Publicacions de l'abadia de Montserrat, 1994.
TAFUNELL, X. La Construcció de la Barcelona moderna: la indústria de l'habitatge entre 1854 i 1897, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 1994.
TRENC, E. Les arts gràfiques de l'època modernista a Barcelona, Gremio de Industrias gráficas, Barcelona, 1977.
-Costumbrismo, realismo y naturalismo en la pintura catalana de la Restauración (1880-1893), Barcelona, Anthropos, 1988.
-Alexandre de Riquer, Barcelona; Caixaterrassa, Lunwerg, 2000.
VÉLEZ, P. (coord). Dos segles de disseny a Catalunya (1775-1975), Barcelona, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 2004.
-L'exaltació del llibre al Vuitcents: art, indústria i consum a Barcelona, Barcelona, Biblioteca de Catalunya, 2008.
VALLÈS, E. Història Gràfica de la Catalunya Contemporània (1888-1931), Barcelona, Edicions 62, 1974.
5.3. Recursos didàctics
Dossier de lectures i relació d'imatges que s'anirà configurant al llarg del curs.
6. Metodologia (optatiu)
Es parteix d'un fil cronològic que permet reconstruir el discurs històric. Sobre aquesta columna cronològica es proposen exploracions transversals en què es realitzi una lectura crítica sobre els discursos evolucionistes respecte a la dialèctica tradició-modernitat.
Les activitats s'articularan sobre els exercicis de lectura crítica de les fonts històriques, assajos contemporanis i comentaris icònics.
El treball de curs tindrà un caràcter grupal. Consistirà en un exercici d'investigació preliminar sobre un creador (artista plàstic, arquitecte, fotògraf, artesà, etc.) que resti inèdit en la historiografia contemporània. Aquest servirà per aprendre alguns conceptes bàsics i mecanismes de treball en l'àmbit de la investigació així com per a familiaritzar-se amb les principals fons i arxius en què es puguin trobar dades que prèviament els alumnes hauran definit i establert com necessaris, en un treball de reflexió i esquematització de la tasca. La publicació final dels treballs es realitzarà a la Viquipèdia a partir d'un conveni de col·laboració amb la plataforma Amical Viquipèdia. Vegeu: http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquiprojecte:UPF-Art
7. Programació d'activitats
|
ART DEL SEGLE XIX (20054), GRUP 1 |
||
|
|
Martes |
Jueves |
|
07/01 - 09/01 |
PLENÀRIA 1 |
PLENÀRIA 2 |
|
14/01 - 16/01 |
PLENÀRIA 3 |
Activitat 1 Grup 1 |
|
21/01 - 23/01 |
PLENÀRIA 4
|
Activitat 1 Grup 2 |
|
28/01 - 30/02 |
PLENÀRIA 5 |
Activitat 2
|
|
04/02 - 06/02 |
PLENÀRIA 6 |
Activitat 2 |
|
11/02 - 13/02 |
PLENÀRIA 7 |
PLENÀRIA 8 |
|
18/02 - 20/02 |
PLENÀRIA 9 |
PLENÀRIA 10 |
|
25/02 - 25/02 |
PLENÀRIA 11 |
PLENÀRIA 12 |
|
04/03 - 06/03 |
PLENÀRIA 13 |
PLENÀRIA 14 |
|
11/03 - 13/03 |
Activitat 3 |
Activitat 3 Exposició oral i debat
|
16/7/13 © Universitat Pompeu Fabra, Barcelona