Curso 2012-13

Arte del Siglo XIX (20054)

Titulación/Estudio: Grado en Humanidades
Curso: 3r
Trimestre: 2n
Número de créditos ECTS: 5 créditos
Horas de dedicación del estudiantes: 125
Lengua o lenguas de la docencia: catalán
Profesorado: Núria F. Rius

1. Presentación de la asignatura o descriptor

Estudio del arte, el urbanismo y los medios visuales de comunicación de masas en Barcelona como caso de análisis de los principios fundamentales, corrientes, influencias y representantes más destacados de la producción cultural europea, en el marco de la consolidación del proyecto moderno del siglo XIX.

 

 

2. Competencias a alcanzar

Competencias generales

Competencias específicas

 1. Instrumentales

Comprender e interpretar de manera pertinente y razonada textos escritos de nivel y carácter académicos

 

2. Personales

Consolidar hábitos de autoexigencia y rigor en el trabajo académico.

 

3. Sistémicas

Desarrollar el sentido de la curiosidad y el deseo de saber. 

1. Conocimientos disciplinarios

Conocer, situar e interpretar sumariamente las principales corrientes del arte del siglo XIX y saber reconocerlos en el caso de estudio de Barcelona

2. Competencias profesionales

Ser capaz de interpretar, de manera razonada y competente, formas artísticas y urbanísticas del siglo XIX, con vistas a la elaboración de una opinión propia debidamente justificada.

3. Competencias académicas

Reconocer el valor del patrimonio artístico y cultural de la producción artística del siglo XIX en Barcelona

4. Competencias básicas

Demostrar que se tienen conocimientos en el campo del arte y del urbanismo del siglo XIX, en paralelo a un dominio de los diferentes periodos políticos y sus tensiones socio-culturales.

 

3. Contenidos

1- Barcelona en la Europa de 1800.

2- Las transformaciones urbanísticas de la ciudad medieval y barroca.

3- El rol de la Llotja y la Acadèmia de Belles Arts de Barcelona: entre el Neoclasicismo y el Romanticismo.

4- "Abajo las murallas!": el proyecto de Ensanche de Cerdà y sus detractores.

5. Ramon Martí Alsina y Marià Fortuny. El vedutismo urbano.

6- La introducción de nuevos lenguajes visuales: la fotografía y la caricatura política

7- La experiencia del Modernismo. La arquitectura y el nacionalismo. La opción de Gaudí.

8. De París a Barcelona: el círculo de Ramon Casas y Santiago Rusiñol. El rol de la Sala Parés en el circuito expositivo de la ciudad.

9. Los inicios del diseño industrial: consolidación del capitalismo y estética artesana.

10. El monumento público y la restauración monumentalista: en busca de un imaginario nacional, cívico e intelectual

11. La crisis de 1909: la Barcelona noucentista.

 

4. Evaluación:

Examen final: 30%

Trabajo de curso obligatorio: 50 %

Asistencia a clase y participación en seminarios: 20%

La asistencia en los seminarios es obligatoria y necesaria para poder optar al examen final. El trabajo es obligatorio también en la evaluación de recuperación.

 

5. Bibliografia y recursos didácticos

 

L'Arquitecte Lluís Domènech i Montaner, Barcelona, Fundació "la Caixa", 1995.

L'Arquitectura de l'Habitatge al segle XIX a Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura, Museu d'Història de Barcelona, 2008.

Barcelona and modernity: Picasso, Gaudí, Miró, Dalí, Cleveland, Cleveland Museum of Art, New Haven, Yale University Press, 2006.

Barcelona Fotografiada. Guia dels fons i les col·leccions de l'Arxiu Fotogràfic de la Ciutat. Barcelona, Arxiu Fotogràfic de Barcelona, 2007.

BAREY, A. Barcelona: de la ciutat pre-industrial al fenomen modernista, Barcelona, La Gaya Ciencia, 1980.

BARRAL, X. "La Catedral de Barcelona el 1877 i el Medievalisme d'Achille Batisttuzzi", a D' Art: Revista del Departament d'Història de l'Art, núm. 20, 1994.

BASSEGODA, B. (ed.). Col·leccionistes, col·leccions i museus. Episodis de la història del patrimoni artístic de Catalunya, Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona [et al.], 2007.

BRU, R. Els Orígens del japonisme a Barcelona: la presència del Japó a les arts del vuit-cents (1868-1888), Barcelona, Institut d'Estudis Món Juïc, 2011.

CALAFELL, J., UCELAY DA CAL, E. 1909: fotografia, ciutat i conflicte, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, AFB, 2009.

CASACUBERTA, M. Santiago Rusiñol, literatura, vida i mite, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997.

CASTELLANOS, J. Raimon Casellas i el Modernisme, Barcelona, Curiel, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1983.

Cent anys de paisatgisme català: centenari de la mort de Lluís Rigalt, Ramon Martí Alsina i Joaquim Vayreda, Barcelona, Museu d'Art Modern del MNAC, Fundación Cultural Mapfre Vida, Madrid, 1994.

Cerdà i Barcelona: la primera metròpoli, 1853-1897, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, MUI-IBA, Museu d'Història de Barcelona [et al.], 2010.

CÓCOLA, A. El Barrio Gótico de Barcelona: planificación del pasado e imagen de marca, Barcelona, Madroño, 2011.

COLL, I. Enric Clarasó, Ramón Casas i Santiago Rusiñol, com a nucli de la renovació de l'escultura i la pintura a Barcelona, en el trànsit del segle XIX al segle XX, Barcelona, Universitat de Barcelona, Centre de Publicacions, Intercanvi Científic i Extensió Universitària, 1986.

-Diccionario de mujeres pintoras en la España del siglo XIX, Barcelona, El Centaure Groc, 2001.

-, SELLA, A. SIRERA, R. L'Escola luminista de Sitges: els precedents del Modernisme, Barcelona, Diputació de Barcelona. Xarxa de Municipis, Ajuntament de Sitges, Consorci del Patrimoni de Sitges, 2002.

-Ramon Casas. Catálogo razonado, Múrcia, Editorial de la Cierva, 2003.

DE LASA, J. F. Aquell primer cinema català. Els germans Baños, Barcelona, Departament de Cultura, 1996.

DOMÈNECH i MONTANER, Ll. Escrits polítics i culturals 1875-1911, Barcelona, Diputació de Barcelona, Edicions la Magrana, 1991.

DURÀ, V. Lluís Rigalt i Farriols. Vistas de la Barcelona Antigua, 1867-1884, ACESA-RACBASJ, Barcelona, 1998.

Els Masriera: Francesc Masriera -1842-1902-, Josep Masriera -1841-1912-, Lluís Masriera -1872-1958, Barcelona, Museu Nacional d'Art de Catalunya, Proa, 1996.

Escultura catalana del segle XIX : del neoclassicisme al realisme, Barcelona, Fundació Caixa de Catalunya [et al.], 1989.

FABRE, J. Història del fotoperiodisme a Catalunya: 1885-1976, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Regidoria d'Edicions i Publicacions, 1990.

FONTBONA, F. La crisi del Modernisme Artístic, Barcelona, Curial Edicions Catalanes, 1975.

-Història de l'Art Català: Del Neoclassicisme a la Restauració (1808-1888), Barcelona, Edicions 62, 1983.

-, MIRALLES, F. Història de l'Art Català: Del Modernisme al Noucentisme: 1888-1917, Barcelona, Edicions 62, 1985.

-, JORBA, M. El Romanticisme a Catalunya 1820-1874, Pòrtic, Barcelona, 1999.

-(dir.). Repertori d'exposicions individuals d'art a Catalunya, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1999.

-, DURÀ, V. Catàleg del Museu de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, Barcelona, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 1999.

-(dir.), El Modernisme, Barcelona, L'Isard, 2003-2004.

Fortuny 1838-1874, Barcelona, Museu Nacional d'Art de Catalunya, 2003.

FREIXA, M., REYERO, C. Pintura y escultura en España: 1800-1910, Madrid, Cátedra, 1995.

-Una Aproximació a la història del pensament estètic a l'Acadèmia de Belles Arts (1856-1904), Barcelona, Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, 2008.

GARCÍA ESPUCHE, A. (dir.). El Modernisme, Barcelona, Olimpíada Cultural Barcelona '92, Lunwerg, 1990.

-El Quadrat d'Or: Centre De La Barcelona Modernista, Barcelona, Lunwerg, 2002.

GARCÍA FELGUERA, M. S. "Anaïs Tiffon, Antonio Fernández y la compañía fotográfica «Napoleon»", a Locus Amoenus, Departament d'Història de l'Art de la Universitat Autònoma de Barcelona, núm. 8, 2005-2006.

GARCIA SASTRE, A. A. Els museus d'art de Barcelona: antecedents, gènesi i desenvolupament fins l'any 1915, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997.

Gaudí 2002: Misceŀlània. Barcelona, Planeta, Ajuntament de Barcelona, 2002.

GRAU, R., LÓPEZ, M. (coord.). Exposició Universal de Barcelona: llibre del centenari, 1888-1988, Barcelona, Comissió Ciutadana per a la Commemoració del Centenari de l'Exposició Universal de Barcelona de l'Any 1888, L'Avenç, 1988.

GUMÀ, M. (coord). Guia del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona, Publicacions del MNAC, 2004.

IGLESIAS, D., TORRELLA, R. Joan Martí. Belleses del XIX, Barcelona, Arxiu Fotogràfic de Barcelona, 2008.

Introducció a la història de la fotografia a Catalunya, Barcelona, Lunwerg, 2000.

JARDÍ, E. Puig i Cadafalch, arquitecte, polític e historiador de l'art, Barcelona, Ariel, 1975

LETAMENDI, J., SEGUIN, J.C. Los orígenes del cine en Cataluña, Barcelona, Generalitat de Catalunya-Institut Català de les Indústries Culturals, Euskadiko Filmategia, 2004.

Llotja: Escuela Gratuita de Diseño 1775: Escola d'Art 2000, Barcelona, Escola de Llotja, 2000.

MARÍN, M. I. Cercle artístic de Barcelona 1881-2006. Primera aproximació a 125 anys d'història, Barcelona, Reial Cercle Artístic, 2006.

McDONOGH, G. W. Las buenas familias de Barcelona. Historia social del poder en la era industrial, Barcelona, Omega, 1989.

MERCADER, L. Antonio Gaudí. Escritos y documentos, Barcelona, El Acantilado, 2000.

Mestres del realisme català: col.lecció Caixa de Catalunya, Barcelona, Caixa Catalunya, 1993.

MIRALLES, F. Sala Parés 130 anys, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2007.

MOLET, J. "L'arquitectura eclèctica a Catalunya. Una història per escriure", Matèria, Barcelona, 2005.

MORENO, S. La Escultura en la Casa Lonja de Barcelona. Neoclasicismo y Romanticismo académico, Barcelona, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de San Jordi, 1983.

PANYELLA, V. Cronologia del Noucentisme (Una eina), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1996.

PORTER MOIX, M. Adrià Gual i el cinema primitiu de Catalunya, 1897-1916, Barcelona, Edicions de la Universitat de Bellaterra, 1985.

QUÍLEZ, F. Bonaventura Planella i la pintura catalana del primer terç del segle XIX, Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona, 1995.

QUINEY, A. Hermenegildo Miralles. Arts gràfiques i enquadernació, Barcelona, Biblioteca de Catalunya, 2005.

RÀFOLS, J. F. Diccionario biográfico de artistas de Catalunya, Barcelona, Milà, 1951.

-El arte romántico en España, Barcelona, Juventud, 1954.

-Modernisme i modernistes, Barcelona, Destino, 1993.

Realisme a Catalunya, Barcelona, Madrid, Lunwerg, 1999.

RESINA, J. R. Barcelona's vocation of modernity: rise and decline of an urban image, Stanford, Stanford University Press, 2008.

SALA, T. La casa Busquets. Una història del moble i la decoració del modernisme al déco a Barcelona, Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona [et al.], 2006

-Barcelona 1900, Amsterdam, Van Gogh Museum, 2008.

-(coord.). Pensar i interpretar l'oci. Passatemps, entreteniments, aficions i addicions a la Barcelona del 1900, Barcelona, Universitat de Barcelona, 2012.

SOLÀ DACHS, Ll. La caricatura política i social a Catalunya (1865-2005), Barcelona, Duxelm, 2005.

SUBIRACHS, J. L'Escultura del segle XIX a Catalunya, Barcelona, Publicacions de l'abadia de Montserrat, 1994.

TAFUNELL, X. La Construcció de la Barcelona moderna: la indústria de l'habitatge entre 1854 i 1897, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 1994.

TRENC, E. Les arts gràfiques de l'època modernista a Barcelona, Gremio de Industrias gráficas, Barcelona, 1977.

-Costumbrismo, realismo y naturalismo en la pintura catalana de la Restauración (1880-1893), Barcelona, Anthropos, 1988.

-Alexandre de Riquer, Barcelona; Caixaterrassa, Lunwerg, 2000.

VÉLEZ, P. (coord). Dos segles de disseny a Catalunya (1775-1975), Barcelona, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 2004.

-L'exaltació del llibre al Vuitcents: art, indústria i consum a Barcelona, Barcelona, Biblioteca de Catalunya, 2008.

VALLÈS, E. Història Gràfica de la Catalunya Contemporània (1888-1931), Barcelona, Edicions 62, 1974.

 

5.3. Recursos didácticos

Dosier de lecturas y relación de imágenes que se irá configurando a lo largo del curso.

 

6. Metodología (optativo)

Se parte de un hilo cronológico que permite reconstruir el discurso histórico. Sobre esta columna cronológica se proponen exploraciones transversales en las que se realiza una lectura crítica sobre los discursos evolucionistas respecto a la dialéctica tradición-modernidad.

Las actividades se articularán sobre los ejercicios de lectura crítica de las fuentes históricas, ensayos contemporáneos y comentarios icónicos.

El trabajo de curso tendrá un carácter estrictamente individual. Consistirá en un ejercicio de investigación preliminar sobre un creador (artista plástico, arquitecto, fotógrafo, artesano, etc.) o una obra (autoría, datación, análisis formal e interpretación -elementos específicos, elementos comunes-, etc.) que reste inédito en la historiografía contemporánea.

Servirá para aprender algunos conceptos básicos y mecanismos de trabajo en el ámbito de la investigación así como para familiarizarse con las principales fuentes y archivos en los que encontrar los datos que previamente el alumno habrá definido y establecido como necesarios, en un trabajo de reflexión y esquematización de la tarea.

 

7. Programación de actividades

 ARTE DEL SIGLO XIX (20054), GRUPO 1

 

Martes

Jueves

08/01 - 10/01

PLENARIA 1

 

PLENARIA 2

 

15/01 - 17/01

PLENARIA 3

 

Actividad 1

Grupo 1          

 

22/01 - 24/01

PLENARIA 4

 

 

Actividad 1 Grupo 2          

 

29/01 - 31/02

PLENARIA 5

 

Activitat 2
Grupo 1                    

 

 

05/02 - 07/02

PLENARIA 6

Actividad 2
Grupo 2                    

 

12/02 - 14/02

PLENARIA 7

 

PLENARIA 8

 

19/02 - 21/02

PLENARIA 9

 

 

PLENARIA 10

 

26/02 - 28/02

PLENARIA 11

 

PLENARIA 12

 

05/03 - 07/03

PLENARIA 13

PLENARIA 14

12/03 - 14/03

Actividad 3
Exposición oral y debate

 

 

Actividad 3 Exposición oral y debate                   

 

 

1/12/12 © Universitat Pompeu Fabra, Barcelona