Per Joan Matas (Centre d'Ensenyament Superior Alberta Giménez, Universitat de les Illes Balears )
Citació recomanada: Matas, Joan (2010). "Joan Pons i Marquès i el projecte d'estatut balear de la II República". Obra Periodistica, 1. http://upf.edu/obraperiodistica/anuari-2/pons.html
Resum:
Joan Pons i Marquès (Sóller, 1894 - Palma, 1971). Nét de Josep Lluís Pons i Gallarza i padrí de Fèlix Pons Irazazábal, president del Congrés dels Diputats entre 1986 i 1996. Llicenciat en filosofia i lletres, historiador, biògraf, crític literari, poeta, arxiver de professió, fou un dels principals intel.lectuals mallorquins del segle XX a les Illes Balears. Com a escriptor formà part de la segona promoció de l'Escola Mallorquina.
Paraules clau: Joan Pons i Marquès, La Nostra Terra, Mallorca, Estatut balear
L'autor
Nét de Josep Lluís Pons i Gallarza i padrí de Fèlix Pons Irazazábal, president del Congrés dels Diputats entre 1986 i 1996. Llicenciat en filosofia i lletres, historiador, biògraf, crític literari, poeta, arxiver de professió, fou un dels principals intel.lectuals mallorquins del segle XX a les Illes Balears. Com a escriptor formà part de la segona promoció de l'Escola Mallorquina.
Ingressà al cos d'arxivers l'any 1922 i fou destinat a l'Arxiu d'Hisenda de Tarragona, on hi romangué fins el 1929. Aquest mateix any passà a la Diputació de les Illes Balears i hi fundà la Biblioteca de Cultura Artesana. El 1930 fou nomenat director de l'Arxiu Històric de Mallorca.
Exercí el seu mestratge sobre la dreta catalanista de Mallorca des de l'Associació per la Cultura de Mallorca, sobretot com a articulista i editorialista de la seva revista La Nostra Terra i de la seva publicació anual, que ell mateix dirigí, Almanac de les Lletres; des de la premsa local, Sóller i Correo de Mallorca), on publicà articles i poemes; i des de la presidència de la Societat Arqueològica Lul.liana entre 1937 i 1971, entitat que es pot dir que salvà de la desaparició durant la dicatura franquista.
Encara que no va estar afiliat a cap partit polític, podem considerar-lo un home liberal, demòcrata i federalista. Des d'una perspectiva de centre-dreta, la seva tasca d'ideòleg es va destacar per la seva vinculació al nacionalisme, pels seus afanys reivinficatius en favor de l'autonomia i per la seva absoluta defensa de la llengua catalana com a llengua de cultura.
Tema/Periode i articles triats
Joan Pons i Marquès fou un intel.lectual que es trobava a mig camí entre el mallorquinisme polític i el mallorquinisme cultural. Tots els plantejaments ideològics i de redreçament cultural es varen materialitzar durant la Segona República en l'Avantprojecte d'estatut d'autonomia de 1931. Hem de tenir en compte que el nacionalisme mallorquí en clau catalanista topà amb l'anticatalanisme de les classes dominants illenques. Els cacics odiaven el catalanisme, perquè Catalunya era un exemple de llibertats que els podien fer perdre els seus privilegis a Mallorca (Carrió, 1999: 49).
El nostre autor l'hem d'emmarcar en el context de l'aparició a Mallorca del noucentisme, seguit a l'illa pels escriptors que s'autodenominaven Escola Mallorquina. Des de 1917, aquesta comptà amb una segona generació d'intel.lectuals molt actius: Guillem Colom, Miquel Ferrà i Juan, Joan Estelrich, Andreu Ferrer Ginard, entre d'altres.
Les diverses iniciatives periodístiques noucentistes responien a un desig de divulgació, encara que només fos en ambients intel.lectuals reduïts i amb un objectiu transformador a partir de la cultura. Entre aquestes cal destacar en primer lloc la revista Mitjorn (1906-1907), de carácter literari, però amb alguns articles polítics, dirigida per Miquel Ferrà (1885-1947), un dels principals teòrics del regionalisme i iniciador del noucentisme a Mallorca. Posteriorment aparegueren La Veu de Mallorca, portaveu del Centre Regionalista de Mallorca (1917-1919) i del Centre Autonomista de Mallorca (1931), i dirigida succesivament per Joan Estelrich, Joan Pons i Marquès i Andreu Ferrer; L'Ignorancia (1918-1920), de carácter costumista; el quadern mensual Associació per la Cultura de Mallorca (1923-1925); i, finalment, La Nostra Terra (1928-1936), òrgan de l'Associació per la Cultura de Mallorca.
L'Associació per la Cultura de Mallorca fou fundada el 1923 a Palma i tenia con a principal objectiu la difusió de la cultura catalana a l'illa. Impulsà activitats diverses com a conferències, cursos de llengua, història i cultura de Mallorca, jocs florals, excursions, homenatges a escriptors, commemoracions, publicacions literàries, lingüístiques i científiques, amb una voluntat d'incidir en tots els sectors socials per acostar-los als seus ideals. En la seva composició, hi trobam un clar predomini de sectors socials de classe mitjana alta i, sobretot, professions liberals: metges, mestres d'escola, professors, escriptors, periodistes, sacerdots, enginyers i arquitectes.
No podem oblidar que en els anys vint aparegueren a l'illa tota una sèrie d'entitats mallorquinistes vinculades a l'Esglèsia, com per exemple la Secció Mallorquinista de la Congregació Mariana dels jesuïtes de Montision de Mallorca; la Joventut Mallorquinista de Sóller, de la mateixa Congregació Mariana; Minerva, d'Artà; Saba Marinenca, de Llucmajor; els Cercles d'Obrers Catòlics, entre d'altres.
La publicació
La Nostra Terra (1928-1936) publicació mensual, òrgan d'expressió de l'Associació per la Cultura de Mallorca, que es pot definir pel subtítol que va mantenir al llarg de la seva història: revista mensual de literatura, art i ciències. Fou una revista de divulgació cultural que tingué un caire elitsta, a l'entorn d'una minoria burgesa i culta que mai no va fer cap intent per mirar de popularitzar la revista. La divulgació de la poesia, fonamentalment dels poetes de l'Escola Mallorquina, la promoció de la literatura i la crítica literària hi són presents al llarg de tota la història de la revista. A més a més, la geologia, l'oceanografia, l'economia, l'urbanisme i moltes altres matèries científiques són tractades amb rigor, sense perdre de vista el caràcter divulgatiu de la publicació.
Entre els col.laboradors de la revista que escriuen poesia, prosa literària o història, predominen els ideológicament conservadors de dreta cristiana. La nòmina és llarga: Miquel Ferrà, Maria Antònia Salvà, Octavi Saltor, Agustí Calvet, Joan Pons i Marquès, entre d'altres. Mentre que els que escriuen articles de caire científic hi predominen els d'ideologia d'esquerres, com és ara Francesc de Sales Aguiló, Andreu Crespí, Emili Darder, LLuís Ferbal i Miquel Massutí, entre d'altres. Tot i que cal puntualitzar que a partir de 1934 els col.laboradors que podem qualificar d'esquerres desapareixen del tot, a excepció de Miquel Massutí, home de profunda convicció cristiana.
L'antologia
La pràctica totalitat dels editorials de la revista portaven el segell literari de Joan Pons i Marquès, encara que qualque vegada atenent els suggeriments que Miquel Ferrà i Joan Estelrich li feien des de Barcelona. Els editorials més abrandats en defensa de la llengua i l'Estatut eren inequívocament obra de Joan Pons, encara que no estiguin signats.
Els editorials seleccionats són tot un conjunt de reflexions polítiques i sociolingüístiques d'una alta qualitat literària i fets en llengua catalana, fet esporàdic i poc usual a la nosta terra.
He seleccionat aquells editorials que entre 1931 i 1936 fan referència a qüestions lingüístiques i polítiques. Més concretament, els que fan esment al desitjat procés autonòmic que a imatge i semblança del català fou impulsat per l'Associació per la Cultura de Mallorca. Si hom llegeix els editorials, se n'adonarà perfectament dels entrebancs i les dificultats tant internes com externes que impossibilitaren l'assoliment d'un estatut d'autonomia propi.
El primer editorial del mes de maig de 1931 reivindica la necessitat d'aprovar el decret de bilingüisme per tal de redreçar la situació del català a les Illes Balears, així com posar les bases de normalitat llingüística de cara a la implantació d'un estatut d'autonomia.
L'editorial del mes de juny de 1931 és una carta de presentació de l'avantprojecte d'Estatut d'Autonomia per a les Balears, publicat íntegrament en el mateix nombre de la revista i que fou sotmés a discussió el juliol següent en una assemblea d'ajuntaments i entitats de les Illes celebrada en el Teatre Principal de Palma (Carrió, 1999: 46). D'entrada, l'avantprojecte autonòmic comptà amb una sèrie d'entrebancs, el més important dels quals fou la negativa de Menorca a participar en el procés. Això explica la crida que fa l'editorial a l'autonomia de cada illa i a mantenir la seva pròpia fesomia. La negativa menorquina responia a raons diverses, com la manca de participació dels representants menorquins en la seva redacció, l'excessiva representació que es preveia per Mallorca en la futura institució interinsular, i la mateixa denominació de Gran i General Consell -històricamente mallorquina- que aquesta adoptaria.
Es tractava, en definitiva, de recels davant el tradicional centralisme mallorquí, accentuats en aquest cas pels temors del republicanisme menorquí davant una hipotètica extensió a la seva illa del caciquisme de Joan March, a qui consideraven un dels impulsors de la iniciativa. Finalment, l'Avantprojecte es convertí en un projecte exclusivament per a Mallorca i Eivissa, inviable des del punt de vista constitucional (Carrió, 1999: 47).
A l'exclusió de Menorca, s'hi afegiren aviat altres problemes que farien impossible l'aprovació de l'Estatut. Així, es generà una forta polèmica entorn d'una possible federació amb Catalunya, prohibida per la Constitució Republicana de 1931, la qual excloïa qualsevol vincle federal entre futures regions autònomes. Aquest és el tema central de l'editorial "Davant l'Estatut de Catalunya" en el que es reivindicava la necessitat d'un estatut propi i l'articulació d'un nacionalisme polític en el que hi conflueixin les aspiracions del nacionalisme cultural ja existent.
La llengua a les institucions i, més concretament, a l'Ajuntament de Palma fou motiu de controvèrsia i de la qual se'n féu ressò l'editorial de juliol de 1933. Després de l'aprovació de la Constitució republicana i en l'àmbit oficial, el ministre de la Governació autoritzà els ajuntaments de les Balears a posar programes d'oposicions a places de funcionaris municipals amb caràcter obligatori el coneixement de la llengua catalana. L'Ajuntament de Palma acordà que el català fos un mèrit en les oposicions a funcionaris, malgrat l'oposició d'alguns regidors. Llorenç Villalonga des del diari El Día, propietat de Joan March i Ordines, seguia atacant la unitat de la llengua (Alomar, 2002: 20-21).
Cal recordar que l'Ajuntament de Palma començà a publicar les crides en català, acordà retolar carrers de l'Eixampla amb noms d'escriptors: Joan Maragall, Àngel Guimerà, Pau Piferres, Ausies March, entre d'altres, i les memòries del participants en un concurs per a proveir una plaça d'arquitecte municipal foren redactades en català. La resistència a la normalització es mantenia en un grup de regidors, malgrat l'adhesió del consistori a l'Avantprojecte d'Estatut. Aquest fet és el criticat per l'editorial esmentada amb l'argument científic de la unitat de la llengua.
Abans que acabàs el primer bienni republicà es féu una felicitació al poble basc pel seu plebiscit per a l'obtenció del seu Estatut autonòmic de dia 5 de novembre de 1933. De fet, l'editorial serveix per reivindicar l'engegament del procés autonòmic per a les Illes Balears.
El maig de 1936, a instàncies del Partit Regionalista de Mallorca, hi hagué un darrer intent de reprendre el debat autonòmic, el qual fracassà novament per la negativa de diversos grups polítics de dreta i esquerra a participar-hi. Ja el mes de març del mateix any es féu un crida des de l'editorial "La restaurció de l'autonomia". En aquest es feia una crítica molt dura a la instromissió de les corts espanyoles posant entrebancs als processos autonòmics. L'editorial de maig ens dona a entendre el recolçament més absolut de l'Associació per la Cultura de Mallorca a la iniciativa del Partit Regionalista. Per a engegar el procés, s'apel.lava a l'esperit i la lletra del projecte de juliol de 1931.
S'ha de dir que l'any 1936, l'Associació per a la Cultura de Mallorca, davant la negativa del ministre d'Instrucció Pública a aprovar el Decret de bilingüisme per a Balears, País Valencià i Euskadi, publicà una crida a una col.laboració més gran entre Catalunya i Balears, en nom dels interessos comuns, entre ells la comunitat de llengua i cultura, sota el títol "Missatge als mallorquins", i signada pels principals intel.lectuals catalans. Aquesta crida és la que es presenta a la darrera editorial d'aquesta antològica. Cal afegir que l'esmentat missatge tingué cumplida resposta amb la "Resposta als catalans", publicada a "La Publicitat" de Barcelona el 14 de juny de 1936.
Articles seleccionats
- "
El decret del bilingüisme", maig de 1931
- " El dret dels pobles a la llibertat", juny de 1931
- " La nostra tradició del govern", juny de 1932
- " D'avant l'Estatut de Catalunya", setembre-octubre de 1932
- " La nostra llengua a l'Ajuntament de ciutat", juliol de 1933
- " Gora Euzkadi", novembre-desembre de 1933
- " En el cancell de l'estiu", juny de 1935
- " La restauració de l'autonomia", març de 1936
- " L'Estatut", maig de 1936
- " Un missatge als mallorquins", maig de 1936