Per Xavier Pericay (Centre d'Ensenyament Superior Alberta Giménez - Universitat de les Illes Balears)
Citació recomanada: Pericay, Xavier (2010). "Paulino Masip a La Vanguardia (1937-1938) ". Obra Periodistica, 1. http://upf.edu/obraperiodistica/anuari-2/masip.html
Igual com passa amb tants membres de la seva generació, la vida i l'obra del periodista i escriptor Paulino Masip Roca (la Granadella, Lleida, 1899 - Cholula, Mèxic, 1963) van quedar profundament marcades per les seqüeles de la guerra civil.
A més de les seves peces periodístiques, Paulino Masip va escriure poesia, teatre, novel·la, relats, assaig i guions cinematogràfics.
Paraules clau: Paulino Masip Roca, La Vanguardia, guerra civil, Republica
L'autor
Igual com passa amb tants membres de la seva generació, la vida i l'obra del periodista i escriptor Paulino Masip Roca (la Granadella, Lleida, 1899 - Cholula, Mèxic, 1963) van quedar profundament marcades per les seqüeles de la guerra civil. Format a Logronyo, on la seva família s'havia traslladat quan ell tenia a penes sis anys, Masip va estudiar per mestre, si bé no va arribar mai a exercir l'ofici. A mitjans de la dècada dels vint, va fundar i dirigir a la capital de La Rioja dos diaris, des dels quals va oposar-se, fins on va poder, a la dictadura de Primo de Rivera.
L'any 1928, casat i amb dues filles, va anar-se'n a viure a Madrid. Allà va entrar a treballar aHeraldo de Madrid, i més endavant a la revista Estampa i al nounat Ahora. Durant la Segona República, va convertir-se en director d' El Sol i de La Voz, i, ja en plena guerra, de La Vanguardia. Al maig de 1939, després de gairebé un any com a cap de premsa de l'Ambaixada espanyola a París, va embarcar-se cap a Mèxic. En els seus primers anys d'exili, va seguir col·laborant, molt de tard en tard, en la premsa republicana.
A més de les seves peces periodístiques, Paulino Masip va escriure poesia, teatre, novel·la, relats, assaig i guions cinematogràfics.
Tema/període i articles triats
A finals de 1936 o començaments de 1937, Masip va instal·lar-se a Barcelona. Havia abandonat Madrid el 6 de novembre anterior -el mateix dia en què ho feia el Govern de la República- i, després d'una breu estada a València, s'havia traslladat a la capital catalana per reunir-se amb la dona i els fills, a qui el cop d'Estat havia sorprès en zona sublevada. Una vegada a Barcelona, i a instàncies, segons sembla, de María Luz Morales -que dirigia llavors La Vanguardia i volia deixar el càrrec-, va incorporar-se al diari com a nou director. Va exercir aquestes funcions fins a l'octubre de 1937, en què va cedir el relleu a Fernando Vázquez, que era alhora el secretari polític del president del Govern Juan Negrín. Tot i amb això, Masip va continuar vinculat al diari com a subdirector. Finalment, al juny de 1938 va abandonar La Vanguardia per exercir les funcions de cap de premsa de l'Ambaixada espanyola a París. Durant els prop de 17 mesos que va passar a La Vanguardia, Masip va publicar un total de 30 articles firmats, la gran majoria dels quals en el període en què també va ser director del mitjà.
La Publicació
Fundat l'any 1881 pels germans Carlos i Bartolomé Godó, La Vanguardia era, en vigílies de la guerra civil, un dels tres diaris més venuts d'Espanya i el més venut, de llarg, de Catalunya. Poc després del 18 de juliol de 1936, el Govern de la Generalitat el va confiscar. A finals d'octubre de 1937, coincidint amb el trasllat a Barcelona del Govern de la República, La Vanguardia es va convertir en el portaveu de l'executiu presidit per Juan Negrín. Amb l'entrada a la capital catalana de les tropes de Franco, el 26 de gener de 1939, la família Godó en va recuperar la propietat.
L'antologia
El primer article de Paulino Masip a La Vanguardia va sortir publicat el 4 de febrer de 1937. L'últim, el 27 d'abril de 1938. De cap a cap d'aquest interval de més d'un any, 30 articles del diari van portar la seva firma. 25 d'ells corresponen al període en què va ser director del mitjà, mentre que els cinc restants coincideixen amb l'etapa en què hi va assumir funcions més vicàries.
Els articles que he seleccionat són prou il·lustratius de la seva producció en aquesta època i també de l'àmplia gamma de registres de què arribava a valdre's per fer-los. Com és natural, són tots articles de guerra i escrits amb l'objectiu de guanyar la guerra, això és, de mobilitzar el lector en favor de les idees defensades pel Govern de la República. Així, els tres primers de la sèrie, que conformen una unitat, li serveixen per sostenir una tesi que serà recurrent al llarg de tota la seva etapa a La Vanguardia; a saber: la guerra en curs és, per damunt de tot, una guerra entre la nació espanyola i unes forces que li són estranyes, o, si es prefereix, una guerra d'independència. Per descomptat, aquesta nació és l'encarnada pel Govern de la República, mentre que les forces espúries que se li enfronten són les sublevades. Ara bé, aquesta visió que podríem qualificar de nacionalista -de nacionalista espanyola, és clar- es completa en els seus articles amb una visió més social, que presenta el proletariat com la nova classe hegemònica i la revolució com un esdeveniment inevitable, que tard o d'hora s'havia de produir.
Al costat d'aquests dos fils argumentals, que tan sovint s'entrellacen, els articles de Masip tracten també d'altres qüestions. I sovint ho fan per mitjà de fórmules no gaire usuals en l'articulisme de l'època. Per exemple, de la crónica fictícia de la mort i l'enterrament de Larra, que l'autor combina amb fragments assagístics, arran del primer centenari dels fets. O del gènere epistolar, com succeeix en la resposta a la carta on Gregorio Marañón expressava a un diplomàtic xilè la seva intenció de no tornar, de moment, a Espanya. O, encara, de la semblança d'un polític, com és el cas de la figura de Castelao passejant per Barcelona amb les seves estampes sota el braç. En totes aquestes ocasions, però, la guerra no s'esvaeix; només passa a un segon pla. I és que l'únic objectiu, insisteixo, és mobilitzar el màxim de gent per guanyar-la.
Articles triats
- " La enfermedad y el paciente (I)", 4 de febrer de 1937
- " Revolución y revolucionarios (II)", 7 de febrer de 1937
- " El sueño de un miliciano (III)", 9 de febrer de 1937
- " Larra, a los cien años", 14 de febrer de 1937
- " Respuesta al doctor Marañón", 19 de febrer de 1937
- " Diálogos de la retaguardia", 21 de febrer de 1937
- " Estampas de Castelao", 11 d'abril de 1937
- " La revolución española", 12 d'octubre de 1937
- " La revolución española (II)", 3 de novembre de 1937
- " El menospreciado" (27-III-1938)