La revista Triunfo neix el 9 de juny de 1962, amb una clara voluntat de llibertat i progressisme. Abanderada de les idees i la cultura d’esquerres durant la darrera part del franquisme, era un dels mitjans més combatents amb el règim, significant-se com el símbol de la resistència intel·lectual al dictador. Reflex dels xocs culturals i polítics de la societat espanyola dels 60 i 70, tant parlava de la cultura ye-ye o incloïa fotos de Sara Montiel, com parlava dels reptes polítics o de la dictadura de Pinochet.

Amb noms de la talla de Eduardo Haro Tecglen, Manuel Vázquez Montalbán o Luis Carandell, va ser una de les publicacions més castigades per l’article 2 de la Llei de premsa de Fraga Iribarne. L’any 1971, amb la publicació del monogràfic “El matrimonio”, la revista va patir el segrest del número, la suspensió durant quatre mesos i una multa d’un quart de milió de pessetes.

Una segona suspensió arriba durant la mort de Franco. Amb el primer govern de la monarquia, Triunfo segueix suspesa i no entra en l’indult general a les publicacions i periodistes sancionats.

Tot i els càstigs que rep la publicació, el 10 de gener de 1976 reapareix amb “la respuesta democrática” que exhaureix 166.000 exemplars en poques hores. Amb l’arribada de la democràcia, la revista va patint una caiguda progressiva fins que l’any 1982, tres mesos abans de la victòria del PSOE, desapareix.