| Tele/estel
La primera vegada que Josep Maria Huertas va
col·laborar amb Tele/estel va ser el 24 de novembre
de 1967, concretament en el número 71. El darrer escrit
que va fer per la revista va ser el 19 de juny de 1970, el
número 191 i el dia que Tele/estel va posar punt final
a la seva publicació. Es va quedar fins al final. A
més, va publicar en el penúltim de la primera
etapa i en el la reaparició.
Solia col·laborar una vegada al mes (en total va fer
uns 20 escrits), fent reportatges que solien ser de temes
molt propers i que afectaven de ple la ciutadania i que per
norma general eren reportatges-denúncia. Quant a les
cròniques, va viatjar a diversos països tals com
el Líban, el Regne Unit, Espanya, entre d’altres,
i feia cròniques. És curiós que tenien
un enfocament com a de guia turística. Huertas feia
servir un llenguatge molt descriptiu per tal que els lectors
tinguessin una imatge el més clara possible del lloc.
L’any que va publicar més amb la publicació
va ser en la primera etapa d’aquesta, l’any 1968.
En la segona i darrera etapa Josep Maria Huertas redueix el
número de col·laboracions amb la revista.
L’estil amb què escrivia era senzill, planer
i directe. No feia ús d’un llenguatge formal
si no tot el contrari, quan més pròxim fos a
la manera de parlar de la gent millor. A més, jugava
molt amb la posta en escena d’allò que escrivia.
El disseny de cada peça periodística que feia
era diferent, jugava molt amb la tipografia, el grafisme i
les fotos, cosa que prometia un resultat original i diferent
cada vegada.
Jaume Fabre, Rafael Pradas i Josep Martí varen treballar
amb ell i varen dur endavant uns quants reportatges. La gran
majoria de reportatges els va fer tot sol, i va ser amb Fabre
amb qui va elaborar més reportatges.
|
|
| Biografia de la publicació |
|
 |
El primer número
del setmanari Tele/estel es va publicar el
22 de juliol de 1966, en plena dictadura franquista,
i en el context de la “Llei Fraga”, que
oferia dues novetats importants: se suprimia la censura
prèvia i s’establia la llibertat de creació
d’empreses editores. Alhora, teòricament,
no hi havia cap clàusula que prohibís
les publicacions en català.
Jaume Castells era l’amo de l’empresa que
publicava el setmanari. Era un català adinerat
que va aconseguir l’èxit a la indústria
i a la banca. A més, tenia molt bona relació
amb la família de Franco.
Tele/estel va tenir dos formats diferents,
corresponents als dos períodes d’impressió:
1.Del número 1 al 20: 430 x 300
2.Del número 21 al 191: 325 x 26
|
En la història
de Tele/estel hi ha dues interrupcions: una
transitòria, que es va anunciar el 13 de juny
de 1969 i va durar fins al dia 26 de setembre, i una
definitiva, que va ser el 19 de juny de 1970, a causa
de la crisi econòmica de l’empresa. Andreu
Avel·lí va ser legalment l’únic
director de Tele/estel, tot i que al final
Celestí Martí és qui en va fer
les funcions.
La revista va tenir un gran nombre de col·laboradors
com: Pere Calders, Baltasar Porcel, Josep Faulí,
Jaume Miravitlles, Anna Isanda, Josep Maria Huertas,
entre molts més. Els reportatges eren els gèneres
més abundants. N’hi havia de molts tipus
però la gran majoria tenien una intenció
educadora, sobretot de donar a conèixer Catalunya
i l’estranger.
Les seccions més rellevants eren: internacional,
Catalunya, aclariments lingüístics, cronologies,
música, lletres, teatre, esports, entre d’altres.
Tele/estel era catalanista. No obstant, mai
hi va haver una línia de pensament ordenadora,
cosa que explica la poca definició editorial
del setmanari. Per tant, els col·laboradors podien
farcir els escrits amb la seva ideologia.
|
|
|
|
| Llistat d’articles |
|
Llistat dels articles de Huertas a la publicació - descarregar arxiu Excel  |
|
|
|
| Article seleccionat |
|
Article de Huertas representatiu de la publicació - descarregar arxiu PDF |
| |
|
