| Serra d’Or
Josep Maria Huertas va col·laborar a
la revista de l’abadia de Montserrat de forma molt esporàdica
i com a redactor extern. El periodista va escriure articles
per Serra d’Or els anys 1968, 1978, 1991, 2001, 2003,
i 2007 (en col·laboració amb Jaume Fabre). Essent
els dos últims els únics en els quals va col·laborar
amb certa regularitat.
Quan els seus articles quedaven enquadrats en alguna secció
concreta, la més comú va ser “Cultura
i vida”. Tot i això, la primera meitat de 2003,
Huertas va tenir una secció pròpia, on s’emmarcaven
les columnes d’opinió que escrivia, que es deia
Memorial de Greuges.
Els temes que el periodista va tractar són de temàtica
molt diversa. Va començar amb temes culturals (cinema)
i propers (el mercat del Born), però la mort de Franco
va aportar profunditat i un toc reivindicatiu als temes, especialment
els primers temps després de la mort del dictador,
com quan tracta ‘l’afer Galinsoga’, o el
primer congrés de periodistes catalans. Finalment toca
temes propers a la gent, fet característic, i els dos
últims articles són de temàtica periodística.
Un altre tema que tracta és el dels homenatges a gent
que ha mort recentment, com fa amb Manuel Ibàñez Escofet
i Ernest Lluch.
L’estil de Josep Maria Huertas és clar, concís,
directe; a vegades fins i tot arribant a ser simple, tot utilitzant
un llenguatge planer i molt comprensible per la gran majoria
de la gent i tendeix a fer peces una mica híbrides
a l’hora de classificar-les en un tipus concret i acostuma
a barrejar elements de notícia amb elements de crònica
i reportatge.
|
|
| Biografia de la publicació |
|
 |
La revista neix el
1959 a partir de la fusió de Germinabit, circular
de la Unió Escolania de Montserrat, i Serra d’Or,
revista del cor montserratí. En foren impulsors,
sobretot, Ramon Bastardas i Max Cahner. De seguida es
va convertir en una plataforma pels intel·lectuals
catalans de l’època malgrat la censura
franquista, gràcies a la protecció que
oferia l’abat Escarré.
Al seu consell de redacció hi havia gent de
renom com Josep Benet, Oriol Bohigas, Jordi Carbonell,
Alexandre Cirici, Josep Maria Huertas, Albert Manent,
Maurici Serrahima o Joan Triadú. La publicació
es centrava, majoritàriament, en temàtiques
culturals i artístiques d’àmbit
català, sense descuidar l’àmbit
urbanístic o econòmic, secció que
encapçalava Ernest Lluch. També va ser
una plataforma pels joves escriptors del moment, com
Baltasar Porcel, Oriol Pi de Cabanyes o Guillem-Jordi
Graells.
|
Des de 1967 encarrega
cada any a uns jurats externs a la redacció els
«Premis Crítica Serra d’Or»
a diferents gèneres literaris. Ha estat dirigida
pels monjos Jordi Pinell (fins el 1962), Maur M. Boix
(fins el 1994) i posteriorment per Josep Massot i Muntaner.
Actualment la revista es segueix editant mensualment
per Publicacions de l’Abadia de Montserrat i té
una tirada de 8.000 exemplars. Continua conservant el
seu format inicial, que combina dossiers extensos de
la cultura i la història de Catalunya amb articles
sobre l’actualitat literària i artística
del moment. Cada número acostuma a tenir uns
vuitanta planes, tot i que alguns han arribat a sobrepassar
les cent. Des de la seva creació hi han col·laborat
unes sis-centes persones.
|
|
|
|
| Llistat d’articles |
|
Llistat dels articles de Huertas a la publicació - descarregar arxiu Excel  |
|
|
|
| Article seleccionat |
|
Article de Huertas representatiu de la publicació - descarregar arxiu PDF |
| |
|
