| Primera Plana
Josep Maria Huertas va estar un any escrivint
per Primera Plana, des del març del 1977 al mateix
mes de l’any següent. Formava part de l’equip
de redacció d’aquesta revista setmanal. Era una
publicació sense seccions diferenciades, però
Huertas s’encarregava sempre de reportatges i entrevistes
de caire molt personal.
Tractava sobretot temes molt propers als ciutadans barcelonins,
abordant historietes de barri, petites reivindicacions que
sovint haurien passat desapercebudes i, en definitiva, acostant-se
tant com podia a la vida quotidiana del carrer. Dels seus
temes preferits en destaca un interès especial pel
futur de l’anarquisme català, una investigació
i denúncia constants a les polítiques d’urbanisme,
i la documentació històrica per recordar i analitzar
causes i conseqüències del pas del franquisme
per Catalunya i Barcelona.
Tot plegat Josep Maria Huertas ho escriu amb un estil molt
directe i personal, aportant la seva pròpia visió
de les coses a partir de la tria de personatges i les seves
declaracions, sempre evitant posicionar-se ell directament
amb paraules pròpies. Es pot endevinar que es documentava
molt abans d’escriure els seus reportatges, la majoria
dels quals adoptaven una forma i estil gairebé novel·lescos,
que potser s’allunyaven de l’estil més
periodístic però en canvi feien les seves paraules
molt més properes.
Cal apuntar també que la majoria dels seus textos
anaven acompanyats de grans imatges fotogràfiques,
sovint molt il·lustratives i de molt bona qualitat,
a partir del treball dels fotògrafs professionals que
treballaven per Primera Plana.
|
|
| Biografia de la publicació |
|
 |
Aquesta revista de
publicació setmanal va néixer el 1977
a Barcelona, i va aguantar durant dos anys, fins el
1978. A 50 pessetes el número i amb una redacció
que comptava amb periodistes com Jaume Fabre –molt
bon amic de Josep Maria Huertas, i company de redacció
en molts articles i publicacions–, Juan J. Caballero
o Àngela Vinent, Primera Plana era una revista
cridanera, inconformista i atrevida.
La majoria de pàgines de la revista anaven en
color, apostant per grans fotos explicatives i que cridessin
l’atenció. Tant a la portada com a moltes
pàgines interiors apareixien imatges de dones
nues o seminues; unes fotos cada cop més atrevides
amb el pas dels mesos, segurament en descobrir que podien
ajudar a la venda. Unes pàgines que aparentment
no presentaven una estructura fixa en seccions o temes.
|
Els reportatges, cròniques
i sessions fotogràfiques s’anaven succeint
sense un ordre estricte ni una classificació
que en justifiqués la distribució dins
la revista, que comptava amb una vuitantena de pàgines
per cada publicació setmanal.
Escrita íntegrament en castellà, Primera
Plana volia presentar-se com una publicació que
ho posa en dubte tot, que ofereix a la societat allò
que més la preocupa, ficant-se sobretot en qüestions
de la vida quotidiana. Crítica amb l’ajuntament
(de Barcelona), sobretot en política d’habitatge
i construcció, molt atenta i predisposada a explicar
el moviment anarquista i a recordar amb menyspreu el
passat franquista, Primera Plana era fresca, moderna
i, sobretot, molt atrevida per una societat que tot
just es preparava per a la transició democràtica.
|
|
|
|
| Llistat d’articles |
|
Llistat dels articles de Huertas a la publicació - descarregar arxiu Excel  |
|
|
|
| Article seleccionat |
|
Article de Huertas representatiu de la publicació - descarregar arxiu PDF |
| |
|
