| El Món
El seu primer article en aquesta publicació
va ser el 18 de desembre de 1981, el dia de l’aparició
pública del setmanari, mentre que el darrer fou el
28 de novembre de 1985, tres anys abans de la seva fallida.
Amb un total de 22 col·laboracions, la seva tasca
es concentrà bàsicament al llarg dels anys 1982
i 1985. Tanmateix, les seccions en les quals es reuní
la seva aportació són les següents: nou
en la de societat o retrats, sis editorials i tres a les de
política i cultura.
Pel que fa al tema tractat s’acostumà a encabir
en l’àmbit del reportatge – retrat, de
destacades famílies de la societat del seu temps: tant
periodistes com advocats i polítics. Tot i així,
també són tractats en gran mesura aspectes concrets
de la política catalana i la ciutat de Barcelona. L’àmbit
artístic, en canvi, literatura, cinema i art, queda
relegat en segon terme.
Destaca la col·laboració amb Jaume Fabre, amb
qui treballà intensament al llarg de la seva carrera
periodística. També cal considerar, tant el
llenguatge com l’estil de redacció, en el seu
conjunt força clar, adreçat al conjunt de la
classe mitja barcelonina, com a part del seu objectiu de fer
un periodisme de servei públic.
Finalment, pel que fa al disseny compositiu dels seus escrits,
aquests acostumen a incorporar fotografies i arbres genealògics,
però constituint un conjunt força sobri.
|
|
| Biografia de la publicació |
|
 |
El Món és
un setmanari d’informació general en català
que es va publicar entre 1981 i 1988, amb un format
agosarat, en els seus inicis majoritàriament
en blanc i negre, però que evolucionà
cap a una certa incorporació del color.
Comprenia entre 25 i 40 pàgines i les seccions
principals a destacar, compostes d’articles, eren:
estranger, política, societat, opinions, economia,
cultura i magazine.
Entre les col·laboracions més rellevants
destaquen: J. M. Huertas, Jaume Masdeu, M. Campo Vidal,
Ernest Udina, Quim Monzó, Joan de Sagarra i Jordi
Balló.
La fundació a càrrec de Tono Albareda,
un industrial de la pell, va recollir la idea d’un
diari no nascut, El Temps, projectat pels periodistes
acomiadats del Brusi a finals del 77, un d’ells,
Lluís Bassets, després dirigí El
Món. |
El 1938 les xifres
de difusió no cobrien els mínims i al
hivern el setmanari va haver d’aturar-se onze
setmanes fins aconseguir l’ajut de les institucions.
Es continuà endavant, però canviant de
director tres vegades, fins Joan Barril, el més
durador.
La tardor del 86 la publicació va patir una
crisi amb motiu del referèndum convocat per Felipe
González per saber si seguíem o no dins
l’OTAN. Albareda va publicar la defensa de la
permanència, mentre que com militant del partit
propagà la desunió. El setmanari pretenia
la independència ideològica, però
els partits no pairen que ajudessin el mitjà
i no els fos favorable.
El 1988, Albareda, que havia exhaurit diners i paciència,
intentà en va que la ONCE entrés en el
negoci. A l’octubre El Món deixava de sortir,
sent un dels setmanaris moderns catalans de més
llarga vida. |
|
|
|
| Llistat d’articles |
|
Llistat dels articles de Huertas a la publicació - descarregar arxiu Excel  |
|
|
|
| Article seleccionat |
|
Article de Huertas representatiu de la publicació - descarregar arxiu PDF |
| |
|
