Durant el període en que en Josep Maria Huertas Clavería va treballar a Els 4 Cantons, aquesta revista de barri va mantenir una línia editorial força crítica i de caràcter explicatiu amb la realitat social del Poble Nou en tots els seus àmbits. Es poden diferenciar dues etapes ben clares pel que fa l’estil d’aquesta revista.

Abans de la mort de Franco, Els 4 Cantons era una revista que, malgrat que no amagava la seva vocació de denúncia social i lluita obrera light, no podia cridar tant fort com volia. Els articles eren mig en català mig encastellà i algunes temàtiques eren passades per sobre per por als possibles problemes que podien tenir amb l’administració franquista.

En morir el dictador Els 4 Cantons va ser partícip de l’explosió generalitzada de la premsa que va tenir lloc arreu del nostre país. Els temes que abans no tractaven per por a la represàlia, ara no tenien perquè quedar-se arraconats. L’autodefinida revista de barri més antiga del país, escrivia per primer cop sobre el que volia i sense els tabús ni les recances amb que ho feia uns mesos enrere.

Els temes més recurrents tant en el primer període com en el segon eren: els conflictes laborals a les fàbriques poblenovines, la llibertat de premsa i d’expressió, l’ús del català i la llibertat en tots els seus àmbits però sempre amb el Poble Nou com a teló de fons. El que va canviar amb la mort de Franco va ser el to i la poca vergonya amb que Els 4 Cantons va practicar el periodisme social i local.