Presentada com el “Setmanari d’Informació General de Catalunya”, aquesta revista de publicació setmanal va néixer el gener de 1977. Comptava amb una redacció amb alguns noms ben coneguts com Manuel Vázquez Montalbán, Xavier Vinader, Pere Vilanova, Francesc Baltasar o Josep Ramoneda. D’aparença seriosa i caràcter reivindicatiu, Arreu era escrita íntegrament en català, sempre donant més força al text i contingut de la redacció que a les pobres imatges il·lustratives amb què comptava.

La revista era d’una marcada línia política d’esquerres i sempre des del punt de vista dels interessos de la societat catalana, sortint com a resposta al moviment franquista i anticatalanista que encara es feia fort als carrers d’Espanya.

A partir d’aquí surten reportatges amb una bona base històrica i ben documentats que denuncien pràctiques urbanístiques fraudulentes, o que reivindiquen drets i llibertats perduts durant la molt recent etapa de dictadura sota el règim del general Franco.

Arreu comptava habitualment amb una seixantena de pàgines, distribuïdes per grans seccions com Política, Societat o Opinió, incloent temes del dia i grans reportatges de nevera. La segona pàgina sempre anava destinada a l’editorial sobre un tema de política catalana d’actualitat. Abundaven reportatges d’investigació, històrics, i articles amb una forta vessant d’opinió i crítica vers l’autoritat i l’administració. Tot plegat redactat, en general, de forma rigorosa i professional, marca de la casa dels gran redactors que hi escrivien.