Avui

Josep Maria Huertas va començar a escriure al diari Avui a mitjans de 2002 i ho va deixar de fer poc abans de morir, l’any 2007. A l’Avui ja no feia el periodisme de carrer al que ens tenia acostumats, sinó més aviat feia ús de contactes i del seu background previ per confeccionar els seus articles. Uns articles que publicava amb força freqüència. Els primers anys (2002-03) escrivia d’un a dos cops al mes, però progressivament es troben articles seus més sovint, fins arribar al 2006 a un mínim d’un article per setmana.

Huertas va ser sempre un personatge crític amb la societat, amb el poder. Essent la seva temàtica bàsica la crítica social i a l’Ajuntament, la Barcelona dels barris, les queixes dels veïns, la pèrdua d’identitat cultural i la denúncia de l’incivisme. També crítica cultural, reivindicant els cinemes o teatres de tota la vida que tancaven per construir-hi pisos, o criticant les obres que es feien al Teatre Nacional, preguntant-se si això era realment teatre de país. Als seus articles també hi havia una crítica a la situació actual dels serveis públics a Catalunya, sobretot l’ensenyament i la sanitat.

Josep Mª Huertas sempre feia una mirada al passat, especialment a l’època de la transició. Parlava dels periodistes que van lluitar contra la censura del règim, com Manuel Vázquez Montalbán. De tant en tant, ens obsequiava amb una personal crítica literària, acompanyada sempre d’una breu i subjectiva biografia de l’autor, amb alguna anècdota compartida.

Huertas tenia un estil propi a l’hora d’escriure. El periodista feia una extensa introducció abans d’entrar en matèria, degut a la necessitat de contextualitzar o emmarcar històricament el tema que tractaria a posteriori. A l’últim paràgraf, dedicat a una conclusió, Huertas escrivia una frase lapidària, a l’estil d’una sentència. Sovint escrivia en primera persona i tenia un estil extremadament senzill, utilitzant un vocabulari accessible i frases no gaire extenses. Els articles eren d’una gran longitud, d’uns tres quarts de pàgina, aproximadament i anaven precedits d’un títol interpretatiu i curt i d’un avanttítol més informatiu.

Biografía de la publicación
	El 23 d’abril del 1976 va néixer el diari Avui, el primer periòdic en català després de la llarga dictadura franquista. Malgrat la gran acollida entre la ciutadania catalana, el diari sempre s’ha caracteritzat pels seus problemes de viabilitat econòmica. En els seus inicis, l’Avui va funcionar sobretot amb un sistema de subscripcions dels lectors. Sempre vinculat als sectors nacionalistes i independentistes de la política catalana, el diari s’ha centrat en potenciar la llengua catalana. La publicació va optar en els primers anys, per institucionalitzar un ús correcte i purista del català, allunyat de l’evolució de la llengua al carrer durant el franquisme.
Amb una tirada actual de 43.000 exemplars i 29.000 de difusió, l’Avui està assentat a l’espectre comunicatiu català. Tot i això, l’aparició de l’edició catalana de El Periódico i l’auge de El Punt, sumat a diferents crisis econòmiques que al 2004 van provocar la divisió de l’accionariat entre els grups Godó (40%), Planeta (40%) i la Generalitat (20%), van situar el diari prop de la fallida. Josep Maria Huertas Clavería va començar a col·laborar al diari Avui l’any 2002 a la secció Diàleg i, més tard, al suplement de cultura, fins la seva mort al 2007. Durant aquest període el diari ha experimentat un procés de modernització que s’ha vist consolidat amb l’arribada, a finals del 2007, del nou director Xavier Bosch, substituint a Vicent Sanchis. Actualment el diari publica a tot color i amb una potent edició digital a la xarxa. L’Avui prioritza les seccions dedicades a l’opinió i a la política catalana.
Llistat d’articles
Llistat dels articles de Huertas a la publicació - descarregar arxiu Excel
Article seleccionat
Article de Huertas representatiu de la publicació - descarregar arxiu PDF