Tele/eXpres

Josep Maria Huertas Clavería va començar a escriure al diari Tele-eXpres al 1972. Va escriure nombrosos articles d’opinió a la secció “Mirador”, sobre múltiples temes, la majoria d’ells socials. També va fer algunes cròniques de política, i notícies de societat, però Huertas, a Tele/Expres, sempre ratlla el límit de l’opinió. El paper de la dona, les deficiències educatives, la contaminació o la devastació del paisatge degut al creixement de la ciutat, són alguns dels temes que Huertas planteja als seus articles. La cultura també ocupa bona part de la seva obra durant la col·laboració a aquest diari; té varis articles sobre teatre, cinema, literatura, i també sobre la televisió i la revolució cultural que va suposar la seva implantació entre la societat. Si hi ha un tema que destaca entre els altres aquest és, sens dubte, els problemes de barri. Huertas Clavería dedica molts articles a parlar dels problemes de barri, ocasionats moltes vegades per la transformació i el creixement de la ciutat. El periodista fa de vehicle de les queixes dels veïns.

Fa servir un llenguatge amè, clar, directe, proper, comprensible per a tothom i despullat de floritures. Sovint es dirigeix al lector de tu, i escriu entre guionets observacions de coses quotidianes. Tot això dóna una sensació d’estar al costat de la gent del carrer, i es manifesta en els seus escrits una clara voluntat de transformació social. L’estil dels seus articles és tant atrevit, desafiant i crític, que no sembla que s’hagin escrit en plena dictadura i sense llibertat de premsa. Tant és així, que el 1975 Huertas Clavería va ser detingut per escriure un article sobre els bordells de Barcelona.

Entre 1976 i 1978, Huertas Clavería treballa en el Tele/eXpres els grans temes que marcaran la seva obra periodística: la denúncia social, la reflexió històrica i la cultura. Huertas és un clar defensor del poble contra el poder polític i recrimina a les autoritats la mala gestió del poder local. Fa molts articles de denúncia, que a vegades no signa, i també aprofita per revelar la Barcelona menys coneguda i marginada.

La seva faceta d’historiador també apareix a Tele/eXpres, quan d’un tema local, contextualitzat i ampliat, fa un reportatge històric o quan reflexiona sobre la història i el periodisme. Finalment, Huertas és un bon coneixedor del cinema que es fa en aquell moment, i barreja la crònica cinematogràfica amb altres manifestacions culturals com la literatura i els espectacles; la cultura també serà el vehicle per mesurar el nivell de catalanitat del país.

Els gèneres periodístics predilectes de Huertas al Tele/eXpres són la crònica, l’article d’opinió, el reportatge, i l’entrevista. Les entrevistes acostumen a ser reportatjades, amb estil indirecte, sense signar, i a personatges variats, des de polítics, com Joan Raventós, fins a cantants i artistes com Joan Manuel Serrat o Sebastià Gasch. Les seves seccions habituals són Catalunya, Mirador, Cine/eXpres i Espectáculos.

Molts dels articles de Huertas tenen una estructura similar: un paràgraf introductori, que situa ràpidament al lector en el tema, tres paràgrafs amb intertítols enunciatius, i abundants declaracions dels afectats (que escriu en català i castellà indistintament).

Biografia de la publicació
	El 14 de setembre de 1964 surt a Barcelona el Tele/eXpres, diari vespertí, independent fet en castellà i deslligat de qualsevol filiació política Des del 1941, cap diari havia aconseguit obtenir el permís i serà el primer periòdic en mans privades, les del mercader Jaume Castell. El seu primer director serà Sempronio. Tele/eXpres tindrà setze anys de vida accidental, marcada per les sancions i les destitucions del Règim Franquista. Per exemple, Sempronio és obligat a dimitir per un article comprometedor. El diari era molt trencador pel moment, el format era de llençol, a més, la compaginació i la presentació no eren uniformes. L’estructura era anàrquica i condensada amb temes oberts. La publicació tenia entre 16 i 32 pàgines i oferia moltes il·lustracions i suplements. En ell, s’utilitzaven tots tipus de gèneres, parlant tan d’informació local, nacional com internacional, prioritzant, sempre, els articles de denúncia. Intentaven atreure un públic heterogeni amb tires de còmics, ecos, comentaris, seccions de cine, televisió, moda, etc. El seu lector, principalment, era jove i d’esquerres.
L’any 1968 Carlos de Godó va comprar el diari i posa de director a Manuel Ibàñez Escofet, qui farà augmentar el prestigi del Tele/eXpres. Aquest va renovar les seccions i va incorporar nous periodistes i col·laboradors com Joan de Sagarra, Terenci Moix, Manuel Vázquez Montalbán, Joan Fuster, Ernest Lluch, Ramon Barnils i Jaume Perich, que van donar un to informatiu i rigorós, intercalat amb un llenguatge desenfadat i provocatiu. Ara es publicaran les primeres pàgines en català, dins del suplement literari. Finalment, Escofet serà destituït per un article d’en Huertas el 31 de gener del 1976. El 1977 el grup Mundo, de Sebastià Auger, compra el diari. Ara serà menys polític i popular, que portarà a la inestabilitat reflectida en el canvi constant de director. Finalment, el 23 de desembre de 1980 el diari tancarà per problemes econòmics.
Llistat d’articles
Llistat dels articles de Huertas a la publicació - descarregar arxiu Excel
Article seleccionat
Article de Huertas representatiu de la publicació - descarregar arxiu PDF