Diari de Barcelona
Josep Maria Huertas Clavería va ser el
subdirector del Diari de Barcelona del 1987 al 1988.
La majoria dels seus escrits són a l’editorial.
A part d’això, en la resta de textos el gènere
que més utilitza és també la opinió.
A les editorials acostumava a parlar de la política
a gran escala però a la resta d’articles d’opinió
desenvolupa un estil més local. D’altres seccions
en les quals participa són: el Davantal d’en
Brusi, la Cònsola, el Mirador, la tauleta de nit, Llibres
i Tribuna.
En Huertas pot ser definit com un periodista
que criticava la censura i defensava la llibertat d’expressió,
arribant al límit de les seves conseqüències.
Va ser també defensor de la llengua catalana. Un dels
temes que tracta més vegades al DdB és el de
les transformacions que pateix Barcelona en motiu de les Olimpíades.
Tot i així, Huertas es va dedicar en nombroses ocasions
a fer sàtira dels polítics i escrivia sobre
altres problemes que preocupaven als ciutadans.
L’estil de Huertas era senzill. Feia
ús d’un llenguatge planer perquè tractava
sobretot temes socials adreçats a la classe treballadora.
Volia que s’entengués el que escrivia. Pretenia
per tan fer un periodisme proper al lector del DdB.
Tot i que considerem que el DdB era una
publicació catalanista i progressista d’esquerres,
en Huertas carregava contra els polítics de torn, fossin
del partit que fossin, si creia que ho mereixien. Un cas concret
que demostra aquesta pràctica habitual de Huertas l’hem
comprovat quan Huertas carrega durament contra el PSOE com
a conseqüència del cas GAL. És per tan
un dels exemples d’allò que se’n diu “bon
periodisme” que dista dels mitjans de comunicació
partidistes.
|
|
Biografia de la publicació |
|
 |
El Diari de Barcelona
neix l’1 d’octubre de 1792. El funda Pedro
Pablo Ussón i està escrit en castellà.
Se seguirà publicant, amb algunes interrupcions,
fins el 1994.
Josep Maria Huertas comença les col·laboracions
amb el diari el 1987, quan n’esdevé subdirector,
juntament amb Quim Regàs. El director és
Josep Pernau i el propietari, des de 1986, és
el Grupo Zeta. En aquesta època i fins al seu
tancament el diari s’editarà íntegrament
en català i tindrà una línia més
aviat progressista, catalanista i de proximitat. Es
tracta d’una publicació d’àmbit
local.
El diari s’edita en format berliner, amb la portada
en color i l’interior en blanc i negre. Amb freqüència,
inclou fotografies, gràfics i dibuixos.
|
Està dividit
en quatre blocs: Crònica, amb informació
sobre Catalunya, Espanya i la resta del món;
Economia, Mirador, que s’encarrega de la cultura;
i Esports. La contraportada del diari l’ocupa
la secció Àlbum de cromos, de Joan Barril,
i l’acudit gràfic Com si res, del dibuixant
Cesc.
Pel que fa als gèneres hi apareixen els habituals
de les publicacions diàries: notícies,
editorials, articles d’opinió, entrevistes,
reportatges, cròniques, sàtira, enquestes,
etc. Alguns dels col·laboradors habituals del
Diari de Barcelona són Quim Monzó, Patricia
Gabancho, Vicent Partal, Félix de Azúa
i Jordi Balló, entre d’altres.
|
|
|
|
Llistat d’articles |
|
Llistat dels articles de Huertas a la publicació - descarregar arxiu Excel  |
|
|
|
Article seleccionat |
|
Article de Huertas representatiu de la publicació - descarregar arxiu PDF |
|
|