El Correo Catalán

En Josep Maria Huertas comença a treballar a El Correo Catalán cap el 1964, quan Lluís Permanyer el va recomanar a Manuel Ibáñez Escofet, llavors redactor en cap del diari. Amb 24 anys, li ofereixen una plaça a Internacional. Huertas dubta entre acceptar l’oferta o continuar amb la seva feina fixa a una empresa de polvoritzadors, però tenia molt clar que volia ser periodista. Gràcies a que sabia anglès, Huertas comença traduint els peus de foto de les imatges arribades d’EFE. El 1966 Ibáñez (que ja era sots-director) i Andreu Rosselló, el director, ofereixen a Huertas ser secretari de redacció del diari. El 1968, Manuel Ibáñez Escofet va marxar del diari per dirigir el Tele/eXpres. Aquest fet va provocar que Huertas ascendís a redactor en cap. Al juny del 1970, amb la mort de Josep Carner, Huertas vol dedicar-li una plana sencera que després el diari no publica, fet que precipita la dimissió irrevocable del seu càrrec. La seva situació a El Correo Catalán va empitjorant fins que finalment, al maig de 1972, Huertas comença a treballar a Tele/eXpres, de nou amb Ibáñez Escofet.

Els articles que escriu en Huertas a El Correo Catalán són de temàtica variada, tot i que la majoria tracten temes socials i compromesos dels barris populars. També fa força entrevistes a personalitats de la cultura que solen estar redactades de forma indirecta, o a vàries veus. Per contra, l’estil és directe i sovint utilitza la primera persona per narrar una acció il·lustrativa d’allò que ens vol explicar.

Biografía de la publicación
	El Correo Catalán es comença a publicar el 1876, i el seu darrer número apareix el 16 de novembre de 1985. Durant els primers temps va ser un diari clarament de partit, concretament carlí. Al llarg de molts anys, el seu públic fou reduït, però fidel. Confiscat durant la Guerra Civil, El Correo tornà a publicar-se sota el règim franquista. Tot i això, i en paral·lel amb el desencantament que els carlins van anar tenint amb la dictadura, el diari va anar canviant de línia editorial. Sens dubte, l’entrada de nous capitals a l’empresa editora, Fomento de la Prensa Tradicionalista, hi va ajudar. Una nova burgesia, més liberal i tecnòcrata, se n’estava fent càrrec. És així com el vell diari carlí va esdevenir força més popular, amb certs tocs catalanistes, i on periodistes no afectes al règim, com Huertas, van anar-hi a escriure.
D’aquesta manera, El Correo Catalán dels anys seixanta, no tenia res a veure amb el que havia estat abans. Sota la direcció d’Andreu Rosselló Pàmies (1957-1977), el rotatiu va arribar a assolir tirades de fins a 80.000 exemplars els dies laborables i 114.000 els festius. Estèticament, el periòdic va ser durant aquests anys força atractiu: va implantar la portada en «huecograbado» i es publicava amb dues pàgines satinades al principi i final del quadern informatiu . A més, periodistes propers a la ciutadania, com Josep Maria Huertas Clavería o Josep Pernau, van ajudar a convertir l’ex-diari carlí en una capçalera popular i transversal. I és que a El Correo Catalán es tocaven certs temes que cap altre rotatiu de Barcelona gosava publicar. Altres noms del periodisme de l’època com Manuel Ibáñez Escofet, Josep Faulí o Valentí Popescu donaven encara li donaven més valor afegit. A partir de la meitat dels setanta però, diferents canvis en la propietat, i una difícil adaptació als nous temps democràtics van anar deixant-lo en una situació cada vegada més difícil.
Llistat d’articles
Llistat dels articles de Huertas a la publicació - descarregar arxiu Excel
Article seleccionat
Article de Huertas representatiu de la publicació - descarregar arxiu PDF