Què significa al periodisme català Josep Pernau?
En Josep Pernau representa dos models de periodisme. En primer lloc, es va formar al periodisme antic, més romàntic, i per altra banda, també va ser un periodista més contemporani, més rabiós. Era d'una generació anterior a la meva. Quan jo vaig entrar al periodisme, l'any 1967, ell ja era redactor en cap de Telex/Espress. Era el clàssic periodista que es passava hores sense fer res, perquè als diaris tota la informació arribava a través de les institucions, de les agències o teletips. Aquell era un periodisme molt antic i, en aquella època, tot just es començava a sortir d'aquesta tònica, i en Pernau va ser un dels que van canviar això. Va ser dels primers periodistes que van sortir al carrer, a parlar amb la gent, això ho feia molt poca gent a Espanya. A més, en l'aspecte laboral, els periodistes dels anys 60 tenien altres feines, la majoria eren funcionaris, i en Pernau trenca també amb això.

Com va ser la seva experiència amb Pernau com a professor?
Jo no coneixia a Josep Pernau quan vaig arribar a la Escola Oficial de Periodisme. No era un gran professor, és a dir, no era un mestre brillant, sobretot pel fet que té dificultats en l'expressió. En canvi, tot allò que explicava tenia molt de gruix, i això els estudiants ho notem. Nosaltres érem la primera generació que va anar a la universitat i anàvem bastant sobradets a les classes, però amb en Pernau ens vam adonar que era un professor que sabia molt. A més, donava classe de compaginació, una cosa totalment nova per nosaltres.

Què destacaria de Pernau com a professional del periodisme?
En Pernau és un gran professional. És una persona que anhela rigor i, no obstant això, era molt afable i molt de la broma. També va ser una persona que va saber liderar els periodistes a les redaccions o al Grup Democràtic de Periodistes, del que ell és fundador. No és una persona fortament ideologitzada, com si ho va ser la meva generació, però sí que era un professional amb un gran sentit comú. Pernau escrivia des d'una perspectiva allunyada de les coses, amb un punt d'escepticisme propi del periodisme més romàntic. Quan va deixar el Telex/Express amb l'arribada de Godó -mai no ha volgut treballar amb el Grup Godó- va anar al Diari de Barcelona i a altres mitjans fins arriba a El Periódico, on la columna Opus Mei que els més joves coneixeu mostra aquest Pernau més actual i de periodisme contemporani.

Creu que amb l'arribada dels diaris gratuïts i dels mitjans digitals, com els blocs, es tornaran a repetir figures com Josep Pernau o Vázquez Montalbán?
Absolutament. Els formats canvien, és a dir, no sabem si el paper continuarà, si continuaran existint els quioscs. Potser cadascú es farà el diari a casa seva, llegint-lo a la pantalla de l'ordinador o imprimint-lo en paper reciclat, però els continguts hauran de ser cada cop més rigorosos. A més, hi haurà una divisió clara entre la premsa diària de pagament i la premsa més frívola, immediata o superficial que seran els gratuïts. A la premsa de pagament sempre hi haurà periodistes com Montalbán o Pernau, perquè tenen qualitat i saben explicar no ja que passa sinó per què passa. Hauran de donar claus d'interpretació de la realitat, i això és molt important perquè cada dia hi ha més complexitat a la realitat, més elements de judici.

Josep Pernau es va mostrar molt combatiu contra el govern de Jose María Aznar des de la seva columna Opus Mei. Considera bo que un periodista s'impliqui d'una manera tan visibles al món polític?
Sí, jo crec que això és bo. Va haver un temps en que es creia que els periodistes havien de mostrar-se completament al marge de les ideologies, i per tant, no implicar-se a favor d'unes o unes altres, però els periodistes hem de dir la nostra opinió, sempre que el diari ens ho demani. El que no pots fer és enganyar o manipular, hem de ser honestos, les coses son com son i així les hem d'explicar. Vostè ha donat classes a la universitat.

Quines virtuts creu que els futurs periodistes hauriem d'imitar de Josep Pernau?
I, si n'hi ha, quines no? Els nous periodistes pugeu més formats que nosaltres, i això és una realitat molt bona. Però, d'en Pernau, heu d'imitar aquest punt de distància amb les coses que l'enriqueix molt, que permet allò que els actors de teatre anomenen "la distancia brechtiana", de Bertoit Brecht, que és deixar un punt de distància amb el seu personatge per fer més creïble la interpretació, i això és el que ha fet Pernau en periodisme. La distància permet més llibertat d'interpretació pel lector, si no deixes aquesta distància, no ets tant un periodista com un dogmàtic. També us heu de fixar en el seu punt d'escepticisme i d'ironia. No m'atreveixo a dir cap cosa que no hauríeu d'imitar. Pernau és honest, és un bon model de periodista, i molt poc cregut, això és molt i molt important.

Pujar