Com va conèixer a Josep Pernau?

Vaig conèixer a Pernau a l'escola de periodisme. El meu primer any era professor de pràctica, al curs 63-64. Aquest mateix any em va demanar que anés a Tele/Express per fer una suplència, després em va preguntar si volia continuar i m'hi vaig quedar. Josep Pernau era redactor en cap, però realment feia tasques director en funcions. Ignasi Agustí era el director, però havia deixar el càrrec momentàniament per anar a un "balneari", segons van explicar. En realitat havia marxat per les fortes pressions que va rebre arran d'un article contra els capellans que van protestar per l'empresonament i tortura de Joaquim Boix, estudiant i militant del PSUC. Ja als anys vuitanta vaig ser membre de la candidatura del Grup Democràtic de Periodistes, encapçalada per Pernau, a l'Associació de la Premsa de Catalunya. Després d'això no he tornat a treballar amb ell, però em mantingut una bona amistat.

Com descriuria l'estil literari de Pernau?

Directe, col·loquial, amb un punt d'ironia molt brillant. Crea uns jocs irònics molt interessants. No obstant això, en Pernau no va escriure pràcticament fins als 80, dedicava molt més temps a la gestió dels mitjans on treballava. Tenia molta intuïció com a reporter i, per tant, per dirigir redaccions i portar els seus periodistes al lloc on es produïa la notícia més interessant. Té un nas periodístic molt afilat i la columna que fa actualment està molt aconseguida.

Per què ha esdevingut un periodista tan important?

Perquè és un formador de periodistes. Ha estat mestre de la meva generació, com són també l'Antonio Franco o el Josep Maria Sòria i li hem tingut molt de respecte. Ha estat un líder a l'Associació de la Premsa, on hi havia gent molt conservadora, i va ser el primer que van guanyar les eleccions als 80. El seu lideratge va quedar demostrat amb la seva elecció com a degà del Col·legi de Periodistes. En definitiva, ha estat tan important pel seu mestratge professional i la capacitat de liderar corporacions.

Creu que és positiu que un periodista s'impliqui ideològicament com ho va fer Pernau amb l'Opus Mei?

Jo crec que el que fa a Opus Mei és opinió i per tant està obligat a donar la seva opinió. Si hagués estat tendenciós a l'editorial d'un diari això si que seria dolent, però mentre fa una columna s'ha de comprometre amb les seves idees. Jo no he agafat mai posicions tan clares com va prendre Pernau. No obstant això, al tema de la guerra d'Irak, tots els periodistes han de deixar la neutralitat. Quan està en joc la guerra o la pau, la mort i la vida, s'ha d'estar a favor de la pau i de la vida. Jo mateix vaig escriure un article en aquest sentit quan era defensor del lector a La Vanguardia. Hi ha valors transversal o universals, en què els periodistes s'han d'involucrar. Al s. XIX tot el periodisme era així, era per antonomàsia el periodisme, al s XX va imposar-se la neutralitat professional, però pot tornar a venir un periodisme ètic, ideològic.

Creu que a la nova etapa periodística de diaris gratuïts i blocs, tenen cabuda firmes del prestigi de Manuel Vázquez Montalbán o Josep Pernau?

Als gratuïts és molt difícil que es tornin a repetir periodistes d'aquet nivell. A més, els nous diaris gratuïts donen opinió barrejada amb informació o als titular, fet que considero rebutjable, i, per tant, no necessiten un articulista especialitzat en escriure articles d'opinió. A més que el lector de gratuïts no busca articulistes brillants mentre va a la feina. No obstant això, des el punt de vista dels blocs si que n'hi ha, d'articulistes amb opinions molt fortes, el cas d'Arcadi Espada, Josep-Maria Terricabras, els de Periodista Digital o d'altres. Periodistes amb una opinió molt forta i molt combatius, més radicals que en Montalbán o Pernau. L'articulista de bloc és molt dur, molt descarat i descarnat. Per tant, amb les noves formes de periodisme, es probable que tornem al model del s.XIX., i no només a internet, si no a les ràdios, com la COPE. En definitiva, crec que aquest tipus de periodisme s'està revifant. També voldria destacar una nova generació de periodistes com Francesc Marc Alvaro o Antoni Puigverd, que són columnistes de categoria, o Quim Monzó que, des de l'aspecte més literari, per mi és el millor periodista articulista que hi ha actualment. També és molt interessant l'Enric Juliana.

Què haurïem d'adoptar els futurs llicenciats de periodisme de Josep Pernau?

La seva capacitat de captació de la noticia, essència del periodisme, i el seu compromís amb la professió. Pernau no es conforma amb notes de premsa o declaracions dels polítics. Ell vol apropar-se més a la gent, anar més enllà del que hi ha davant seu. Sempre ens deia, quan era professor, de no conformar-nos amb "escoltar el que diu el conferenciant", sinó que un periodista s'ha de "barrejar amb la gent i treure moltes noticies, porta sempre l'antena posada". En Pernau sabia adaptar-se molt bé a aquestes situacions on estava i sabia treure la noticia d'on no hi havia aparentment res. Un altre virtut, ja més humana, és la seva honradesa, tant a la vida professional, cosa difícil perquè hi ha moltes travetes i punyalades a les redaccions. Ell s'ha mantingut sempre al marge. El periodista del segle XXI no haurà d'enviar noticies, sinó que hi ha de posar el valor afegit de la ètica, la justícia o la pau, i Pernau això ho tenia molt clar.

Pujar