Mundo Diario apareix l’any 1974 del canvi de nom de Diario Femenino, perquè al propietari no li agradava el nom. Mundo Diario comença sent políticament independent, i fins i tot fa crítica moderada del règim franquista. El diari acostuma a tenir un número de pàgines que oscil·la entre 24 i 32, encara que tendeix a ser de 28. Té una diversificació força extensa de continguts, els quals s’organitzen en diferents seccions: Portada, Opiniones y comentarios (segunda página), España, Internacional, Economía, Hechos y gente, Agenda, Barcelona, Catalunya política, Catalunya Laboral, Catalunya Cultura, Deportes, Espectáculos, Espectáculos / Televisión (per referir-se a la programació de TV) i Última hora.

Hi treballen periodistes de gran renom, així com molts periodistes joves que en els trenta anys següents s’han consagrat en el periodisme català. Així, hi trobem escrits molt freqüents d’Eduardo Haro Tecglen, de Teresa Pàmies (en català), d’Eduardo Álvarez Puga, d’Arcadi Espada, i de polítics com Jordi Solé Tura, Lluís Maria Xirinacs i Gregorio López Raimundo.

Durant aquest període el diari és dirigit per Josep Pernau. La publicació pertany al Grupo Mundo, propietat de Sebastián Auger, membre moderat de l’Opus Dei proper a la UCD. Aquest grup editorial també disposava d’altres publicacions com Tele-Exprés, Catalunya Exprés i 424. L’octubre de 1978 el suplement del diumenge Mundo Flash es converteix en Revista Mundo i amplia i millora els seus continguts, basats, sobretot, en reportatges. El director també és Pernau.

Es fa servir tot tipus de gèneres periodístics, però queda palès en molts casos la convergència entre notícia i opinió, possiblement fruit dels canvis l’època. El tractament de la imatge és el propi de l’època, propi de models de premsa interpretativa.

Amb l’arribada de la transició política el diari es converteix de marcada tendència política d’esquerres, fins i tot propera al PSUC. I, per exemple, els dijous presenta el suplement Mundo laboral per tractar temes propis dels sindicats.

En relació a Josep Pernau, el periodista lleidatà hi té un paper fonamental. Desenvolupa una tasca fonamental com a director del rotatiu i del seu suplement dominical fins el 1980, any en el qual el Grupo Mundo fa fallida i s’està del gener fins al març sense publicar cap exemplar de cap de les quatre publicacions. Al març Mundo Diario i Tele/Express es tornen a publicar però amb greus problemes econòmics, fets que motivaran el seu tancament definitiu a finals d’any. I malgrat no publicar cap article firmat durant tot l’any 1979, Pernau hi acostuma a escriure articles d’opinió política i social, i amb un estil molt planer basat en la quotidianitat. Així doncs, és freqüent que molts articles seus comencin per una anècdota i acabin relacionats amb algun polític o amb algun fet rellevant políticament parlant.

En els seus articles, a més a més, hi apareixen contínues referències a la llengua catalana, des de frases senceres a paraules espontànies i frases fetes que el periodista no tradueix. Fet que contextualitza el lector en tot moment, i en el moment històric que viu, on la normalització pública del català ja és un fet.

Finalment, cal esmentar que durant l’any 1980, amb la fallida del rotatiu gairebé consumada i els periodistes sense cobrar, Pernau aprofita la seva tribuna diària per experimentar amb el seu estil periodístic, el qual portarà a El Periódico, on farà el salt el mateix 1980, i del qual en serà un referent durant les dues properes dècades.