El Correo Catalán va iniciar la seva publicació el 1876 sota la direcció de Manuel Milà de la Roca. Va néixer recollint l'herència d'un altre diari carlí, La Convicción, i també per donar un espai en la premsa als carlins desprès de la 3era Guerra Carlina(1872-76). Va passar per períodes de suspensió en els anys 1877, 1878, 1880, 1900, 1936. La seva publicació va desaparèixer l'any 1985.

El seu format era de llençol a vuit columnes i constava d'un nombre de pàgines comprés entre 14 i 16 fins el 1963, i a partir d'aquest any fins la seva desaparició va augmentar fins a 64 pàgines. L'idioma predominant era el castellà, tot i que des de 1970 es va introduir una secció en català. Les seccions més importants eren local, cronistes al món i esports, a més de dedicar un dia a la setmana a una temàtica concreta (per exemple Correo de las artes, Correo femenino, etc).

Entre els seus redactors i col·laboradors més importants s'hi trobaven Josep M. Huertas, Josep Pla, Joan de Segarra, Llorenç Gomis i Màrius Carol. En total la publicació va tenir 10 directors l'últim dels quals va ser Josep Moya Angeler que només va romandre un any al capdavant del diari. En els gèneres del diari es produeix una hibridació, perquè no fa una clara diferència entre argumentació, interpretació i informació. En un principi el diari feia servir com a suport d'imatge els dibuixos, i progressivament va anar incorporant les fotografies, sobretot a la portada. Tot i això, el pes de les imatges al diari, tal i com passava a l'època, era molt pobre.

La línia política va ser carlina fins els finals dels anys 50 del s. XX, i desprès catalanista moderada fins el seu tancament, l'any 1984. Els primers articles de Josep Pernau en El Correo Catalán apareixen a partir de 1954 i de forma continua fins el maig de 1964, ja que posteriorment estarà uns mesos escrivint de forma esporàdica. Primer de tot comença escrivint des de Madrid, fins el 5 d'octubre de 1955, amb una secció titulada "Crónica de Madrid". Quan abandona la capital espanyola, torna a Barcelona i comença a escriure a la secció local, on exposa temes de la vida quotidiana de la ciutat comtal. A partir del 31 d'octubre de 1957 passa a escriure la "Crónica de Barcelona", on exposa (com feia a la "Crónica de Madrid") els problemes dels ciutadans i proposa solucions. En aquestes dues seccions, els seus articles gairebé sempre tenien la mateixa estructura: en un primer paràgraf explicava anècdotes amb cert toc d'ironia, per acabar en les últimes línies donant la seva visió personal del problema. En la majoria dels escrits que va publicar en El Correo Catalán els temes dels que parla encara són vigents, com per exemple que els llibres de l'escola són cars, que el trànsit de la ciutat és excessiu, que l'atenció de Telefònica és deficient, que el transport públic no funciona correctament, etc.

A partir del 1961 fa viatges esporàdics, com a Nova York, o el 1963 quan es desplaça a Ciutat del Vaticà per cobrir el "Concili Vaticà 2n". El 15 de setembre de 1963 J.A. Benach substitueix a Josep Pernau i abandona la "Crónica de Barcelona". Pernau comença a tenir una secció fixa d'anàlisi de notícies recents: "Notícies per raig x", on escriurà fins el final de la seva estada al diari.