Text elaborat per Francisco Fernández Buey:
Amb aquesta exposició la Biblioteca de la UPF s'afegeix a l'homenatge commemoratiu que les universitats catalanes fan al filòsof Manuel Sacristán amb motiu del vintè aniversari de la seva mort. L'exposició aplega una àmplia selecció dels seus escrits, traduccions i edicions, aparegudes entre 1950 i 1985, així com diferents documents valuosos per conèixer la vida i l'obra del filòsof, alguns dels quals inèdits.
Manuel Sacristán (1925-1985) va ser una personalitat intel·lectual única. Va exercir una gran influència en la vida cultural, social i política barcelonina durant tres dècades: des de l'època de la revista Laye (1951-1954), en la que col·laboraren alguns dels més coneguts exponents de l'anomenada generació dels 50, fins als anys que va escriure a les revistes Materiales y Mientras tanto (1977-1985). La seva manera d'entendre la filosofia fou sempre inseparable del seu compromís cívic.
Entre 1956 y 1969, com a dirigent del PSUC, va col·laborar a la revista Nous Horitzons i va ser un dels impulsors del Primer Congrés de Cultura Catalana. Va ser el redactor principal del Manifest per a una Universitat Democràtica, que es va llegir a l'assemblea constituent del SDEUB (1966). Intervingué a l'Assemblea d'Intel·lectuals de Montserrat contra els consells de guerra de Burgos (1970). Contribuí a impulsar el moviment de professors no-numeraris i les Comissions Obreres d'Ensenyament (1972-1977). Formà part del grup d'educadors en les tasques d'alfabetització de treballadors a Can Serra. Fou membre fundador del Comitè Antinuclear de Catalunya, una de les primeres organitzacions ecologistes del país, a mitjans dels anys seixanta. I finalment destacà com a teòric i activista del primer eco-socialisme i del pacifisme que començà a quallar al decenni dels vuitanta.
Dins de l'àmbit de la història de les idees, Manuel Sacristán va contribuir a la difusió a Espanya dels principals corrents del pensament europeu posteriors a la segona guerra mundial, des de l'existencialisme fins al marxisme i des de la filosofia analítica fins a les últimes orientacions de la filosofia i de la història de la ciència. Com a filòsof, va representar la negació de la divisió del saber en compartiments estancs i va propiciar el conreu d'un saber transversal, amatent a filosofar sobre les pràctiques científiques i humanístiques.
Manuel Sacristán va ser un dels pioners al nostre país en un camp molt poc conreat aleshores: el de la Lògica formal. Després va escriure assaigs crítics i innovadors sobre filosofia i metodologia de les ciències socials. Se'l considera el principal pensador marxista de l'Espanya del segle XX. Va traduir els primers textos de Marx publicats legalment a Espanya després de la guerra civil. I, al decenni dels setanta, projectà i dirigí la primera edició rigorosa que es va fer a Catalunya dels escrits de Marx i d'Engels. A més, va traduir i va donar a conèixer aquí obres de pensadors com Theodor Adorno, Antonio Labriola, Antonio Gramsci, Georg Lukács, Karl Korsch, Galvano della Volpe, Robert Havemann, Herbert Marcuse, Agnes Heller i E.P. Thompson.
Com a escriptor i assagista, Manuel Sacristán conreà diferents gèneres. De jove es va interessar per la dramatúrgia nord-americana de la postguerra i va escriure pàgines molt interessants per entendre la crisi cultural del moment. Al decenni dels seixanta va publicar assaigs de germanística sobre la veracitat de Goethe com a poeta i com a científic, així com sobre la consciència vençuda a Heine. També va il·luminar aspectes suggestius de les obres de Brossa i de Raimon.
Sacristán va ensenyar a unes quantes generacions a llegir sense aclucalls ni prejudicis a alguns dels grans autors de la filosofia contemporània: a Martin Heidegger (a qui dedicà una important monografia, que va ser la seva tesi doctoral) i a Antonio Gramsci (de qui va escriure assaigs molt renovadors sobre la seva obra). Però també a Simone Weil, a Bertrand Russell, a Karl Popper, a Quine o a Lukács. Com a editor i col·laborador de diverses editorials barcelonines de l'època, va dirigir les traduccions de la Historia de la Ciencia de René Taton, de la història de les matemàtiques i de la seva connexió amb altres ciències i que porta el nom de Sigma, o de la monumental Historia del Análisis Económico de Schumpeter.
Sacristán va ser un professor universitari innovador i rigorós, a qui molts dels seus alumnes han recordat sempre, amb raó, com a mestre. Entre 1956 i 1965 va impartir classes de Lògica y Filosofia a la Universitat de Barcelona. Durant els set anys següents les autoritats franquistes el van excloure de la docència universitària per les seves idees comunistes. Va tornar a impartir regularment classes a la Universitat de Barcelona a partir de 1976 i llavors va ensenyar metodologia de les ciències socials a la Facultat d'Econòmiques fins el 1985, i durant un parell d'anys a Mèxic, a la UNAM.
Per saber més sobre Manuel Sacristán també es poden consultar dues biografies: