Aportacions:

• A la història de les idees del segle XX (monografia Heidegger, 1958; panoràmica dels corrents filosòfics des de la 2a Guerra Mundial fins a 1958)
• A la història i la filosofia de la lògica (Manuales [1964-1965], escrits sobre Llull, Leibniz, Heinrich Scholz, Quine)
• A la història, la filosofia i a la política de la ciència (R.Taton, Enciclopedia Sigma, escrits sobre Rusell, Popper, Kuhn; assaig "De la sociología a la política de la ciencia")
• A la història del pensament marxista i a la configuració d'una nova manera de pensar en la tradició comunista (marxologia com a traductor i editor; assaigs propis sobre marxisme)
• A la filosofia política (com a cronista de societat de jove; com a analista dels problemes nous, que ell anomenava postleninista, del decenni dels setanta: Quadrante, Laye, Horizonts, Nous Horitzons, Veritat, Realidad, Materiales, Mientras tanto)
• A la crítica literària i de la cultura (Ferlosio, Goethe, Heine, Brossa, Raimon, Gerónimo; en la història de l'assagisme a Espanya)
• A l'anàlisi de las funcions de la universitat i sobre el lloc en ella dels estudis de filosofia

Influències:

Manuel Sacristán va influir els filòsofs, historiadors i científics socials de la seva generació (cf. els testimonis de Fontana, Valverde, Lledó, Muguerza, Rubert de Ventós) i, des d'un punt de vista metodològic o epistemològic, va influir en diverses promocions universitàries i en filòsofs, sociòlegs, economistes i historiadors que, des de la mort de Sacristán, s'han dedicat a estudis molt distints:

• a la lògica (Jesús Mosterín, Lorenzo Peña, Alfredo Deaño, Sánchez de Zabala, Luis Vega);
• a la filosofia i la sociologia de la ciència (Miguel Angel Quintanilla);
• a la filosofia de las ciències socials (Antoni Domenech, Félix Ovejero);
• a la història de las idees (García Borrón, María Rosa Borrás, Dolors Folch, Miguel Candel, Jacobo Muñoz, Manuel Cruz, Guillermo Lusa, José María Ripalda, Jaime Pastor, Patricio Peñalver, Vargas Machuca, Gabriel Vargas, Francisco J. Martínez);
• a la teoria econòmica (Andreu Mas, Alfons Barceló, grup d'economia crítica);
• a la història econòmica (Enric Tello);
• a la filosofia de la sostenibilitat ecològica (Jorge Riechmann, Oscar Carpintero);
• a la sociologia, la filosofia i la ciència política (Vicente Romano, Juan Ramon Capella, Joaquim Sempere, Antonio Izquierdo Escribano, Rafael Grasa, Jordi Guiu, Miquel Caminal, Anna Alabart, Carles Muntaner, Joan Benach);
• a la crítica de cultura i l'assagisme (Rosa Rossi, Rafael Argullol, Carlos Piera, Alberto Mendez, Valeriano Bozal, el joven Gabriel Albiac, Jordi Gracia, Juan Carlos Mainer, Dolors Albiac, Alejandro Pérez)

Aquesta influència, com es veu de seguida pels noms esmentats, depassa amb escreix allò que s'ha anomenat "escuela de Sacristán", que quallà sobretot a Barcelona, a partir del decenni dels setanta, en torn a les revistes Materiales y Mientras tanto.