El 18 d'abril farà cinquanta anys que Albert Einstein (1879-1955) va morir a Princeton. Amb aquest motiu la Biblioteca de la UPF ha organitzat una exposició, amb els seus fons bibliogràfics, com a petit homenatge de la nostra comunitat universitària al científic i pensador que més va fer, en el segle XX, per canviar la concepció que els humans tenen de l'univers.

S'ha dit de vegades que Albert Einstein va ser l'últim representant de l'època heroica de la ciència pura. I tal vegada això sigui una exageració. No ho és, en canvi, el fet que, en acabar el segle i fer repàs dels grans homes que en el món han estat, la revista Time donés a Einstein, entre molts grans nominats, el títol pòstum de ment del segle XX. Aquest reconeixement s'ha degut, sens dubte, a la seva contribució com a físic a la formulació de la teoria especial i general de la relativitat, entre 1905 i 1917, i a les seves idees cosmològiques, però també al record que el seu pensament lliure i innovador, com a humanista, com a ciutadà preocupat pels mals del món, va deixar en les generacions posteriors.

Einstein va ser un físic dels que, a més de resoldre problemes substantius de la seva ciència, va saber pensar en les qüestions de mètode i en les derivacions més generals de les teories que va inventar. Va ser un pensador que sabia que la ciència és també una peça cultural i que, sabent-ho, es va atrevir a anticipar el que podríem anomenar la primera autocrítica de la ciència en un món en el qual aquesta, la ciència mateixa, començava a mostrar ja el seu costat fosc, la seva pitjor cara: la de la infatuació.

A més de gran físic, Einstein va ser també un científic particularment sensible davant dels problemes sòciopolítics de la seva època i un lliurepensador humanista. No va escriure de forma sistemàtica sobre els assumptes que solen ocupar als filòsofs de professió, però al contestar a preguntes i sol·licituds de moltes persones distintes (entre elles no pocs filòsofs) va llegar a la humanitat un corpus d'idees i opinions l'interès de les quals ha posat de manifest el pas del temps.

Einstein va dir una vegada que només es va ocupar d'assumptes extracientífics en aquelles poques ocasions que la consciència ja no permet callar. Però la modèstia d'aquesta declaració seva queda palesa quan es comprova que va dedicar pàgines i pàgines, i moltes hores de la seva vida, a reflexionar, dialogant amb altres, sobre les principals qüestions controvertides en la societat que li va tocar viure.

Aquest altre aspecte de la vida i de l'obra d'Einstein, el de lliurepensador, no sempre s'ha subratllat com convé. Però avui, amb el pas dels anys, quan es fa l'esforç de reconstruir amb calma el que van ser les seves idees i opinions sobre la guerra i la pau, sobre la condició humana, sobre la ciència en la seva història, sobre la responsabilitat del científic en l'època de les armes de destrucció massiva, sobre l'educació, sobre la religió, sobre el judaisme i sobre el socialisme, s'entén millor l'atracció que Einstein, l'home, produïa en vida i que ell va considerar sempre, humilment, un misteri.

La modesta mostra que aquí oferim de l'enorme bibliografia de i sobre Einstein avui existent pretén suscitar l'interès de la comunitat universitària per aquest fascinant pensament.

Francisco Fernández Buey

Textos