Obra legislativa i crítica política
El 1808 van coincidir a la monarquia espanyola la invasió de les tropes franceses i la implosió d'un estat que va enfonsar-se en mig d'una profunda crisi interna. Aquesta és la raó que explica que la Junta suprema central que va assumir el poder en nom del rei exiliat decidís que no bastava amb retornar les coses al vell estat en què es trobaven abans, sinó que calia abolir l'absolutisme i elaborar en unes corts "una buena constitución que auxilie y sostenga las operaciones del monarca cuando sean justas, y le contenga cuando siga malos consejos".
Documents de constitució, reglaments i formació de les Corts de Cadis
A les noves corts es reunirien diputats sense distinció d'estaments, entre els que s'elegirien a les províncies i els suplents que es triarien entre els refugiats a Cadis per aquelles províncies ocupades pels francesos on no era possible organitzar una elecció. Les corts es van reunir per primera vegada el 24 de setembre de 1810 a la Isla de León (San Fernando).
Autor:Martinez Marina, Francisco, 1754-1833 Títol: Carta sobre la antigua costumbre de convocar las cortes de Castilla para resolver los negocios graves del reyno Publicació:Reimpreso en Valencia : por los yernos de Josef Estévan, año 1811 (Text complet)
Títol: Lista de los señores diputados de las Cortes generales y extraordinarias de la nación española Publicació: Cádiz : En la imprenta real, 1811 (Text complet)
Títol:Adición a la lista de los señores diputados de las cortes generales y extraordinarias de la nación española Publicació: Cádiz : Imprenta real, 1811 (Text complet)
Obra legislativa
A començaments de març de 1811 una comissió va començar a preparar un projecte de constitució, les parts de la qual s’anaven passant a les corts per discutir-les. El text es va poder promulgar solemnement el 19 de març de 1812.
Text constitucional
La Constitució de 1812 era un text extens, de 384 articles agrupats en deu “títols”, que establia una monarquia parlamentària en què les corts formulaven les lleis, i el rei les sancionava, promulgava i feia executar. Les corts constaven d’una sola cambra elegida per sufragi universal indirecte, mitjançant un complicat sistema que partia d’unes juntes parroquials que designaven representants a unes juntes de partit, les quals triaven, al seu torn, els electors que, reunits a la capital de la província, nomenaven finalment els diputats, a raó d’un per cada setanta mil habitants.
Autor: Espanya Títol:Constitución política de la monarquía española promulgada en Cádiz a 19 de marzo de 1812 Publicació:Madrid : en la Imprenta Real, 1836 (Text complet. Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes)
Crítica a l'obra constitucional
Una part substancial de la societat espanyola, que encloïa els senyors territorials i l’Església, es va mostrar clarament en contra del projecte reformador liberal, que pretenia associar la lluita patriòtica amb l’esperança d’un canvi polític modernitzador, i li va contraposar un model on el patriotisme es basava essencialment en el manteniment de la tradició, amb un fort component religiós, i que rebutjava per complet les reformes d’abast polític.
Recepció del text constitucional
A Catalunya, la Constitució va ser publicada per primera vegada a Vic a les darreries de juliol de 1812; i dues setmanes més tard a Manresa; però els intents d’aplicar-la a la realitat quotidiana van crear tota mena de conflictes. Els estaments dominants de l’Antic règim s’hi oposaven perquè no solament amenaçava els seus interessos, sinó també la seva posició social. Hi va haver problemes, a banda, entre la Junta de Catalunya i el general Lacy, que la va dissoldre per instal·lar la nova Diputació provincial.
AUTOR: Puig, Albert TÍTOL:Catecisme politich al objecte de instruir als catalans en los drets, privilegis y ventatjes quels proporciona la Constitució política de la Monarquía espanyola y las obligacions quels imposa PUBLICACIÓ: Barcelona : Impr. Nacional de Garriga y Aguasvivas, 1820 (text complet)