El Centre Català

Després de trencar amb el PRDF, el almirallians constituïren el Centre Català (1882), primera associació política catalanista. En la seva etapa inicial, l'entitat era una barreja entre grup de pressió i Ateneu cultural. El seu programa se sintetitzava en la reivindicació de la millora del progrés de Catalunya; la reclamació de l'oficialitat de la llengua catalana; la vindicació del manteniment del Dret civil català; una nova divisió territorial comarcal; una administració catalana, i el manteniment d'una política econòmica proteccionista. Aquest projecte havia de ser legitimat en el segon Congrés Catalanista (1883) mitjançant el qual es pretenia iniciar la politització del catalanisme i comportà la ruptura del catalanisme polític amb els partits d'àmbit estatal. Les circumstàncies polítiques del període impediren la finalització del Congrés.

Entre 1884 i 1885, el Centre Català entrà en una etapa de crisi que finalitzà quan va saber canalitzar el malestar de la societat pel propòsit del govern d'unificar el dret civil espanyol, ja que implicava la supressió de la legislació civil de Catalunya, i d'establir un tractat comercial amb la Gran Bretanya, que era vist com un atac a la indústria catalana. El Centre va convocar una reunió a la Llotja on s'acordà la redacció d'un escrit que reflectis les queixes dels catalans i la seva presentació a Alfons XII. Almirall fou nomenat ponent de redacció de la Memòria en defensa dels interessos morals i materials de Catalunya, el Memorial de greuges. En el document s'apuntava que el sistema centralista era el principal culpable de la decadència espanyola i del malestar dels catalans. El Memorial va ser el primer acte públic del catalanisme polític.

Entre 1885 i 1887 Almirall era considerat el cap del catalanisme polític i el seu principal ideòleg. La seva activitat doctrinal el portà a publicar estudis com les Cartes a mon amic C, un catecisme doctrinal per facilitar l'adoctrinament de nous catalanistes; La Confederación Suiza y la Unión Americana. Estudio político comparativo; i L'Espagne telle qu'elle est, assaig on criticava l'Espanya de la restauració , i defensava que el parlamentarisme espanyol havia consolidat a Europa la imatge d'una Espanya moderna, malgrat que la real era tradicional i amb un sistema polític basat en l'aliança de l'oligarquia política amb el caciquisme rural, que convertia les eleccions en una farsa.