Enguany es compleixen 75 anys de la proclamació de la Segona República espanyola. El 14 d'abril de 1931, tot just dos dies després de la victòria electoral de les candidatures republicanes, Lluís Companys proclamà la República des del balcó de l'Ajuntament de Barcelona. La ciutat comtal es convertia així, després d'Eibar, en la ciutat més important de l'Estat on els representants escollits pels ciutadans trencaven públicament amb la monarquia.

Amb la fi d'una monarquia que agonitzava i la proclamació del nou règim republicà s'obriren tot un seguit d'horitzons que havien de fer realitat bona part d'aquelles expectatives col·lectives que s'havien anat gestant al llarg de la Restauració i, molt especialment, en la seva darrera fase de dictadura militar.

Així doncs, el nou règim republicà obria les portes a una democratització de l'Estat a través d'un conjunt de reformes que significaren el reconeixement de certes realitats nacionals existents a l'estat espanyol, dels drets dels treballadors i dels drets de les dones i una aposta decidida per crear un sistema educatiu emancipador que havia de convertir, a la fi, el nou règim en una república de ciutadans coneixedors del poder de l'educació i la cultura per tal de transformar les societats.

El conjunt d'obres i documents que conformen aquesta exposició intenta, doncs, fer visible el caràcter i les principals fites, amb els encerts i les limitacions, d'aquell projecte republicà que s'inicià el 1931 i que fou liquidat, el 1939, amb la victòria militar del general Franco, victòria que, en paraules de l'alcalde de Barcelona Carles Pi i Sunyer, va ser el resultat de la confluència del militarisme antidemocràtic tradicional i dels sectors més egoistes de la societat espanyola, els més oposats a tota evolució progressista i justa.

No ha estat gens fàcil, però, realitzar una selecció acurada i equilibrada, entre l'ampli fons sobre la Segona República de què disposa la Universitat Pompeu Fabra, dels materials -llibres, documents, periòdics...- que havien d'integrar aquesta exposició. Amb tot, hem optat per deixar parlar, sobretot, aquelles fonts contemporànies al període republicà, ja que, a parer nostre, són les que tenen un major interès visual i testimonial per copsar la complexitat d'una experiència breu però de tanta intensitat com la de la Segona República.

Juntament amb aquest tipus de documents, hi hem inclòs tot un seguit d'estudis històrics, de biografies i de memòries amb el doble objectiu d'assolir una aproximació al més completa possible a tots aquells aspectes fonamentals de l'experiència republicana -com ara la reforma agrària, la reforma educativa, els fets d'Octubre, la descentralització de l'Estat i els canvis d'una República en guerra- i de mostrar els principals problemes sobre els quals ha centrat la seva atenció la historiografia sobre la Segona República.

Aquesta exposició virtual neix vinculada a la Jornada sobre la 2ª República que s'ha dut a terme a la Universitat Pompeu Fabra (10 de novembre de 2006) i a l'exposició bibliogràfica organitzada per aquest motiu. Es tracta d'una part més de la commemoració que la Universitat Pompeu Fabra realitza en aquests 75 anys de la proclamació de la Segona República, a tots aquells homes i dones que es comprometeren i es sacrificaren en nom del projecte republicà de llibertat i de progrés social. Reivindicar, doncs, la memòria moral d'aquell projecte republicà és identificar-se amb els valors democràtics, de ciutadania, de millora social, de secularització, d'impuls educatiu i cultural, dels drets de les dones i de la pluralitat nacional, tan necessaris encara avui; i no fer-ho seria afegir-se a la tesi d'aquells que des del primer moment tergiversaren i intentaren amagar el caràcter real de l'experiència republicana.

Igualment, aquesta exposició s'emmarca en l'any d'homenatge a Pompeu Fabra que es durà a terme al llarg d'aquest curs acadèmic, ja que Pompeu Fabra va exemplificar clarament el que la cultura cívica republicana va significar per al reconeixement de la identitat col·lectiva i de la cultura catalanes i per a l'impuls de l'educació com a instrument de transformació.

Finalment, volem agrair la implicació tant del personal de la Biblioteca de la Universitat, i molt especialment d'Imma Muxella, com del professor Josep Fontana, que molt amablement ens ha cedit alguns dels documents que s'exposen, sense els quals fer realitat aquesta exposició hauria estat doblement complicat.