- LA RECERCA A LA UPF
El conjunt de les activitats de recerca de la UPF en el segon any de desenvolupament del Pla de Recerca de la Universitat es concreta en diversos àmbits i accions:
- ARTICULACIÓ DE LA RECERCA
- S'ha impulsat l'articulació interna de la recerca, amb l'objectiu de reforçar els equips existents i de promoure la constitució de nous equips. Això ha representat la identificació d'aquests equips de recerca i de les seves línies de treball, la proposta i l'anàlisi de grups de recerca de la UPF, la identificació i l'anàlisi dels convenis i contractes existents i, finalment, l'estudi previ per a la confecció d'un mapa de convenis i contractes de recerca. En aquest sentit, es disposa d'un mapa de 24 grups de diferent dimensió (competitius i precompetitius), amb especificació de la línia de recerca comuna del grup i de les línies específiques de les unitats del grup. És remarcable que dels 17 grups presentats al Pla de Recerca de Catalunya, se n'han reconegut 14 com a grups de recerca de qualitat, 10 dels quals han estat considerats grups de recerca consolidats.
- RECURSOS
- S'ha delimitat un tipus d'estratègia en la sol·licitud d'ajuts específica per a cada organisme (CICYT/DGICYT, CIRIT/DGR, UE) que permeti millorar el finançament.
- S'ha procedit a la signatura d'un conveni específic amb la Direcció General de Recerca de la Generalitat de Catalunya, en el marc del Pla de Recerca de Catalunya. Aquest conveni preveu el finançament de diversos ajuts del Pla de Mesures de Suport a la Recerca de la UPF (1996), aprovat per la Junta de Govern el 17 de juliol de 1996, i s'adequa a les característiques, possibilitats i disponibilitat pressupostària del període 1994-98.
- Com a resultats destacables quant als recursos totals destinats a la recerca l'any 1995, cal assenyalar que l'aportació de la Direcció General de Recerca per als grups de recerca ha passat de 4.000.000 de ptes. l'any 1994 a 28.800.000 ptes. l'any 1995; l'increment de l'aportació de l'administració estatal del 1995 sobre el 1994 ha estat d'un 5%, i l'increment de l'aportació de l'administració autonòmica del 1995 sobre el 1994 ha estat d'un 20%.
- AVALUACIÓ DE LA RECERCA
- La UPF ha participat amb les universitats de catalunya en l'anàlisi dels paràmetres específics de la recerca en ciències socials i humanitats. Aquests treballs han conduït a la presentació d'una proposta conjunta del sistema d'avaluació de totes les universitats catalanes als organismes de política científica. Durant el curs 1995-96 s'han finalitzat els informes d'avaluació corresponents a lingüística; traducció i filologies; història; geografia; economia; dret; ciències de la comunicació i filosofia, els quals s'han elevat a les autoritats polítiques corresponents.
- GESTIÓ DE LA RECERCA
- La gestió de la recerca s'ha concretat en la integració de totes les convocatòries de recerca nacionals i europees en el Servei de Recerca, en la difusió conjunta d'aquestesa través del butlletí Recerca i en la recopilació de dades per a la memòria de Recerca 1994-95. Així mateix, s'han començat els treballs per a l'elaboració d'una aplicació informàtica de gestió de la recerca que inclourà la gestió de currículums, de convocatòries i d'avaluació de la recerca. Dins d'aquest apartat, s'ha signat un conveni amb la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona per a la realització d'un programa integrat de gestió de la recerca (Fènix), que ha estat parcialment finançat per la Direcció General de Recerca. Aquest programa ha de ser operatiu a finals de 1996.
- COMISSIÓ DE RECERCA
- Durant aquest curs la Junta de Govern ha procedit a reestructurar la Comissió de Recerca, que va constituir-se amb la nova composició el 14 de maig de 1996. La Comissió s'ha reunit una vegada durant el curs.
- FIGURES DE RECERCA
- Atesa la diversitat d'iniciatives de recerca que existeixen a la Universitat Pompeu Fabra, ha estat necessari establir una tipologia de figures de recerca internes que permeti un marc i un tractament similar i, també, un procediment de creació i reconeixement comú. Aquestes figures han de tenir, però, un caràcter excepcional i han d'aprovar-se selectivament, ja que els departaments i els instituts continuen sent les principals estructures de recerca.
- En aquest sentit, la normativa de la Universitat Pompeu Fabra estableix les figures de recerca següents:
- 1. Institut universitari propi
- 2. Institut universitari adscrit
- 3. Centre especial de recerca (CER)
- 4. Grup de recerca amb nom específic (GNE)
- Aquesta normativa va ser aprovada en sessió de la Junta de Govern del 8 de febrer de 1996.
- A continuació es fa referència als instituts i centres de recerca creats o adscrits durant aquest curs.
- INSTITUTS UNIVERSITARIS ADSCRITS
- INSTITUT DE SALUT MENTAL DE LA FUNDACIÓ VIDAL I BARRAQUER
- Aquest curs acadèmic, la Junta de Govern i el Consell Social han acordat sol·licitar al Consell d'Universitats i al Consell Interuniversitari de Catalunya l'autorització per a l'adscripció de l'Institut de Salut Mental de la Fundació Vidal i Barraquer com a institut universitari.
- La Junta de Govern (acord de 29 de novembre de 1995) i el Consell Social (acord de 13 de desembre de 1995) han decidit iniciar els tràmits necessaris per a l'adscripció de l'Institut de Salut Mental de la Fundació Vidal i Barraquer com a institut universitari de la UPF.
- Aquesta adscripció permetrà que les dues institucions portin a terme de manera conjunta estudis, investigacions, cursos de postgraus, seminaris, conferències i publicacions, activitats acadèmiques conduents a l'obtenció de titulacions pròpies i cursos que s'integrin en titulacions oficials.
- L'Institut i la UPF podran col·laborar també en el desenvolupament de programes de recerca, en la impartició de programes de doctorat i en la realització de cursos de postgrau i d'especialització.
- L'Institut de Salut Mental Vidal i Barraquer, amb seu a la ciutat de Barcelona, es dedica bàsicament a promoure i potenciar la recerca científica i tècnica, així com a impartir docència de tercer cicle universitari especialitzada en la psicologia i psiquiatria dinàmica i biopsicosocial.
- CENTRES ESPECIALS DE RECERCA (CER)
- CENTRE ESPECIAL DE RECERCA EN ECONOMIA FINANCERA (CREF)
- En uns moments en què es debat a nivell mundial la importància dels fenòmens de desregulació financera, els seus efectes sobre les entitats de crèdit i les modalitats d'harmonització dels mercats financers a Europa, el CREF es fixa com a objectiu desenvolupar un programa de recerca sobre aquestes qüestions de forma global i sistemàtica.
- El CREF es crea al voltant d'una sèrie d'objectius ambiciosos en la investigació financera a Espanya. Aquests objectius es forgen com a resultat d'una evolució en els estàndards espanyols en matèria d'investigació. Si fa uns anys la investigació financera espanyola podia trobar-se aïllada, en l'actualitat el procés d'internacionalització de la investigació econòmica i financera fa que els estàndards de rigor a Espanya o als Estats Units siguin idèntics. Responent al desafiament que constitueix aquesta major integració internacional, el Departament d'Economia i Empresa de la UPF ha fomentat la contractació de professors de reconeguda solvència, formats a l'estranger, i s'ha imposat criteris internacionals pel que fa a la valoració dels resultats de les seves recerques.
- PROFESSORAT VINCULAT AL CREF
- Investigadors principals
- Xavier Freixas Dargallo, catedràtic d'universitat
- José María Marín Vigueras, professor visitant
- Thierry Foucault, professor visitant
- Luís Angel Medrano Adán, professor titular d'universitat
- Investigadors associats
- Fabio Canova (UPF), professor visitant
- José García Montalvo, professor visitant
- Marc Sáez Zafra, professor de la Universitat de Girona.
- Xavier Sala i Martin, professor visitant
- CENTRE ESPECIAL DE RECERCA EN ECONOMIA DE LA SALUT (CRES)
- El Centre de Recerca en Economia de la Salut (CRES) té l'objectiu de desenvolupar diferents línies d'anàlisi del sistema sanitari des de l'òptica de la recerca universitària, i de coadjuvar d'aquesta forma als processos de canvi en la formació i la gestió dels serveis en temes relacionats amb l'economia de la salut i l'administració sanitària. El Centre neix amb una forta vocació multidisciplinària, i aglutina diversos professors del Departament d'Economia i Empresa i del Departament de Ciències Experimentals de la Salut (en constitució) amb una dilatada trajectòria en recerca i en docència en l'àmbit de l'economia de la Salut i Gestió dels Serveis Sanitaris.
- La major part dels membres de l'equip pertanyen al Grup de Qualitat de la UPF de l'àrea de Microeconomia, Finances i Organitzacions, i també a grups consolidats de recerca integrats dins la Xarxa Europea d'Excel·lència. La seva tasca de recerca es desenvolupa en les darreres dècades i es materialitza en projectes de recerca de la CICYT, de la Fundació d'Estudis Internacionals sobre Seguretat Social (FISS) o de la CIRIT sobre temes d'economia de la salut i gestió dels serveis sanitaris i amb un reconegut prestigi dins l'àmbit nacional i internacional.
- L'equip ha gaudit d'un ajut de la Generalitat de suport a la recerca. A més, el grup està sent avaluat a aquests efectes per l'Asociación Nacional de Evaluación de Proyectos (ANEP).
- Juntament amb la London School of Economics, integra una xarxa europea per a la recerca en "Polítiques de contensió de la despesa i de fixació de prioritats en l'àmbit sanitari" (1995-97).
- L'orientació seguida en la recerca en l'àmbit de l'economia de la salut i la gestió sanitària ha tingut com a referents, en primer lloc i a nivell general, l'estudi del canvi regulatori adient de cara a avaluar la viabilitat financera futura i la capacitat organitzativa i de gestió intrínseca a l'actual sistema estatal de salut. Es tracta de repensar, de manera global, el paper del sector públic en aquest àmbit de l'economia i de la política social. Amb aquest objectiu, diferents membres del grup han participat en l'encàrrec formulat pel Banc d'Espanya, a través de la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (FEDEA), que s'ha traduït en nou projectes de recerca en l'àrea de la regulació dels serveis sanitaris.
- PROFESSORAT VINCULAT AL CRES
- Guillem López Casasnovas (director), catedràtic d'universitat d'Economia Aplicada.
- Vicente Ortún Rubio (codirector), professor titular d'Universitat d'Organització d'Empreses.
- Carles Murillo Fort, catedràtic d'universitat d'Economia Aplicada.
- Fernando Garcia Benavides, professor titular d'universitat del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut.
- Pere Ibern i Regàs, professor visitant.
- Jaume Puig Junoy, professor titular d'Universitat d'Economia Aplicada.
- Angel López Nicolás, Professor titular d'universitat d'Economia Aplicada.
- Esther Martínez García, professora titular d'universitat d'Economia Aplicada.
- José Luis Pinto Prades, professor titular d'escola universitària d'Economia Aplicada.
- Daniel Serra de la Figuera, professor titular d'universitat d'Economia Aplicada.
- COL·LABORADORS EN ÀREES AFINS:
- Michael Greenacre, en l'àrea d'Estadística Aplicada a Ciàncies de la Salut.
- Oriol Amat, en l'àrea de Comptabilitat de Costos per a la Presa de Decisions.
- J. Luis Crespán, en l'àrea de Màrqueting Sanitari.
- Mireia Jofre, en les àrees d'Estadística Aplicada i Assegurament Sanitari.
- Eulàlia Dalmau, en les àrees Tècniques Quantitatives Aplicades al Camp Sanitari, Gestió de Serveis Sanitaris i Economia Aplicada.
- COL·LABORADORS D'ALTRES CENTRES DE RECERCA:
- Laura Pellisé, de la Universitat Carlos III.
- Marc Sáez, de la Universitat de Girona.
- Magda Mercadé, de la Universitat Autònoma de Barcelona.
- Josep. M. Antó, de l'Institut Municipal d'Investigacions Mèdiques.
- Xavier Bonfill, del Consorci Hospitali del Parc Taulí
- Josep Figueres, de la London School of Hygiene i de l'Organització Mundial de la Salut.
- Ana Rico, de la Fundació Ortega y Gasset.
- Montserrat Rué, del Consorci Hospitalari del Parc Taulí i de la Universitat Autònoma de Barcelona.
- Beatriz González López-Valcárcel, de la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria.
- OBSERVATORI DE LA COMUNICACIÓ CIENTÍFICA
- L'Observatori de la Comunicació Científica, creat l'any 1994 per conveni amb el Comissionat per a Universitats i Recerca, ha rebut durant el curs 1995-96 la condició del Centre Especial de Recerca de la UPF per acord de la Junta de Govern de 17 de juliol de 1996.
- L'Observatori és un centre dedicat als estudis sobre la percepció social de la ciència, la tecnologia, el medi ambient i la biomedicina, analitzant l'impacte que tenen sobre la societat el desenvolupament científic i tecnològic, així com el paper que desenvolupen en aquest procés els mitjans de comunicació.
- L'Observatori desenvolupa estudis i recerques multidisciplinàries d'àmbit nacional i internacional, debats i seminaris i publicacions i difusions de treballs.
- L'Observatori també realitza treballs per altres institucions i empreses sobre comunicació científica. També s'han obert línies de recerca amb la col·laboració d'altres departaments d'universitats espanyoles i estrangeres.
- Les línies de recerca obertes es poden agrupar en els següents àmbits:
- - Percepció social de la ciència.
- - Pràctiques professionals en periodisme científic.
- - El llenguatge i els mitjans de la divulgació científica.
- - Noves eines de comunicació científica i periodisme digital.
- PROFESSORAT VINCULAT A L'OCC
- Vladimir de Semir Zivojovic, que el dirigeix.
- Montserrat Quesada Pérez, catedràtica de Periodisme de la UPF.
- Jordi Camí, catedràtic de Farmacologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i director de l'IMIN (Institut Municipal d'Investigació Mèdica).
- Helena Calsamiglia i Blancafort, professora titular de Filologia Espanyola de la UPF.
- Lluís Codina Bonilla, professor titular de Biblioteconomia i Documentació de la UPF.
- Pere Fayard, maitre de conferències, strategies et Informations Scientifique et Technique, de la Universitat de Poitiers (França).
- GRUPS DE RECERCA AMB NOM ESPECÍFIC (GNE)
- LABORATORI D'ECONOMIA EXPERIMENTAL (LEEX)
- El Laboratori d'Economia Experimental funciona des de l'any 1992.
- El Leex és un espai destinat a la recerca experimental en matèria econòmica que permet posar a prova les teories i descobrir regularitats empíriques en el món econòmic. El Leex és l'únic laboratori existent a Espanya amb aquest objectiu. En el terreny de la docència és de gran utilitat a l'hora de constrastar les teories dels mecanismes econòmics. El Leex també és un espai obert a investigadors estrangers.
- L'ús sistemàtic dels experiments de laboratori en l'ensenyament serveix:
- 1. Perquè els estudiants constatin com funcionen els mecanismes econòmics i com es comporten els agents econòmics en contextos simples però reals.
- 2. Perquè els estudiants descobreixin els principis econòmics que regeixen aquests comportaments i la rellevància de la teoria com a instrument per sistematitzar, explicar i predir aquests comportaments. En el laboratori l'estudiant descobreix que les teories no són meres elucubracions, sinó instruments per predir el que succeirà i explicar el que ha succeït.
- 3. Perquè els estudiants descobreixin la importància de les institucions en el funcionament dels intercanvis i dels mercats.
- 4. Perquè els estudiants arribin, de manera natural, a comprendre la necessitat de les tècniques economètriques per estudiar de la realitat. El pas de l'aprenentatge passiu a classe a l'aprenentatge actiu en el laboratori facilita l'exploració i el coneixement empíric del món econòmic en què vivim.
- 5. Per motivar els estudiants a entendre els models econòmics. Els estudiants saben que els hauran d'explicar en el laboratori, competint directament amb els seus companys.
- 6. Perquè els professors puguin calibrar amb més precisió els progressos dels estudiants.
- En total, uns sis-cents estudiants han participat durant aquest curs en els experiments de laboratori.
- RELACIÓ DE PROFESSORAT VINCULAT
- Gary Bolton, de la Universitat Estatal de Pennsilvània
- Antoni Bosch, de la Universitat Pompeu Fabra
- Jordi Brandts, de l'Institut d'Anàlisi Econòmica
- Antonio Cabrales, de la Universitat Pompeu Fabra
- Aurora García Gallego, de la Universitat Jaume I
- Nikolaos Georgantzis, de la Universitat Jaume I
- Esther Hauk, de la European University Institute
- Massimo Motta, de la Universitat Pompeu Fabra
- Maria Saez, de la Universitat Pompeu Fabra
- Arthur Schram, de la Universitat Amsterdam
- Joaquim Silvestre, de la University of California at Davis
- Shyam Sunder, de la Carnegie-Mellon University
- OBSERVATORI DE NEOLOGIA
- L'Observatori de Neologia és un projecte de recerca que pretén analitzar el fenomen de l'aparició de paraules noves en l'ús a través de l'observació de la premsa d'àmplia difusió, tant en català com en castellà. Aquest projecte està vinculat actualment a l'Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra, i rep finançament de l'Institut d'Estudis Catalans i d'Enciclopèdia Catalana.
- OBJECTIUS
- 1. Disposar d'un corpus de neologia de gran difusió en català i en castellà.
- 2. Analitzar els recursos i les vies que fan servir el català i el castellà per actualitzar el seu lèxic.
- 3. Difondre periòdicament les noves creacions lèxiques en català i en castellà.
- 4. Contribuir a l'actualització del lèxic del català i del castellà contingut en diccionaris de llengua general.
- 5. Analitzar la utilització que fan del lèxic determinats organismes i mitjans per detectar-ne els casos problemàtics.
- 6. Establir una plataforma que permeti d'accedir als grups de neologia europeus i espanyols.
- Aquests objectius, especialment els primers, justifiquen l'interès que té el projecte per als organismes que el financen, l'Institut d'Estudis Catalans i Enciclopèdia Catalana.
- PROFESSORAT VINCULAT
- Teresa Cabré Castellví, catedràtica d'universitat de Filologia Catalana
- Judit Freixa Aymerich, professora associada.
- Elisabeth Solé Solé, professora associada.
- Carles Tebé Soriano, professor associat.
- Rosa Estopà Bagot, ajudant.
- Altres col·laboradors i personal becat:
- Elisabet Balcells Escudé, Zulema Borràs Barber, Marta Cebrián Rodríguez, Anna Codina Sagré, Rosó Cusó Recasens, Meritxell Domènech Bagaria, Judit Feliu Cortès, Marta Folia Campos, Maria Gratacós Monllor, Jovita Laín Corbí, Sílvia López Caballer, Mireia Lladó Garcia, Rosa Marcer Vila, Sílvia Martorell González, Cristina Mayoral Olivé, Gemma Mensa Gil, Antoni Lluís Moll Benejam, Jordi Morel Santasusagna, Isabel Obradós Ramos, Laura Paredes Lascorz, Marta Payà Canals, Montserrat Pibernat Piqueras, Trinitat Ruiz Martínez, Judit Sadurní Ramos, Anna Sadurní Roqué, Imma Sas Romero, M. Josep Sintes Marquès, Xavier Solé Oltra, Marta Torres Vilatarsana, Ouissem Touhami, Teresa Vallès Botey, Mercè Vázquez García.
- LABORATORI D'ARQUEOLOGIA
- El Laboratori d'Arqueologia de la Facultat d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra es va crear amb la finalitat d'acollir les activitats de recerca relacionades amb els projectes d'investigació d'arqueologia mediterrània desenvolupats en aquesta universitat. L'objectiu d'aquests projectes és l'anàlisi geohistòrica de la interacció medi-societat a la Mediterrània, centrant-se primordialment en les repercussions ecològiques de les colonitzacions històriques durant els segles IX-IV a C -grega i fenícia. Els investigadors integrats en aquest laboratori han desenvolupat en els darrers anys una intensa tasca científica, tant a nivell metodològic com teòric, al voltant del món de les colonitzacions i la paleogeografia. Dins d'aquesta temàtica s'han dut a terme diversos treballs de camp en les principals àrees afectades per les colonitzacions grega i fenícia a la Mediterrània.
- Els treballs de camp realitzats per aquest grup d'investigació s'han dirigit vers l'estudi d'assentaments i necròpolis fenicis, grecs i tartessis. Aquests treballs de camp --prospeccions, excavacions, etc.-- han estat financats per diverses institucions autonòmiques, estatals i internacionals. Entre aquests treballs s'han de destacar els duts a terme al Cerro del Villar --colònia fenícia situada a la desembocadura del riu Guadalhorce, a Màlaga--, a la vall de l'Higuerón -Nerja, Frigiliana-, a la necròpolis fenícia de Lagos -Vélez, Màlaga-, a la necròpolis tartèssia de la Cruz del Negro -Carmona, Sevilla-, al poblat talaiòtic de Son Fornés (Mallorca), a Massàlia --centre colonial grec-, a Le Pont Lequin -assentament grec arcaic-- i a l'Heraion de Samos --temple arcaic jònic--. Aquests treballs s'han dut a terme gràcies a col·laboracions amb la Universitat de Sevilla, la Universitat Antònoma de Barcelona, el Deutsches Archäologische Institut, l'Atelier du Patrimoine de Marsella i la Universitat de Saint Joseph de Beirut. La informació obtinguda d'aquests treballs és actualment analitzada al Laboratori d'Arqueologia de la UPF, on diversos ajuts d'institucions públiques, com l'atorgat pel Comissionat per a Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, han permès l'adquisició d'equipaments informàtics moderns que han possibilitat la realització d'anàlisis matemàtiques i geogràfiques sistemàtiques del material geo-arqueològic. Els membres de l'equip d'investigació s'han especialitzat en qüestions relacionades amb sistemes informàtics de tractament de la informació geogràfica (SIG), anàlisi morfomètrica d'artefactes arqueològics i estudis quantitatius de la distribució de béns de producció, simulació informàtica de processos socials a través d'intel·ligència artificial, anàlisi informàtica per a la modelització, tractament d'imatges per ordinador i tècniques analítiques de seriació dels contextos arqueològics.
- El fruit d'aquests treballs són diverses publicacions i monografies especialitzades sobre l'àmbit colonial i la seva incidència sociocultural i ambiental.
- En l'actualitat, diversos investigadors estan realitzant les seves tesis doctorals sobre qüestions relacionades amb les formes d'interacció entre colons i indígenes en la Mediterrània occidental durant el primer mil·leni a. C (Ana Delgado), amb els mecanismes d'intercanvi entre la colònia grega de Massàlia i l'interior del vall del Rodàn (Elisenda Curià), amb la incidència del sistema colonial fenici sobre el paisatge a la vall dels rius de Guadalhorce i de Vélez (Apen Ruiz), amb estudis de la intensificació i estandarització de la producció ceràmica en l'àmbit indígena i colonial durant els segles VIII-VI a. C. (Mercedes Párraga), amb les transformacions polítiques i socioeconòmiques a les societats talaiòtiques durant els segles VIII-II a. C. (Magdalena Salas), amb models d'organització sociopolítica a les societats tartèssies dels segles VIII-VI a. C. (Antonio Fernández), amb les activitats econòmiques --ramaderia-- de les colònies fenícies als segles VIII-VI a. C. (Mabel Montero), amb estudis de paleo-demografia i paleo-patologies de les poblacions protohistòriques de la Mediterrània al primer mil·leni a. C (Laura Trellisó).
- Per a la realització de totes aquestes tasques de recerca, el Laboratori d'Arqueologia ha rebut diversos ajuts del Ministeri d'Educació i Ciència (PB90-0680 i PB93-0397), de la Direcció General de Recerca de la Generalitat de Catalunya (SGR95-00261) i de la Conselleria de Cultura de la Junta d'Andalusia.
- ESCOLA D'ESTUDIS DE L'EXTREM ORIENT
- La Junta de Govern, en la seva sessió de 17 de juliol de 1996, va aprovar la creació d'aquest grup de recerca amb nom específic,GNE format pels professors del Departament d'Humanitats que realitzen estudis sobre l'Extrem Orient: Josep M. Delgado, Josep M. Fradera, Dolors Folch i l'ajudant Manel Ollé.
- L'Escola d'Estudis de l'Extrem Orient es proposa:
- 1. Propiciar projectes de recerca. En l'actualitat estan en curs d'execució el projectes DGYT (PB 93-08587) sobre les Filipines, amb Josep M. Delgado i Josep M. Fradera com a investigadors principals, i el projecte DGYT (PS-94-0084) sobre les relacions d'Espanya amb la Xina en els segles XVI i XVII, amb Dolors Folch com a investigadora principal.
- 2. Promoure l'edició dels fons asiàtics que es troben a les biblioteques espanyoles. Hi ha dos projectes en curs: la publicació de les primeres relacions d'espanyols sobre la Xina al segle XVI i l'edició en CD-ROM dels fons sobre el Japó dipositat a l'Arxiu del Japó de la Biblioteca Nacional i de l'Acadèmia de la Història.
- 3. Tenir una posició reconeguda entre els diversos centres i instituts d'estudis asiàtics de recent creació en diverses universitats espanyoles (Universitat Complutense de Madrid, Universitat Autònoma de Madrid, Autònoma de Barcelona i Universitat de Granada). Per tal d'articular aquestes relacions s'ha estat preparant un simposi de tots aquests centres per a la propera tardor. També s'ha preparat el Congrés de Sinologia de la EACS (Associació Europea d'Estudis Xinesos) que es farà el proper setembre a la Facultat d'Humanitats de la UPF.
- SEMINARI D'EDICIÓ DE TEXTOS
- La Junta de Govern, en la seva sessió de 17 de juliol de 1996, va aprovar la creació d'aquest grup de recerca amb nom específic.
- El Seminari d'Edició de Textos està format per professors del Departament d'Humanitats, la majoria dels qual són doctors en diverses filologies (Catalana, Clàssica, Espanyola i Romànica) que tenen experiència i han realitzat projectes en el camp dels estudis literaris i, particularment, en l'edició de textos clàssics de diverses èpoques i tradicions.
- El Seminari es dedicarà a l'edició de textos, que és una de les principals activitats de la filologia i l'instrument més útil i necessari dels estudis de literatura, i promourà la fixació i l'estudi de textos considerats canònics, però també la recuperació de textos importants de diferents èpoques i llengües --particularment la catalana i la castellana-- que no tenen encara l'edició que mereixen.
- Els professors vinculats actualment al Seminari d'Edició de Textos són Josep M. Micó, Narcís Garolera, Antoni Seva, Jaume Vallcorba, els ajudants Maria Morrás i Domingo Ródenas i el becari José Manuel Martos.
- DISSENY PERIODÍSTIC BARCELONA 95
- Amb aquest grup de recerca amb nom específic, aprovat per acord de la Junta de Govern de 17 de juliol de 1996, es pretén consolidar l'herència del paper rellevant que ha pres Barcelona en l'àmbit de la premsa escrita mundial després de la celebració en aquesta ciutat l'any 1995 del 17è Congrés de la Society of Newspaper Design (SND).
- El grup de recerca Disseny Periodístic Barcelona 95 pretén analitzar i estudiar tots els fenòmens relacionats amb el disseny periodístic i amb el seu avanços professionals. Entre les seves activitats destaquen la recerca especialitzada; l'organització de cursos, seminaris, conferències i sessions acadèmiques, l'edició d'una revista pròpia, i altres activitats de difusió dels treballs i iniciatives dels professors Carlos Pérez de Rozas, Josep Alberola, Agustí Carbonell, Manuel Lamas, Rosa Mundet, Josep Rovirosa, Enric Satué, Vladimir de Semir, Josep M. Serra i els ajudants Anna Diloy, Anna de Quadres i Anna García.
- Disseny Periodístic Barcelona 95 neix amb el finançament de l'Associació Catalana de Disseny Periodístic, presidida per Antoni Cases.
- OFICINA DE TRANSFERÈNCIA DE RESULTATS D'INVESTIGACIÓ (OTRI)
- El Servei de Recerca acull l'Oficina de Transferència de Resultats d'Investigació (OTRI), la qual s'emmarca en la xarxa estatal OTRI-OTT, dependent de la Secretaría del Plan Nacional de I+D. L'OTRI és la interfície dedicada a potenciar la col·laboració entre les empreses i la Universitat i a canalitzar les ofertes i les demandes de tecnologia relacionades amb les activitats investigadores dels departaments de la Universitat Pompeu Fabra.
- Aquesta oficina de transferència forma part de la Xarxa de Centres de Transferència de Tecnologia de Catalunya.
- L'OTRI també és la unitat encarregada de l'assessorament, la realització i la gestió integrada dels convenis i contractes emparats en l'article 11 de la LRU. Així mateix, s'encarrega de difondre l'oferta de serveis cientificotècnics de la Universitat.
- Durant el curs 1995-96 l'OTRI ha realitzat una mitjana de 49 assessoraments i gestions que han desembocat en la signatura de 30 convenis i contractes a l'empara de l'article 11, i dos serveis amb diferents empreses públiques i privades i amb l'administració autonòmica i estatal.
- BUTLLETÍ DE RECERCA
- En aquest període, en el butlletí Recerca (publicació de la UPF sobre convocatòries i ajuts), s'han recollit 252 convocatòries i 230 resolucions de concessió. El tiratge d'aquesta publicació és de 1.000 exemplars. Aquesta publicació té un ressò important, ja que ha generat 669 demandes d'informació i al voltant de 650 consultes.
- BEQUES I AJUTS
- PROJECTES DE RECERCA
- ATORGATS PEL MINISTERI D'EDUCACIÓ I CIÈNCIA
- 12 sol·licituds. Dotació global: 55.770.000 ptes.
- Descripció:
- Complexitat contínua, xarxes neuronals i aprenentatge. Departament d'Economia i Empresa. Dotació: 1.500.000 de ptes. Investigador principal: Felipe Cucker Farkas.
Incidència de la despesa sanitària i efectes redistributius de les reformes sanitàries. Departament d'Economia i Empresa. Dotació: 6.000.000 de ptes. Investigador principal: Carlos Murillo Fort.
Política fiscal i monetària en economies dinàmiques: anàlisi teòrica i empírica. Departament d'Economia i Empresa. Dotació: 16.000.000 de ptes. Investigador principal: Albert Marcet Torrens.
L'impacte de la segona revolució tecnològica en el mercat de treball i l'estructura industrial. Departament d'Economia i Empresa. Dotació: 1.500.000 de ptes. Investigadora principal: Enriqueta Camps Cura.
Estudis d'anàlisi econòmica experimental. Departament d'Economia i Empresa. Dotació: 7.500.000 de ptes. Investigador principal: Antoni Bosch Domènech.
Radiografia d'un canvi: l'estabilització econòmica a Espanya (1957-1962): context, naturalesa i impacte. Departament d'Economia i Empresa. Dotació: 3.500.000 de ptes. Investigador principal: Fernando Guirao Piñeyro.
Edat avançada i dret: planificació i tutela d'interessos personals i patrimonials a la vellesa. Departament de Dret. Dotació: 2.000.000 de ptes. Investigador principal: Joan Egea Fernández. (Projecte coordinat)
Teoria general del dret i justificació de les decisions polítiques. Departament de Dret. Dotació: 7.000.000 de ptes. Investigador principal: Albert Calsamiglia Blancafort.
El coneixement mutu de la Xina i Espanya a finals del segle XVI. Departament d'Humanitats. Dotació: 1.170.000 de ptes. Investigadora principal: Dolors Folch Fornesa.
La protecció dels signes distintius a l'ordenament jurídic espanyol, comunitari i internacional. Departament de Dret. Dotació: 3.500.000 de ptes. Investigador principal: José Massaguer Fuentes.
Cap a una història de la traducció a Espanya: les traduccions de francès. Departament de Traducció i Filologia. Dotació: 2.500.000 de ptes. Investigador principal: Francesc Lafarga Maduell.
Anàlisi de la interllengua de parlants no nadius d'espanyol i d'anglès en contextos d'aprenentatge formal (obtenció i anàlisi d'un corpus oral per a un estudi longitudinal de l'adquisició i processament en el model de principis i paràmetres). Departament de Traducció i Filologia. Dotació: 3.600.000 de ptes. Investigador principal: Lourdes Díaz Rodríguez. (Projecte coordinat).- GRUPS DE RECERCA (GENERALITAT DE CATALUNYA)
- ATORGATS PEL COMISSIONAT
PER A UNIVERSITATS I RECERCA- 3 grups. Dotació global: 28.800.000 ptes.
- Descripció:
- Departament d'Humanitats. Sol·licitant: M. Eugènia Aubet Semmler. Dotació: 2.000.000 de ptes.
- Departament d'Humanitats. Sol·licitant: Rafael Argullol Murgadas. Dotació: 1.600.000 de ptes.
- Departament d'Economia i Empresa. Sol·licitant: Jaume García Villar. Dotació: 3.000.000 de ptes.
- Departament d'Economia i Empresa. Sol·licitant: Albert Marcet Torrens. Dotació: 2.000.000 de ptes.
- Departament d'Economia i Empresa. Sol·licitant: Andreu Mas Colell. Dotació: 2.000.000 de ptes.
- Departament de Dret. Sol·licitant: Montserrat Cuchillo Foix. Dotació: 3.000.000 de ptes.
- Departament de Dret. Sol·licitant: Jesús M. Silva Sánchez. Dotació: 2.000.000 de ptes.
- Departament de Dret. Sol·licitant: Pau Salvador Coderch. Dotació: 3.000.000 de ptes.
- Departament de Dret. Sol·licitant: Albert Calsamiglia Blancafort. Dotació: 1.400.000 de ptes.
- Departament de Dret. Sol·licitant: Tomàs de Montagut. Dotació: 1.200.000 de ptes.
- Departament de Ciències Polítiques i Socials. Sol·licitant: M. Rosa Virós Galtier. Dotació: 2.100.000 de ptes.
- Institut Universitari de Lingüística Aplicada. Sol·licitant: M. Teresa Cabré Castellví. Dotació 2.000.000 de ptes.
- Institut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives. Sol·licitant: Josep Fontana Lázaro. Dotació: 2.000.000 de ptes.
- Departament de Periodisme i de Comunicació Audiovisual. Sol·licitant: Josep Gifreu Pinsach. Dotació: 1.500.000 de ptes.
- BEQUES I AJUTS
- BEQUES DE FORMACIÓ DE PERSONAL INVESTIGADOR
- --Atorgades pel Ministeri d'Educació i Ciència (DGICYT): 23 sol·licituds. Dotació global: 31.790.000 de ptes.
- - --Atorgades per la Generalitat de Catalunya (Comissionat): 30 sol·licituds. Dotació global: 66.265.000 de ptes.
- DEPARTAMENTS I INSTITUTS RECEPTORS:
- Departament de Dret (11), Departament d'Economia i Empresa (4), Departament d'Humanitats (16), Departament de Periodisme i de Comunicació Audiovisual (5), Departament de Ciències Polítiques i Socials (4), Institut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives (10), Institut Universitari de Lingüística Aplicada (3).
- AJUTS PER A ESTADES DE PROFESSORAT PROPI I EXTERN
- PERSONAL DE LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA
- Atorgaments del Ministeri d'Educació i Ciència
- - 7 sol·licituds d'estades breus (becaris del MEC). Dotació global: 1.955.169 ptes.
- - Descripció: Departament d'Economia i Empresa (3), Departament d'Humanitats (1), Departament de Traducció i Filologia (1), Departament de Periodisme i de Comunicació Audiovisual (2).
- Atorgaments de la Generalitat
- - 9 sol·licituds d'estades breus (becaris de la Generalitat). Dotació global: 233.000 ptes.
- - Descripció: Departament d'Economia i Empresa (1). Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives (2). Departament de Dret (2). Departament de Ciències Polítiques i Socials (2). Departament d'Humanitats (1). Departament de Periodisme i de Comunicació Audiovisual (1).
- PERSONAL EXTERN A LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA
- Atorgaments del Ministeri d'Educació i Ciència
- - 4 sol·licituds d'estades de llarga durada. Dotació total: 10.260.000 ptes.
- - Descripció: Departament d'Economia i Empresa (2). Departament de Dret (1). Institut Universitari de Lingüística Aplicada (1).
- Altres estades de personal extern a la Universitat Pompeu Fabra
- - Atorgament de la Generalitat: 1 sol·licitud d'estada de curta durada. Dotació 1.645.000 ptes.
- AJUTS PER A L'ORGANITZACIÓ DE CONGRESSOS I CURSOS
- Atorgaments del Ministeri d'Educació i Ciència (DGICYT) i de la Generalitat de Catalunya (Comissionat, Departament de Justícia i Departament de Medi Ambient)
- 20 sol·licituds. Dotació global: 65.920.000 ptes.
- Descripció :
- IX Jornades de Filosofia Pràctica. Departament de Dret.
Reunió Anual de 1995 de la Society of Economic Dynamics and Control. Departament d'Economia.
Reunió preparatòria de la 21a. Conferència de l'Associació Europea d'Estudis Xinesos. Departament d'Humanitats.
Reunió preparatòria del II Simposi Internacional de Ciències de les Religions. Departament d'Humanitats.
Les Filipines i la Projecció Espanyola a l'Àsia. Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives.
Col·loqui de terminologia Panllatina: Situació Actual i Perspectives. Institut Universitari de Lingüística Aplicada.
Banc de Dades Internacionals de Llengües en Contacte. Institut Universitari de Lingüística Aplicada.
VII Jornades Catalanes de Dret Social. Departament de Dret.
Descentralització Política de l'Estat i Governabilitat. Departament de Ciències Polítiques i Socials.
Literatura i Cinema a la Xina Contemporània. Departament d'Humanitats.
La Xina i el Món Exterior a l'Edat Mitjana. Departament d'Humanitats.
Art i Compromís Polític. Departament d'Humanitats.
II Jornades sobre Territori i Societat: Àsia. Departament d'Humanitats.
Plenitud i Crisi de l'Art Modern: 1925-1980. Departament d'Humanitats.
VII Congrés Internacional de Dret Eclesiàstic de l'Estat (Els acords espanyols amb confessions religioses minoritàries). Departament de Dret.
Creixement i Institucions polítiques. Departament d'Economia i Empresa.
Josep Carner: 25 anys després. Departament d'Humanitats.
Segona edició del diploma universitari de postgrau en Gestió Ambiental de l'Empresa. Institut d'Educació Contínua.- ACCIONS INTEGRADES
- Atorgaments del Ministeri d'Afers Estrangers
- 5 sol·licituds. Dotació global 1.140.000 ptes.
- Descripció:
- Departament d'Economia i Empresa: 2. Dotació: 420.000 ptes. Departament de Ciències Polítiques i Socials: 1. Dotació: 360.000 ptes. Institut Universitari de Lingüística Aplicada: 1. Dotació: 360.000 ptes.
- INFRAESTRUCTURA CIENTÍFICA
- Atorgaments de la Generalitat de Catalunya (Comissionat)
- 7 sol·licituds. Dotació global: 9.000.000 de ptes.
- Descripció:
- Departament de Dret: 1. Dotació: 2.500.000 ptes.; Departament de Ciències Polítiques i Socials: 1. Dotació: 2.250.000 ptes.; Departament d'Humanitats: 1. Dotació: 2.500.000 ptes.; Departament de Traducció i Filologia: 1. Dotació: 750.000 ptes.; Institut Universitari de l'Audiovisual: 1. Dotació: 1.000.000 ptes.
- Atorgament institucional (Comissionat: 20.000.000 de ptes. Ministeri d'Educació i Ciència: 10.000.000 de ptes.). Dotació global: 30.000.000 de ptes.
- Manteniment de la infraestructura (Comissionat). Dotació: 5.800.000 ptes.
- DOCTORATS DE QUALITAT
- Atorgaments del Ministeri d'Educació i Ciència
- Dotació global: 14.600.000 ptes.
- Descripció:
- Departament d'Economia i Empresa: 1. Dotació: 10.100.000 ptes. Departament de Dret: 1. Dotació: 2.000.000 ptes. Departament de Periodisme i de Comunicació Audiovisual: 1. Dotació: 1.500.000 ptes. Institut Universitari de Lingüística Aplicada: 1. Dotació: 1.000.000 ptes.
- Descripció de la convocatòria de 1996:
- Departament d'Economia i Empresa: 1. Dotació: 15.000.000 ptes. Departament de Dret: 2. Dotació: 1.990.000 ptes. Departament de Ciències Polítiques i Socials: 1. Dotació: 4.525.000 ptes. Institut Universitari de Lingüística Aplicada: 1. Dotació: 3.300.000 ptes. Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives: 1. Dotació: 3.795.000 ptes.
- PLA DE MESURES DE SUPORT A LA RECERCA
- AJUTS A PROJECTES EN CIÈNCIES HUMANES I SOCIALS
- Dotació global 16.000.000 de ptes.
- Descripció:
- Departament de Dret: 6. Dotació: 3.620.501 ptes. Departament d'Economia i Empresa: 3. Dotació: 5.906.886 ptes. Departament de Ciències Polítiques i Socials: 1. Dotació 1.116.667 ptes. Departament d'Humanitats: 2. Dotació 1.405.634 ptes. Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives: 1. Dotació: 623.161 ptes. Institut Universitari de Lingüística Aplicada: 2. Dotació: 2.369.640 ptes. Departament de Periodisme i de Comunicació Audiovisual: 1. Dotació: 889.906 ptes. Departament de Traducció i Filologia: 1. Dotació 67.606 ptes.
- ACCIONS ENCAMINADES A LA SOL·LICITUD DE PROJECTES EN PROGRAMES EUROPEUS
- Dotació global: 1.281.160 ptes.
- Descripció:
- Departament de Dret: 1. Dotació: 81.160 ptes. Departament d'Economia i Empresa: 1. Dotació: 400.000 ptes. Departament de Ciències Polítiques i Socials: 1. Dotació: 400.000 ptes. Institut Universitari de l'Audiovisual: 1. Dotació: 400.000 ptes.
- SUPORT PER A ESTADES BREUS DE PROFESSORS EN SITUACIÓ DE PREDOCTORAT
- Dotació global: 635.000 ptes.
- Descripció:
- Departament de Dret: 2. Dotació: 280.000 ptes. Departament d'Economia i Empresa: 1. Dotació: 100.000 ptes. Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives: 1. Dotació 255.000 ptes.
- AJUTS A VIATGES PER PARTICIPAR EN CONGRESSOS
- Dotació global: 5.755.908 ptes.
- Descripció:
- Departament de Dret: 5. Dotació: 437.700 ptes. Departament d'Economia i Empresa: 37. Dotació 3.371.065 ptes. Departament de Ciències Polítiques i Socials: 8. Dotació: 253.750 ptes. Departament d'Humanitats: 19. Dotació: 430.750 ptes. Institut Universitari de Lingüística Aplicada: 1. Dotació: 68.000 ptes. Departament de Periodisme i de Comunicació Audiovisual: 2. Dotació: 88.750 ptes. Departament de Traducció i Filologia: 15. Dotació: 850.893 ptes.
- AJUTS A LA FORMACIÓ DE GRUPS PRECOMPETITIUS
- Dotació global: 4.720.000 ptes.
- Descripció:
- Departament de Dret: 1. Dotació 950.000 ptes. Departament d'Economia i Empresa: 4. Dotació: 2.190.000 ptes. Departament d'Humanitats: 1. Dotació: 740.000 ptes. Departament de Traducció i Filologia: 1. Dotació: 840.000 ptes.
- APORTACIONS COMPLEMENTÀRIES A GRUPS DE RECERCA
- Dotació 14.000.000 de ptes.
- Descripció:
- Departament de Dret: 5. Dotació: 2.996.332 ptes. Departament d'Economia i Empresa: 11. Dotació: 5.546.428 ptes. Departament de Ciències Polítiques i Socials: 4. Dotació: 1.695.157 ptes. Departament d'Humanitats: 3. Dotació: 1.627.040 ptes. Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives: 1. Dotació: 258.161 ptes. Institut Universitari de Lingüística Aplicada: 3. Dotació: 1.872.229 ptes. Departament de Periodisme i de Comunicació Audiovisual: 1. Dotació: 569.199 ptes. Departament de Traducció i Filologia: 1. Dotació: 435.453 ptes.
- APORTACIONS PER A LA REALITZACIÓ DE CONGRESSOS, SIMPOSIS, JORNADES, ETC.
- Dotació total: 2.185.000 de ptes.
- Descripció
- Departament de Dret: 4. Dotació: 1.065.000 ptes. Departament d'Economia i Empresa: 1. Dotació: 400.000 ptes. Departament d'Humanitats: 2. Dotació: 470.000 ptes. Institut Universitari de Lingüística Aplicada: 1. Dotació: 250.000 ptes.
- CONVENIS I CONTRACTES A L'EMPARA DE L'ARTICLE 11 DE LA LLEI DE REFORMA UNIVERSITÀRIA
- Departament de Justícia: Direcció, coordinació i redacció final de l'avantprojecte de llei del Codi de Família.
Institut d'Estudis de la Salut: Taller sobre revisió de la gestió clínica.
Servei Català de la Salut: Polítiques macro a l'àmbit sanitari i les polítiques micro a la gestió clínica i anàlisi de les iniciatives de reforma del sistema sanitari.
Fundació Argentària: Estudis i activitats en matèria econòmica i financera en el camp de la teoria dels mercats.
Grameimpuls, SA: Observatori del mercat de treball de la ciutat.
Grameimpuls, SA: Detecció de noves activitats a Santa Coloma de Gramenet.
Departament de Comerç, Consum i Turisme: Demanda turística i viatges turístics.
Merck Sharp and Dohme de España, SA: Activitats investigadores en el camp de l'economia de la salut i gestió dels serveis sanitaris.
Departament de Sanitat i Seguretat Social: Activitats d'investigació en el camp de l'economia de la salut i la gestió dels serveis sanitaris.
Fundació Phonos: Beques de creació audiovisual i musical.
Diputació de Barcelona: Règim jurídic de les administracions públiques i procediment administratiu.
Departament de Benestar Social: Assessorament tecnicojurídic sobre l'impacte de la Llei 4/1994 en les competències de l'Administració de la Generalitat de Catalunya.
Departament de Benestar Social: Assessorament tecnicojurídic sobre l'impacte de la Llei 4/1994 en les competències dels ens locals.
Departament de Presidència: La balança fiscal de Catalunya amb l'Administració de l'Estat.
Servei Català de la Salut: La reforma del sistema de compra dels serveis hospitalaris dels centres pertanyents a la Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública.
Departament d'Economia i Finances: La balança de pagaments del sector turístic.
Fundació Jaume Bofill: Comunicació política i comportament electoral a Catalunya en les eleccions autonòmiques de 1995.
Sindicatura de Comptes: Història de les institucions fiscalitzadores de la Generalitat de Catalunya des de 1413 fins a la seva extinció en el segle XVIII.
Fundació Jaume Bofill: Atles electoral de Catalunya 1989-1996.
Comisión del Sistema Eléctrico Nacional: Assessorament per al compliment dels diversos tràmits en relació amb el RD 2202/95, de 28 de desembre.
Unión Latina: Activitats d'investigació terminològica.
Fundació Banco Bilbao Vizcaya: Economia de la salut i gestió dels recursos sanitaris.
Institut Català d'Oncologia: Informacions als medis de comunicació escrits al voltant del càncer.
Departament d'Economia i Finances: Distribució òptima de la despesa pública entre les diferents comunitats autònomes.
Entitat Autònoma d'Organització d'Espectacles i Festes: Catalogació del fons cinematogràfic.
Unión Latina: Banc de dades terminològic per a l'Amèrica Luso-hispana i la península ibèrica.
Museu d'Art Contemporani de Barcelona: MACBA en línia.
Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques: Control, càlcul i predicció de l'impacte de l'aeroport de València (1996-2003).
Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques: La política monetària a una Espanya immersa en el sistema monetari europeu: indicadors i canals de transmissió.
Conselleria d'Economia i Hisenda de la Junta de Galícia: Infraestructura sanitària a Galícia.
Departament de Via Pública de l'Ajuntament de Barcelona: Ubicació de bombers a la ciutat de Barcelona.
Gràfics:- Recerca: Taula de fons per destinació
- Recerca: Taula de fons per procedència
- Durant el curs 1995-96 s'han llegit un total d'onze tesis doctorals que han obtingut en tots els casos la qualificació d'apte cum laude.
- NOM DEL TESINAND
- Josep Maria Bringué Portella
- DIRECTORA
- Eva Serra i Puig
- TÍTOL DE LA TESI
- "Comunitats i béns comunals al Pallars Sobirà, segles XV-XVIII"
- DATA DE LA LECTURA
- 3 de novembre de 1995
- QUALIFICACIÓ
- Apte cum laude (per unanimitat)
- PRESIDENT DEL TRIBUNAL
- Ramon Garrabou Segura, de la Universitat Autònoma de Barcelona
- VOCAL PRIMER
- Rosa Congost Colomer, de la Universitat de Girona
- VOCAL SEGON
- Arantxa Otaegui Arizmendi, de la Universitat Autònoma de Barcelona
- VOCAL TERCER
- Enric Tello Aragay, de la Universitat de Barcelona
- SECRETARI DEL TRIBUNAL
- Josep Maria Salrach Marés, de la Universitat Pompeu Fabra
- SUPLENT PRIMER
- Montserrat Duran Pujol, de la Universitat de Barcelona
- SUPLENT SEGON
- Gaspar Feliu Monfort, de la Universitat de Barcelona
- NOM DEL TESINAND
- Josep Santdiumenge i Farré
- DIRECTOR
- Pau Salvador Coderch
- TÍTOL DE LA TESI
- "Cessió de crèdits i protecció del deutor"
- DATA DE LA LECTURA
- 23 de novembre de 1995
- QUALIFICACIÓ
- Apte cum laude (per unanimitat)
- PRESIDENT DEL TRIBUNAL
- Lluís Puig i Ferriol, de la Universitat Autònoma de Barcelona
- VOCAL PRIMER
- Carmen Gete-Alonso Calera, de la Universitat Autònoma de Barcelona
- VOCAL SEGON
- Antonio Gordillo Cañas, de la Universitat de Sevilla
- VOCAL TERCER
- Fernando Pantaleón Prieto, de la Universitat Carlos III de Madrid
- SECRETARI DEL TRIBUNAL
- Joan Egea Fernández, de la Universitat Pompeu Fabra
- SUPLENT PRIMER
- Encarna Roca Trías, de la Universitat de Barcelona
- SUPLENT SEGON
- Miquel Martín Casals, de la Universitat de Girona
- NOM DEL TESINAND
- Manuel Cienfuegos Mateo
- DIRECTOR
- Oriol Casanovas i La Rosa i Joan Lluís Piñol i Rull
- TÍTOL DE LA TESI
- "Los efectos jurídicos de las sentencias prejudiciales interpretativas del Tribunal de Justicia en las Comunidades Europeas y su aplicación judicial en los estados miembros"
- DATA DE LA LECTURA
- 2 de desembre de 1995
- QUALIFICACIÓ
- Apte cum laude
- PRESIDENT DEL TRIBUNAL
- Manuel Díez de Velasco Vallejo, de la Universitat Complutense de Madrid