UPF-Memòria 1995-96-Campus

CAMPUS

El campus de la UPF, als sis anys de l'inici de les activitats acadèmiques d'aquests institució, ha deixat de ser una simple hipòtesi, una aspiració, per convertir-se en una realitat.
La situació en finalitzar el curs 1995-96, és en síntesi, la següent:
Al llarg d'aquest període de sis anys s'han adquirit, construït i posat en funcionament els diversos centres que la UPF té en aquests moments: Balmes, Rambla, Mercè, Estació de França i Marc Aureli (cedit temporalment a l'IDEC). En tots ells la UPF desenvolupa les seves activitats. Tots aquests centres estan acabats llevat d'unes plantes de l'edifici de Mercè, 10 i d'alguns locals d'Estació de França cedits recentment per Renfe.
La Universitat disposa, a més, de diversos immobles a l'àrea de la Ciutadella que asseguren les necessitats espacials fins més enllà de l'any 2020. En aquesta gran àrea és on se situa l'edifici Jaume I, la posada en funcionament del qual està prevista per a l'inici del curs vinent.
D'acord amb la resolució del Rector del 10 de gener de 1996, durant el curs acadèmic 1996-97 es traslladaran als espais d'aquest edifici rehabilitats en la primera fase de les obres els estudis i unitats següents: la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, la Facultat d'Humanitats, l'Escola
Universitària d'Estudis Empresarials, el Departament d'Economia i Empresa, el Departament d'Humanitats, l'Institut Universitari de Cultura i el Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI).
A més de l'Administració de l'àrea d'estudis de Balmes, els serveis administratius que el curs 1996-97 tindran seu al campus de la Ciutadella, sector Wellington, seran la Biblioteca, el Servei de Programació i Gestió Acadèmica i els serveis descentralitzats de la Unitat d'Informàtica, del Servei de Gestió Patrimonial i Contractació i del SACU actualment situats a Balmes, edifici que passarà a ser destinat a les activitats de postgrau i de formació contínua.
Sempre segons la mateixa disposició, els estudis i òrgans acadèmics de l'àmbit de les ciències socials i humanes que, una vegada culminades les obres previstes per al curs acadèmic 2000-01, s'agruparan en el campus de la Ciutadella, sector Wellington, són els següents: la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, els Estudis de Ciències Polítiques i Gestió Pública, la Facultat de Dret, la Facultat d'Humanitats, la Facultat de Traducció i Interpretació, l'Escola Universitària d'Estudis Empresarials, l'Escola Universitària de Relacions Laborals, el Departament d'Economia i Empresa, el Departament de Dret, el Departament de Ciències Polítiques i Socials, el Departament d'Humanitats, el Departament de Traducció i Filologia, l'Institut Universitari de Cultura, l'Institut Universitari de Lingüística Aplicada i altres centres com el CREI, l'Institut d'Estudis Territorials o bé tots els nous estudis que iniciï la UPF en l'àmbit de les ciències socials i humanes.
Sota la direcció tècnica de les obres de l'àrea de la Ciutadella per part de l'arquitecte Josep Benedito i Rovira, els esforços durant aquest curs s'han centrat, per tant, en l'acabament de l'edifici Jaume I, que ha sofert una profunda transformació interior, ja que ha estat rehabilitat i adequat per passar d'ús militar a ús docent, segons el projecte constructiu dels arquitectes Esteve Bonell i Josep M. Gil.
L'edifici Jaume I es destinarà bàsicament en un futur a acollir els departaments. Es preveu una connexió soterrada entre les dues casernes, a través de l'Àgora Jordi Rubió i Balaguer, amb la construcció de nova planta d'un soterrani que acollirà la sala d'actes --auditori--, una sala de reflexió i un espai de caràcter polivalent.
Un cop executades les diverses obres preliminars constitutives de diverses fases del projecte de rehabilitació global, com ara el desmuntatge de la coberta i el sanejament de les façanes, durant el curs 1995-96 s'han realitzat les obres següents: fonaments del soterrani de l'edifici existent, sostre de la planta baixa i nuclis de l'escala i estructura dels dalts de l'antiga caserna; tancaments i acabats d'aquest mateix edifici; estructura i instal·lacions de la torre situada al pati de Jaume I; instal·lacions de Jaume I; i fonaments i estructura de la galeria de serveis, d'acord amb el contracte-programa subscrit entre la UPF i el Comissionat per a Universitats i Recerca per al període 1995-97.
Malgrat la vocació d'edifici destinat a acollir els departaments, la priorització de la seva posada en funcionament a l'inici del curs vinent obliga a destinar una part de la primera planta de l'edifici Jaume I a aules, amb una cabuda per a uns 2.800 estudiants, i la planta soterrani a biblioteca bàsica.
Finalment, el programa funcional pel curs 1996-97 serà el següent: 24 aules amb una capacitat d'entre 78 i 100 places, i 5 aules amb una capacitat per a 120 alumnes; 170 despatxos; deganats; administració d'àrea; serveis (Gestió Acadèmica, SACU, GOAP); cafeteria-restaurant; sales de reunió; sales d'espera; menjador per al personal d'administració i serveis; infermeria; vestidor del personal; magatzems; centre de comunicacions, i biblioteca.
La sala de reflexió, capella laica, és una cripta semisoterrada de més de 500 metres cúbics, amb una alçada de 10 metres i unes finestres elevades. En aquest espai hi està treballant l'artista Antoni Tàpies.
També durant aquest curs s'han prosseguit obres concretes dins l'edifici del Dipòsit de les Aigües, segons el projecte de Lluís Clotet i Ignacio Paricio, que ja l'any 1988 van portar a terme les obres de rehabilitació del mateix edifici per encàrrec de l'Ajuntament de Barcelona. Aquest edifici necessita tan sols les instal·lacions adients per poder funcionar com a Biblioteca General de la Universitat Pompeu Fabra, que integra els fons bibliogràfics i documentals destinats a l'estudi, a la docència i a la recerca de la institució. Si s'apliquen les normes internacionals, per als 15.000 usuaris que la Universitat preveu consolidar la Biblioteca haurà de tenir capacitat per a un fons mínim de 770.000 volums de monografies i 15.000 títols de publicacions en sèrie, amb les seves corresponents col·leccions retrospectives.
El Dipòsit, situat als carrers Wellington i Llull, tenia originàriament una planta de 4.365 m2 i un entresolat situat en el perímetre de la façana, amb una superfície construïda de 1.995 m2, és a dir, un total de 6.351 m2. Amb les obres fetes durant aquest curs, consistents en la realització de
l'estructura interior i dels tancaments exteriors i les obertures de façanes, més les realitzades anteriorment, l'edifici es compon de planta baixa, planta primera i planta entresolat i té una superfície construïda de 10.471 m2. Aquest nou entresolat que s'ha construït té la característica de
no ocupar tota la projecció de la planta, ja que allibera l'espai central i no contacta mai amb la façana, cosa que permet una lectura fàcil del Dipòsit i la penetració de llum a la planta baixa.
A l'edifici Roger de Llúria també s'hi han fet obres importants. Fins ara s'han executat les obres de buidatge del pati, de consolidació dels fonaments de l'edifici existent i de construcció de l'estructura de l'edifici que es troba a l'interior del pati. Aquestes actuacions, constitutives de fases del projecte d'execució global, estan finalitzades.
Aquestes operacions suposen la consolidació de l'estructura de l'edifici, la formació del pati central i la construcció de l'edifici d'aules de gran cabuda.
L'edifici Roger de Llúria esdevindrà el gran aulari de la Ciutadella, amb una cabuda per a 6.000 estudiants repartits en aules de 40 i 120 places. El projecte de rehabilitació i adequació, en totes les seves fases, és realitzat per MBM Arquitectes, SA.
A partir de les obres fetes en aquest últim immoble, el projecte ha quedat aturat fins a l'entrada en funcionament de l'edifici Jaume I a causa de les limitacions derivades del contracte-programa subscrit amb el Comissionat per a Universitats i Recerca el 12 de juliol de 1995.
El que sí s'ha enllestit és l'accés previst a les noves instal·lacions de l'edifici Jaume I, és a dir, l'espai situat entre ambdós edificis, que va passar a denominar-se "Àgora Jordi Rubió i Balaguer" per acord de la Junta de Govern de 8 de febrer passat. Una sala d'actes --auditori-- i una sala d'exposicions completen el programa funcional d'aquest espai soterrat, que servirà igualment de nexe d'unió entre els dos edificis en el moment en què l'edifici Roger de Llúria entri en funcionament. El projecte per a aquesta nova construcció és a càrrec de l'equip format per Jordi Garcés i Enric Sòria.
L'Àgora Jordi Rubió i Balaguer, que s'anomena així en homenatge al professor, bibliotecari i investigador que va contribuir de manera decisiva a la renovació de la universitat a Catalunya, ha estat finalment qualificada d'equipament universitari, amb una servitud de pas públic per sobre de rasant amb horari limitat per a la comunitat no universitària.
La totalitat de les obres corresponents a aquest espai de relació han estat executades durant el curs 1995-96: fonaments i estructura, tancaments, acabats i instal·lacions.
És evident, doncs, que la Universitat continua amb l'objectiu de situar-se en les àrees cèntriques de la ciutat de Barcelona. Amb la creació del nou campus a l'àrea de la Ciutadella s'avança en la consolidació del campus urbà de la Universitat Pompeu Fabra. El campus de l'àrea de la Ciutadella podrà acollir en el curs 2000-01, un cop finalitzades les obres previstes i si es compleixen les previsions econòmiques, la totalitat dels estudis de ciències socials i humanes.
En relació amb aquesta àrea, que se situa entre el nou barri de la Vila Olímpica i el parc de la Ciutadella, la Comissió d'Urbanisme de Barcelona va aprovar definitivament al novembre de 1995 el Pla Especial de l'Àrea de la Ciutadella, promogut per la UPF, i en el qual s'estableix l'ordenació global del futur centre universitari i es fixen els paràmetres urbanístics i els criteris de conservació o de substitució dels edificis existents, tot recollint les actuacions ja iniciades.
El Pla preveu la constitució d'un nucli docent amb una capacitat per a més de quinze mil estudiants a mesura que el programa docent de la Universitat ho requereixi.
L'objectiu del Pla és definir l'ordenació volumètrica d'aquesta àrea, modificar els usos a què es destinen determinades parcel·les i establir quin ús concret tenen tant les edificacions que s'estan rehabilitant com les de nova planta. El Pla també modifica la qualificació urbanística d'alguns sòls públics. El text aprovat definitivament és el mateix que va ser aprovat inicialment per l'Ajuntament, amb una única modificació: la qualificació com a equipament universitari de l'Àgora Rubió i Balaguer.
Els criteris que s'han seguit en la redacció del Pla Especial són els següents: ordenar la totalitat de l'àrea de la Ciutadella tenint en compte que ha d'acollir activitats docents i de recerca; recollir l'estructura departamental; combinar la conservació dels edificis de vàlua històrica i artística amb els de nova construcció; resoldre l'accés a la zona, donant prioritat al transport públic i, alhora, disposar de les reserves d'aparcament necessari; facilitar l'accés universitari a les instal·lacions esportives del sector de Poblenou, i respectar la trama viària del Pla General Metropolità.
L'àmbit del Pla comprèn l'espai delimitat per l'avinguda Icària i els carrers Trias Fargas --abans Francisco de Aranda--, Ramon Turró, Wellington i Llull. Els terrenys engloben tres illes i mitja de l'Eixample Cerdà, amb una superfície de 68.816 m2. El Pla preveu la conservació de tres edificis,
que són aquells en què s'han iniciat les obres de rehabilitació i adequació: el Dipòsit de les Aigües, que allotjarà la biblioteca general, amb un total de 4.356 m2 de superfície i 10.471 m2 construïts; l'edifici Jaume I, de 22.289 m2, i l'edifici Roger de Llúria, de 21.401 m2, que es rehabiliten conservant-ne l'aspecte exterior i modificant-ne l'interior per adaptar-los a les necessitats del programa docent.
La resta d'edificis existents dins l'àmbit del Pla s'aniran substituint per edificis de nova planta amb la configuració i les característiques que estableix el nou pla urbanístic.
Cal destacar que el Pla preveu també la creació d'un passeig al llarg del carrer Wellington, on s'ampliaran les voreres i es deixaran sis metres de calçada i una zona per a aparcament. A més d'aquesta reserva d'aparcament en superfície, el projecte aprovat preveu la creació d'un aparcament sota el carrer Wellington amb una capacitat per a gairebé 1.400 vehicles.
Finalment, i pel que respecta a les determinacions del Pla, cal ressaltar l'Àgora, que és un espai de nova creació destinat a usos generals i de relació amb una superfície total de 2.424 m2, que inclouen un auditori amb una capacitat de 340 places.
Aquest pla va ser redactat per l'equip interdisciplinari dirigit per l'arquitecte Joan Güell i compost pels advocats Margarita Roura i Sergi Llorens i pels arquitectes Frederic Crespo i Ramon Valls.
A més de les obres esmentades al començament, i també en el desenvolupament de les determinacions del Pla, la Universitat ha concertat amb sis equips d'arquitectes la realització dels estudis previs per establir la configuració arquitectònica definitiva d'un dels edificis aïllats, amb façana al carrer Wellington, amb la finalitat de substituir les construccions militars per despatxos i aules. Els arquitectes participants són José I. Abalos, Juan Herreros, José A. Acebillo, Alberto Campo Baeza, J. Emili Donato, Juan Navarro Baldeweg i Alberto Noguerol.
A mitjans del mes de juliol es va procedir a l'enderroc d'un primer bloc d'aquests pavellons militars (situat al carrer Wellington, 32), un cop ultimades les tasques de desallotjament dels seus ocupants. Aquesta operació permet adonar-se de com quedarà tot quan els actuals edificis, situats davant del parc de la Ciutadella, siguin reemplaçats pels blocs per als departaments, tal com es preveu en la nova ordenació recollida en el Pla Especial.
Aquests pavellons, tal com ja s'ha indicat, han de ser substituïts, d'acord amb el PEAC, per edificis aïllats de tipus torre de petita alçada.
En el procés negociat per al desnonament dels ocupants d'aquests pavellons militars que se segueix des de la cessió d'aquests immobles per part del Ministeri de Defensa, a través de la Generalitat de Catalunya, l'any 1992, s'han subscrit durant aquest curs un total de deu acords. El balanç en
finalitzar del curs és el següent: s'han resolt 89 de les 124 ocupacions existents en el moment de la cessió, xifra que representa un 72% del total.
D'altra banda, al mes de juliol va procedir-se a l'adequació dels terrenys resultants de l'enderroc de l'antic Mercat del Peix amb l'objectiu de destinar-los temporalment a aparcament de vehicles amb una capacitat d'unes 245 places.
Fora de l'àmbit del Pla, però també al voltant del parc de la Ciutadella, l'Estació de França ha ampliat les seves instal·lacions amb l'ocupació d'una part de l'ala sud. Donada la reorganització del servei ferroviari com a conseqüència de la posada en funcionament del TGV, la RENFE té previst deixar d'utilitzar l'Estació de França per a usos ferroviaris i complementaris d'aquests en un futur proper, és per això que continuen les cessions a la Universitat dels espais que van quedant lliures, l'últim dels quals mitjançant el protocol signat al mes de juny. En uns dels locals cedits a l'ala sud s'ha realitzat, durant l'estiu, el taller d'arquitectura que l'Escola d'Arquitectura de la Universitat de Washington a Saint Louis ha desenvolupat un any més a la ciutat de Barcelona.
Durant aquest curs l'ocupació de l'antic Mercat del Born per part de la UPF ha estat urgida per diferents entitats ciutadanes i per les associacions del barri, que fins i tot van ocupar simbòlicament aquesta instal·lació per tal de reclamar a les diferents administracions la definitiva destinació de l'edifici a uns usos concrets. Convé recordar que la UPF disposa del Mercat del Born per acollir els estudis audiovisuals i altres activitats vinculades a aquests, com ara la Filmoteca de Catalunya, projecte però que es troba aturat per no disposar del finançament necessari.
El campus de la Universitat ha estat objecte d'estudi per part de diferents organismes i institucions al llarg d'aquest curs i s'han produït moltes visites a les instal·lacions, tant a les ja acabades com a les que resten encara en obres. Mereix especial consideració per la seva magnitad la visita realitzada a l'Edifici del Dipòsit de les Aigües per més de cinc-centes persones amb motiu del Dia Mundial de l'Arquitectura, en el marc del programa d'activitats del XIX Congrés de la Unió Internacional d'Arquitectes, celebrat el passat mes de juliol.

MARC AURELI, 22-36
645 m2
Propietat de la UPF
Utilització
Institut d'Educació Contínua (IDEC)
Característiques
Edifici aïllat. Planta soterrani, planta baixa i dues plantes. Cabuda per a quatre despatxos, cinc aules i una sala d'esbarjo.

BALMES, 132 I 134
10.854 m2
Propietat de la UPF
Utilització
Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, Facultat d'Humanitats, Centre de Recerca en Economia Internacional i Institut Universitari de Cultura.
Servei de Programació i Gestió Acadèmica, Punt d'Informació a l'Estudiant, Biblioteca.
Característiques
Balmes, 132. Edifici entre mitgeres de planta baixa i cinc plantes i àtic. Quatre aules de 80 places, dues aules de 40 i quatre sales d'estudi de 40 places. Despatxos per a deganats i dues sales de reunions de 20 places, i 45 despatxos per a professors.
Balmes, 134. Edifici entre mitgeres. Tres soterranis, planta baixa i sis plantes. 7.069 m2, dels quals 1.700 es van habilitar l'any 1991 per destinar-los a biblioteca. Cinc aules de 100 places, dues aules de 80, quatre sales d'estudi, dues aules d'informàtica amb 30 places i 48 despatxos
de professors. Biblioteca: 162 punts de lectura, magatzem i 49 llocs de treball.
Canvis
Amb l'entrada en funcionament de l'edifici Jaume I el proper curs 1996-97, tots els estudis i serveis seran traslladats a l'àrea de la Ciutadella, i l'edifici Balmes serà destinat principalment a activitats de tercer cicle.

VILADOMAT, 297
726 m2
Lloguer
Utilització
Magatzem i arxiu.
Característiques
Edifici entre mitgeres; local distribuït en planta baixa i soterrani.

LA RAMBLA, 32
11.152,85 m2
Propietat de la UPF
Utilització
Estudis de Periodisme (segon cicle) i de Comunicació Audiovisual de la Facultat de Ciències Socials i de la Comunicació, Facultat de Traducció i Interpretació, Escola Universitària d'Estudis Empresarials i Institut Universitari de Lingüística Aplicada.
Característiques
Està format pel conjunt d'edificis de la Rambla, 32, la Rambla, 30, la plaça dels Banys i el passatge Escudellers. Tots aquests immobles formen una única unitat funcional, i des del mes de setembre funcionen en la seva globalitat.
El conjunt disposa de cinc aules amb capacitat per a 100 estudiants, deu amb capacitat de 60 a 80 places, deu aules de seminari, quatre sales de reunions, 72 despatxos, un plató, un laboratori de fotografia, dos estudis de ràdio, una sala d'actes i un bar amb una capacitat per a 200 persones.
La Biblioteca disposa d'una superfície de 760 m2, de 216 llocs de lectura de lliure accés, de nou estacions audiovisuals i de 360 m2 per a compactes.
Canvis
El proper curs 1996-97 es trasllada a l'edifici Jaume I, a l'àrea de la Ciutadella, l'Escola Universitària d'Estudis Empresarials.

RAMBLA, 31
Propietat de la UPF
Utilització
Institut Universitari de l'Audiovisual.
Característiques
Edifici entre mitgeres situat davant les actuals instal·lacions de la Universitat a la Rambla. S'ha adquirit part de la planta entresol i part de la planta principal, amb una superfície total de 793,54 m2.

MERCÈ,8
816 m2
Lloguer
Utilització
Servei de Recerca, Servei d'Atenció a la Comunitat Universitària, Unitat d'Informàtica i Gabinet Lingüístic.
Característiques
S'utilitza part de la planta baixa, de l'entresol i del primer pis. Aquest immoble completa l'illa de cases delimitada per la plaça de la Mercè, el carrer Bolters, el passeig de Colom i el carrer Louis Braille.

MERCÈ, 10- 12
5.493 m2
Propietat de la UPF
Utilització
Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives, Rectorat, Consell Econòmic, Gerència, Gabinet del Rectorat, Gabinet Tècnic, Assessoria Jurídica, Servei de Recursos Humans, Servei de Gestió Patrimonial i Contractació i Servei de Pressupostos i Finances.
Característiques
És un edifici format per dos immobles que formen una única unitat funcional.
Edifici entre mitgeres de planta baixa i quatre plantes pis, amb façana a la plaça de la Mercè i al passeig de Colom. Està dividit en tres crugies paral·leles que van des de la plaça de la Mercè fins al passeig de Colom. Al voltant dels dos patis interiors es produeixen les diferents circulacions per accedir a les estances. Tres escales endrecen les circulacions verticals; les dues primeres, de caràcter noble, i es desenvolupen al voltant dels patis i donen accés a l'entresol i al principal, mentre que l'altra, on s'aboquen els ascensors, dóna accés a totes les plantes.
Canvis
Després de la finalització de les obres de la planta baixa, l'entresol i el principal de l'edifici de Mercè, 10, hi ha hagut una resituació dels serveis per tal de disposar de més espai, ha quedat, però, pendent d'execució la reforma de les plantes tercera i quarta de l'edifici de Mercè, 10.

CÒRSEGA, 255
1.759 m2
Lloguer
Utilització
Despatxos per a professors de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials i de la Facultat d'Humanitats.
Característiques
Edifici entre mitgeres. Plantes segona, tercera, cinquena, sisena, àtic i sobreàtic.
Canvis
A finals de juliol s'han deixat aquestes instal·lacions, donat l'imminent trasllat a l'edifici Jaume I.

ESTACIÓ DE FRANÇA
Marquès d'Argentera i passeig de Circumval·lació
17.258,23 m2
Cessió d'ús
Utilització
Facultat de Dret; Escola Universitària de Relacions Laborals; diplomatura en Gestió i Administració Pública, de la Facultat de Ciències Socials i de la Comunicació; Facultat de Ciències Polítiques i de l'Administració; i Institut d'Estudis Territorials; Punt d'Informació a l'Estudiant; Biblioteca.
Característiques
Aquest nucli està compost per quatre volums clarament identificables:
El primer, construït perpendicularment a l'ala nord de l'esmentada estació, té una superfície en planta de 994,91 m2 i consta de planta baixa, entresol i plantes primera i segona, amb un total de 3.979,64 m2.
El segon, denominat ala nord i martell de l'Estació, que ocupa una planta de 2.323,17 m2, consta de planta baixa, entresol i plantes primera, segona i tercera, amb una superfície total de 8.497,71 m2, més un terrat de 784 m2.
El tercer, construït sobre una parcel·la de forma triangular de 325 m2 i situat a l'extrem oposat a l'esmentada ala nord de l'Estació, consta de planta baixa i alta, i disposa d'una superfície construïda de 625 m2.
El quart, ala sud i martell sud de l'Estació, és la part més propera al passeig de Colom. Consta de planta baixa, entresol, planta primera i planta segona. La Universitat té llogats en aquests moments 4.155,88 m2.
Canvis
Amb la signatura del IV Protocol Addicional està previst ampliar de 147,5 m2 la planta baixa de l'ala sud.

EDIFICI ROGER DE LLÚRIA
Propietat de la UPF
En projecte
Destinat bàsicament a aulari, tindrà també una cafeteria, un restaurant, botigues i servei de reprografia. El projecte ha estat elaborat per l'equip Bohigas-Martorell-McKay-Puigdomènech.
Característiques
Edificació rectangular de 73x108 m2, amb xamfrà en els angles del carrer Ramon Trias Fargas -abans Francisco de Aranda- i a escaire davant dels edificis d'habitatges militars. Té una nau perimetral d'uns tretze metres dividida en dues crugies iguals. Dues naus perimetrals a Wellington formaven tres patis, un de 23 m d'ample i dos de 14 m. Hi ha una planta soterrani.
Estat de les obres
S'hi han realitzat les intervencions següents: enderroc de cossos centrals, desmuntatge de la coberta, sanejament de façanes i enderroc d'envans i construcció de l'estructura de l'edifici interior per a aules.
Canvis
S'han realitzat els treballs de buidatge del pati i de consolidació de fonaments per a la construcció de l'estructura de l'edifici interior, que acollirà les aules de gran capacitat.

EDIFICI JAUME I
Propietat de la UPF
En projecte
Despatxos de professors, serveis administratius, aules i biblioteca bàsica. S'hi cursaran els estudis en Ciències Socials i Humanes, amb una capacitat per a 2.800 estudiants. El projecte ha estat elaborat pels arquitectes J. M. Gil Guitart i Esteve Bonell Costa.
Característiques
Edificació rectangular, de planta baixa més dues, amb xamfrà en els angles del carrer Ramon Trias Fargas -abans Francisco de Aranda- i a escaire davant dels edificis d'habitatges militars, amb 15.672 m2 de sostre incialment. Està formada per una nau perimetral d'uns tretze metres que defineix un sol pati central de 36 x 70 m. La nau perimetral té, tot al voltant del pati central i entre plantes i golfes, una galeria de quatre metres d'ample oberta a l'exterior, l'última sense taulada.
Estat de les obres
Un cop finalitzades totes les obres d'estructura, s'han accelerat les obres relatives a les instal·lacions i als acabats per tal que l'edifici entri en funcionament el proper curs 1996-97.
Canvis
Provisionalment, i fins que no entri en servei l'edifici Roger de Llúria, es produeix un canvi de programa: hi haurà aules a la planta soterrani i a la planta primera per tal d'assolir el nombre de places necessàries.

ÀGORA
Propietat de la UPF
En projecte
Espai destinat a acollir la sala d'actes -auditori-, la sala d'exposicions, la sala de reflexió i sala de reunions. El projecte ha estat elaborat pels arquitectes Jordi Garcés i Enric Sòria.
Característiques
Edifici rectangular bàsicament soterrat que s'emplaça en l'espai existent entre les antigues casernes de Jaume I i Roger de Llúria. A més de formar l'accés, a nivell de planta baixa, al recinte universitari, permetrà la comunicació soterrada entre els dos edificis.
Estat de les obres
S'han executat el buidatge de terres, l'extracció dels fonaments existents, els nous fonaments i l'estructura, els tancaments, els acabats i les instal·lacions. L'obra s'ha accelerat al màxim per tal que l'espai pugui entrar en funcionament a l'inici del curs 1996-97.
Canvis
S'han realitzat les modificacions del projecte necessàries per adequar-lo al Pla Especial de l'Àrea de la Ciutadella, aprovat definitivament el 22 de novembre de 1995.

DIPÒSIT DE LES AIGÜES
Propietat de la UPF
En projecte
L'Edifici de les Aigües està destinat a acollir la Biblioteca General de la Universitat. Integra els fons bibliogràfics i documentals de la institució destinats a l'estudi, la docència i la recerca. El projecte ha estat elaborat pels arquitectes Lluís Clotet i Ignacio Paricio.
Característiques
L'Edifici de les Aigües té una superfície total construïda de 6.351 m2, amb una porció de 1.794 m2 annexa i un espai de 243 m2 que connecta l'edifici amb el carrer Ramon Trias Fargas -abans Francisco de Aranda. El Dipòsit està limitat per aquest carrer i els de Wellington, Ramon Turró i Llull. També serà necessari, segons l'estudi d'adequació, construir un edifici que pugui acollir, d'una banda, els serveis generals de la Biblioteca i, de l'altra, un conjunt d'equipaments de lliure accés als ciutadans.
Estat de les obres
S'hi han realitzat les obres d'aixecament de forjat de la planta baixa, l'enderroc del cos annex, l'assaig de restauració de façana i del comportament de l'estructura, els treballs de remodelació de la coberta i d'adequació del dipòsit d'aigua, l'estructura per a la formació de l'entresolat i l'obertura dels empits de finestres i la fusteria d'aquestes.
Canvis
Provisionalment, en el solar annex davant el carrer Llull hi ha situades l'Oficina Projecte Campus i la Direcció Executiva de l'Àrea de la Ciutadella.

MERCAT DEL PEIX
Dret de superfície
En projecte
El 9 de febrer de 1994 la Universitat va signar un conveni amb l'Ajuntament de Barcelona en virtut del qual se cedia el dret de superfície per 75 anys del solar corresponent a l'edifici de l'antic mercat del Peix, amb una superfície total en planta de 5.650 m2. Està previst que, un cop finalitzades les obres, que encara no s'han iniciat, aculli principalment aules, despatxos i oficines.
D'acord amb el Pla Especial de l'Àrea de la Ciutadella (PEAC) aprovat definitivament, es proposa la construcció de tres edificis amb una superfície total de 22.000 m2. Dos d'aquests edificis tindran façana al parc de la Ciutadella, i acolliran principalment aules, seminaris, despatxos i administracions. El tercer edifici, més vinculat a la Vila Olímpica i a la zona verda que dóna al passeig de Circumval·lació, estarà ocupat bàsicament per aules, amb una superfície total de 15.200 m2.
Canvis
S'ha netejat i anivellat el terreny, i s'ha il·luminat i delimitat amb una tanca per tal que pugui servir temporalment com a aparcament durant el curs 1996-97.

RAMON TURRÓ, 1
Propietat de la UPF
En projecte
La Universitat Pompeu Fabra va adquirir el solar corresponent al Laboratori Municipal, amb una superfície total de 2.925 m2.
Està previst que aculli la direcció i els serveis tècnics de la Biblioteca, i també instituts, aules de seminari i oficines.
Característiques
D'acord amb el Pla Especial de l'Àrea de la Ciutadella (PEAC) aprovat definitivament, l'edificació prevista es configurava en dos edificis per tal de permetre una major visió del Dipòsit de les Aigües; si bé per sobre rasant apareixeran com dos edificis aïllats, funcionalment es connectaran a través de dues plantes subterrànies. La superfície total construïda d'aquests edificis serà de 8.800 m2.

MERCAT DEL BORN
Dret de superfície
En projecte
La UPF hi establirà els estudis de Comunicació Audiovisual i l'Institut Universitari de l'Audiovisual. Part de les instal·lacions, com ara la Filmoteca, la Mediateca i la Videoteca, estaran obertes al públic en general.
Característiques
L'edifici de l'antic mercat central del Born està situat a l'illa delimitada pel carrer Comerç quan s'eixampla per formar la plaça Comercial, i pel carrer de la Ribera. Es tracta d'un dels exemples més importants de la denominada arquitectura del ferro, seguint els corrents europeus de l'època.
El mercat del Born és un recinte de planta rectangular d'uns 8.000 m2, amb façana d'obra vista, coberta amb teula plana envidriada suportada per una estructura d'encavallades de ferro i pilars de fosa. Està format per dues grans naus que el travessen en les dues direccions principals i per quatre naus més petites que completen l'edifici.
Estat de les obres
S'han realitzat estudis i prospeccions arqueològiques i treballs de documentació gràfica i històrica.

PAVELLONS MILITARS
Propietat de la UPF
En projecte
D'acord amb les determinacions del Pla Especial de l'Àrea de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra (PEAC) aprovat definitivament en data 22 de novembre de 1995, es preveu un conjunt d'edificacions de nova planta que tendeixen a ser més verticals per tal de permetre una transparència i una permeabilitat visual i física des del Parc.
Al mes de maig de 1995 la Universitat va concertar amb sis equips d'arquitectes la realització d'estudis previs per establir la configuració arquitectònica d'un d'aquests futurs edificis aïllats, amb façana al carrer Wellington, que han de substituir les construccions militars.
Segons el PEAC, les noves edificacions, de PB + 6 amb 3 plantes sota rasant, acolliran aules, seminaris, departaments i despatxos.
Característiques
Edificis situats al carrer Wellington, 18-26 (cinc nuclis d'escala) i 28-40 (set nuclis d'escala), al costat dels edificis Roger de Llúria i Jaume I, respectivament. Les seves característiques, tant físiques com constructives, segueixen les mateixes pautes en ambdós casos.
Els conjunts es desenvolupen en planta baixa més tres pisos. La coberta és plana a la catalana; l'estructura dels murs de càrrega és perimetral i té interiors amb forjats de biguetes metàl·liques i revoltons ceràmics.
En els pavellons annexos a l'edifici Roger de Llúria hi ha una galeria amb estructura metàl·lica, situada a la part posterior i amb façana a l'edifici Roger de Llúria, igual que a l'interior dels patis.
Dels 124 pavellons, 61 corresponen a l'edifici Roger de Llúria, i 63 l'edifici Jaume I.

Al mes de juliol de 1996 es va procedir a enderrocar l'escala situada al carrer Wellington, 32, un cop resoltes totes les ocupacions existents, i a enderrocar parcialment la galeria posterior de l'escala de Wellington, 26, per tal de facilitar les obres que es portaven a terme a l'Àgora.
Estat de les obres
Es continua treballant en la resolució de les ocupacions dels pavellons militars. A finals del curs 1995-96 resten pendents 35 ocupacions. S'han iniciat els procediments de desnonament de diversos pavellons, i està previst l'inici dels expedients corresponents als pavellons annexos a l'edifici Jaume I.