Text i traducció

Estudi: Màster en Estudis de Traducció (8036) i Màster en Lingüística Teòrica i Aplicada (8037)
Curs: 2013-2014,
Trimestre: segon
Nombre de crèdits ECTS: 5 ECTS
Hores de dedicació de l'estudiant: 100 hores
Tipus d'assignatura: optativa
Professor/s: Jenny Brumme
Llengua de docència: espanyol

1. Presentació de l'assignatura

Descripció i categorització de fenòmens textuals i discursius en relació amb la traducció. Funcions textuals i traducció. Contribució dels elements microlingüístics a la construcció del sentit. Avaluació d'elements de qualitat en la traducció de textos literaris (novel·la i teatre) i textos audiovisuals des de la perspectiva de l'oralitat ficcional. Traducció no literària (text científic): marcadors discursius i postura epistèmica.

2. Competències que s'han d'assolir

Màster en Estudis de Traducció (8036)

E1: Capacitat per entendre les estructures lingüístiques i les convencions textuals i estilístiques de les llengües de treball (A: espanyol i/o català, B: anglès, alemany i/o francès, amb la possibilitat d'afegir-hi: portuguès, gallec, italià, romanès, rus)

E2: Capacitat per contextualitzar i utilitzar construccions lingüístiques i convencions equivalents en les llengües A i B.

E3: Capacitat per reconèixer elements culturals i socials en les comunitats lingüístiques i de cultura de les llengües A i B.

E4: Capacitat per identificar, descriure, contextualitzar i classificar amb claredat fenòmens de traducció i conceptes teòrics de traductologia.

E5: Capacitat de reflexió sobre la tasca de traducció, de definició d'estratègies i de justificació de les pròpies decisions.

E6: Capacitat per revisar i criticar textos traduïts, tot aplicant criteris fonamentats en determinat marc d'anàlisi.

E7: Coneixement dels aspectes professionals, normatius i ètics de la traducció.

Màster en Lingüística Teòrica i Aplicada (8037), competències adaptades a l'assignatura:

E2: Capacitat per comprendre textos científics sobre text i traducció i avaluar críticament anàlisis avançades i conceptes teòrics en l'àmbit lingüístic i traductològic.

E3: Capacitat avançada per identificar, descriure i classificar fenòmens lingüístics i de traducció amb fins específics per a diverses aplicacions.

E4: Capacitat per formular anàlisis per resoldre problemes de crítica de la traducció i de lingüística aplicada, emprant, si escau, la formalització adequada.

E5: Capacitat per analitzar actes comunicatius en la seva complexitat i amb nivell de detall necessari i avaluar-ne les prioritats de traducció.

3. Continguts

L'assignatura té com a objectiu general presentar la traducció com una operació lingüística i textual de transferència de sentit. S'enfocarà la construcció del sentit textual com un recorregut que parteix de les formes lingüístiques per arribar als fenòmens de la macroestructura textual. Es presentaran diferents marcs d'anàlisi que contemplen la traducció des de la unitat textual. En aquest sentit, l'assignatura se centrarà en les manifestacions microlingüístiques i la seva reexpressió en les llengües d'arribada.

Es farà èmfasi en dos eixos de la pràctica professional de la traducció tot connectant amb dos dels àmbits de la traducció especialitzada: a) la traducció humanísticoliterària i b) la científicotècnica.

En el primer àmbit, es vincularan els camps de l'anàlisi descriptiva i la crítica de la traducció amb la descripció del llenguatge parlat i l'anàlisi del text literari i audiovisual, enfocant els elements microlingüístics i la seva incidència en el sentit global del text.

En el segon àmbit, la traducció científica dóna peu a reflexions sobre els mecanismes de cohesió del text i la seva traducció. S'estudiaran els marcadors discursius i postura epistèmica en el text de partida i els textos d'arribada.

4. Avaluació i recuperació

La docència s'articula en dos grans eixos:

Sessions de Grup Gran: Aquestes sessions es dedicaran a presentar els aspectes teòrics de la traducció com a operació de transferència textual a partir d'exposicions orals per part dels estudiants (en castellà, català o anglès).

Sessions de Seminari: Els seminaris es dedicaran a les pràctiques de traducció o bé a posar en comú la reflexió sobre problemes de traducció que l'alumne haurà d'analitzar prèviament. Especial atenció rebrà la compilació del portfoli i les preguntes relacionades amb aquesta activitat.

5. Metodologia: activitats formatives

1. Classes magistrals: 10%

2. Seminaris: 15%

3. Tutories presencials: 5%

4. Treball en grup: 15%

5. Treball individual: 40%

6. Estudi personal: 15%

6. Bibliografia bàsica de l'assignatura

Cinc lectures bàsiques

García Izquierdo, Isabel (2012): Competencia textual para la traducción. València: Tirant Humanidades.

House, Juliane (1997): Translation Quality Assessment. A Model Revisited. Tübingen: Narr (Tübinger Beiträge zur Linguistik, 410).

Nord, Christiane (2012): Texto Base-Texto Meta. Un modelo funcional de análisis pretraslativo. Castelló de la Plana: Servei de Publicacions i Comunicacions, Universitat Jaume I.

Reiss, Katharina (2000): Translation Criticism. The Potentials and Limitations. Categories and Criteria for Translation Quality Assessment. Translated by Erroll F. Rhodes. Manchester, U.K, New York: St. Jerome Pub.; American Bible Society.

Stolze, Radegundis (2011): The Translator's Approach. An Introduction to Translational Hermeneutics. Theory and Examples from Practice. Berlin: Frank & Timme.

General

Gambier, Yves; van Doorslaer, Luc (eds.) (2010-2012): Handbook of Translation Studies. Amsterdam, Philadelphia: John Benjamins.

House, Juliane (2009): Translation. Oxford: Oxford University Press.

Hurtado Albir, Amparo (2001): Traducción y traductología. Introducción a la traductología. Madrid: Cátedra (Lingüística / Cátedra).

Kittel, Harald; Frank, Armin Paul; Greiner, Norbert; Hermans, Theo; Koller, Werner; Lambert, José (eds.) (2004): Übersetzung - Translation - Traduction. Ein internationales Handbuch zur Übersetzungsforschung / An International Encyclopedia of Translation Studies / Encyclopédie internationale de la recherche sur la traduction. Unter Mitarbeit von Juliane House und Brigitte Schultze. Berlin: de Gruyter (Handbücher zur Sprach- und Kommunikationswissenschaft, 26/1).

Munday, Jeremy (ed.) (2009): The Routledge Companion to Translation Studies. London: Routledge.

Enfoque textual

Fernández, Francesc (2010): Las convenciones de género en alemán y español: El ejemplo del folleto de cursos de idiomas. Saarbrücken: VDM Verlag Dr. Müller.

García Izquierdo, Isabel (ed.) (2005): El género textual y la traducción. Reflexiones teóricas y aplicaciones pedagógicas. Bern: Lang.

Göpferich, Susanne (2009): "Determining the skopos adequacy of non-instructive texts." inTRAlinea Special Issue: Specialised Translation.

Grupo PACTE (2002): Grupo PACTE: una investigación empírico-experimental sobre la adquisición de la competencia traductora. In: Amparo Alcina Caudet und Silvia Gamero Pérez (eds.): La traducción científico-técnica y la terminología en la sociedad de la información. Castelló de la Plana: Universitat Jaume I (Estudis sobre la traducció, 10), pp. 125-138.

Jung, Linus (2000): La escuela traductológica de Leipzig. Granada: Comares.

Neubert, Albrecht; Shreve, Gregory M. (1992): Translation as Text. Kent, Ohio: Kent State University Press.

Nord, Christiane (1994): Traduciendo funciones. En: Amparo Hurtado Albir (ed.): Estudis sobre la traducció. I Jornades sobre la Traducció. Teoria de la Traducció, organizades pel Department de Filologia de la Universitat Jaume I els dies 14 i 15 de maig de 1993. Castelló: Universitat Jaume I, pp. 97-112.

Nord, Christiane (1998): La unidad de traducción en el enfoque funcionalista. En: Quaderns. Revista de traducció (1), pp. 65-77.

Nord, Christiane (2001): Translating as a Purposeful Activity. Functionalist Approaches Explained. Reprint: Manchester, UK: St. Jerome.

Nord, Christiane (2005): Text Analysis in Translation. Theory, Methodology, and Didactic Application of a Model for Translation-Oriented Text Analysis. Amsterdam: Rodopi.

Reiss, Katharina; Vermeer, Hans J. (1996): Fundamentos para una teoría funcional de la traducción. Traducción de Sandra García Reina. Madrid: Akal. = Reiß, Katharina; Vermeer, Hans J. (1984): Grundlegung einer allgemeinen Translationstheorie. Reprint: 2010. Tübingen: Max Niemeyer.

Wotjak, Gerd (2002-2003): La Escuela de Traductología de Leipzig: su nacimiento, sus representantes más destacados y sus posturas y postulados (testimonio de un colaborador no directamente involucrado). En: Hieronymus Complutensis 9-10, pp. 7-26.

Traducción científica

Brisset, Annie (2002): Clémence Royer, ou Darwin en colère. En: Delisle, Jean (dir.), Portraits de traductrices. Ottawa: Presses de l'Université d'Ottawa, pp. 173-201.

Campagna, Sebastiana (1992): Analisi linguistica della prima traduzione italiana di «The Expression of the Emotions in Man and Animals» di Charles Darwin. En: Aevum Anno 66, Fasc. 3 (settembre-dicembre 1992), pp. 625-639.

García Izquierdo, Isabel (2009): Divulgación médica y traducción. El género información para pacientes. Bern: Lang.

Gea-Valor, Maria-Lluisa; García-Izquierdo, Isabel; Esteve, Maria-José (eds.) (2010): Linguistic and Translation Studies in Scientific Communication. Bern: Lang (Linguistic Insights - Studies in Language and Communication, 86).

Göpferich, Susanne (1995): Textsorten in Naturwissenschaften und Technik. Pragmatische Typologie - Kontrastierung - Translation. Tübingen: Narr (Forum für Fachsprachen-Forschung, 27).

Halliday, M. A. K. (2002) [1990]: The Construction of Knowledge and Value in the Grammar of Scientific Discourse: With Reference to Charles Darwin's The Origin of Species. En: Webster, Jonathan, Linguistic Studies of Text and Discourse. London; New York: continuum, pp. 168-192.

Hoffmann, Lothar (1998): Comparacions intraserials i interserials dels textos especialitzats. Una contribució a la diferenciació dels tipus textuals. En: Lothar Hoffmann: Llenguatges d'especialitat. Selecció de textos. Edició a cura de Jenny Brumme. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, Institut Universitari de Lingüística Aplicada, pp. 183-194.

Norma Europea EN-15038 para Servicios de Traducción (2006).

Presas, Marisa (2007): Translatorische Kompetenz: Von der Leipziger Schule bis zur kognitiven Wende. En: Gerd Wotjak (ed.): Quo vadis Translatologie? Ein halbes Jahrhundert universitäre Ausbildung von Dolmetschern und Übersetzern in Leipzig ; Rückschau, Zwischenbilanz und Perspektive aus der Außensicht. Berlin: Frank & Timme, pp. 353-367.

Prunč, Erich (2011): Entwicklungslinien der Translationswissenschaft. Von den Asymmetrien der Sprachen zu den Asymmetrien der Macht. Berlin: Frank & Timme.

Reiß, Katharina (1993): Texttyp und Übersetzungsmethode. Der operative Text. Heidelberg: Groos.

Resinger, Hildegard (2010): Same science, same stance? A cross-cultural view on academic positioning in research articles. En: Rosa Lorés Sanz, Pilar Mur-Dueñas und Enrique Lafuente-Millán (ed.): Constructing Interpersonality. Multiple Perspectives on Written Academic Genres. Newcastle: Cambridge Scholars, pp. 205-217.

Vandepitte, Sonia; Vandenbussche, Liselotte; Algoet, Brecht (2011): Travelling Certainties. Darwin's Doubts and Their Dutch Translations. En: The Translator. Volume 17, Number 2, pp. 275-299.