Introducció a la Traducció Cientificotècnica
Objectiu general
L'objectiu de l'assignatura és que l'estudiant conegui les característiques específiques dels textos cientificotècnics, que sigui capaç d'enfrontar-se adequadament a un text especialitzat
d'un àmbit científic o tècnic que haurà de traduir en els trimestres següents, i que conegui els recursos necessaris per trobar solucions als problemes que li planteja la traducció en aquests
àmbits.
Programa de l'assignatura
Bloc I: La traducció especialitzada cientificotècnica i el seu context
1. Caracterització de la TE Cientificotècnica
Traducció general i traducció especialitzada. Trets característics de la traducció especialitzada.
El coneixement especialitzat. La documentació. Les convencions.
2. Els textos especialitzats
Característiques del llenguatge científic; característiques del llenguatge tècnic. Variació vertical, variació horitzontal. Tipologia dels textos cientificotècnics. Els aspectes extratextuals (escoles, orientacions, punts de vista).Contingut i missatge.
Bloc II: La traducció especialitzada: aspectes lingüístics
3. Llenguatges especialitzats (I): la gramàtica
Aspectes morfosintàctics de la traducció especialitzada. Aspectes sintàctics. La fraseologia.
4. Llenguatges especialitzats (II): el lèxic
Lèxic especialitzat i fraseologia. Recursos de formació de paraules. Els formants cultes en els
llenguatges cientificotècnics.
Bloc III: Les unitats del discurs cientificotècnic i la seva traducció
5. Les unitats de mesura. El Sistema Internacional.
6. Símbols, signes, nomenclatures. Altres sistemes de designació: l'alfabet grec, etc.
7. Sigles, acrònims, truncacions, abreviatures
Bloc IV: Els recursos de consulta de la traducció especialitzada
8. Els recursos lèxics: diccionaris, vocabularis, bases de dades
Escriu un títol pel document - (UPF) Page 1 of 2
file://G:\web DTF\dtf\doctor\programes\30377.htm 16/03/2010
9. Els recursos textuals: bases documentals, textos paral·lels
10. La fiabilitat dels recursos de consulta: estratègies d'avaluació
Metodologia docent i avaluació
El contingut de l'assignatura combina els aspectes teòrics, referits sobretot a les característiques dels llenguatges d'especialitat, els aspectes pràctics, relatius al coneixement i al maneig d'eines i recursos de consulta necessaris per treballar en el llenguatge científic i tècnic, i els aspectes aplicats, consistents en la resolució d'exercicis on es plantejaran alguns dels problemes descrits en la part teòrica.
L'avaluació de l'assignatura consistirà en la realització d'exercicis durant el trimestre i un examen final dels continguts de la matèria.
Bibliografia bàsica
Cabré, M.T. (1992) La terminologia: la teoria, els mètodes, les aplicacions. Barcelona:
Empúries.
Gutiérrez, B. (1998) La ciencia empieza en la palabra. Barcelona: Antártida.
Kocourek, R. (1982) La langue française de la technique et de la science. Wiesbaden:
Brandstetter.
Lérat, P. (1995) Les langues spécialisées. París: Presses Universitaires de France. [Traducció
castellana: Las lenguas especializadas. Barcelona: Ariel, 1997].
Maillot, J. (1981) La traduction scientifique et technique. París: Edisem.
[Traducció castellana: La traducción científica y técnica. Madrid: Gredos, 1997].
Marquet, L. (1993) El llenguatge científic i tècnic. Barcelona: Col.legi d'Enginyers Industrials
de Catalunya.
Riera, C. (1992) Manual de català científic. Barcelona: Claret.
Sager, J.C.; Dungworth, D.; McDonald, P.F. (1980) English Special Languages: Principles and
Practice in Science and Technology. Wiesbaden: Oscar Brandstetter.