Variació Lingüístic

1. Dades descriptives de l’assignatura

Nombre de crèdits 4

  • ECTS
  • Nombre total d’hores de dedicació de l’estudiant a l’assignatura (nombre ECTS x 25 hores crèdit)

Coordinació (docent que coordina el conjunt de grups d’una mateixa assignatura o d’assignatures)

Raquel Casesnovoes Ferrer

Departament (departament al qual s’adscriu el/la coordinador/a)

Traducció i Filologia

Professorat (PDI amb docència assignada en l’assignatura)

Raquel Casesnoves Ferrer

Departament (departament al qual s’adscriu el professorat)

Traducció i Filologia

Grup (selecció del grup al qual s’assigna el Pla Docent)

Llengua de docència (oferta idiomàtica docent: Català / Castellà / Anglès / Francès / Alemany...)

 

Edifici (edifici en què es desenvolupa l’activitat presencial de l’assignatura)

Rambla

Horari (franja horària en què tenen lloc les sessions presencials de l’assignatura)

Dilluns: 19-20h30

Dijous: 17.10-17.55h i 18.05-18.50h

 

 

2. Presentació de l’assignatura

Introducció a l’estudi de la variació i el canvi lingüístic des del punt de vista de la base teòrica i metodològica d’aquests dos fenòmens lingüístics.

 

 

3. Prerequisits per al seguiment de l’itinerari formatiu

Coneixements previs de lingüística general

 

 

4. Competències a assolir en l’assignatura

4.1. Competències generals

Instrumentals

  •  
    •  
      •  
        • Classificació d’informació
        • Resolució de problemes
        • Raonament inductiu: particular ~ general
        • Raonament deductiu: general ~ particular
        • Cerca documental i de fonts de recerca
        • Gestió de la informació
        • Aplicació de coneixements a la pràctica

 

Interpersonals

  •  
    •  
      •  
        •  

Sistèmiques

  •  
    •  
      •  
        • Sentit comú
        • Creativitat per a la recerca
        • Anàlisi crítica
        • Interès per la qualitat
        • Responsabilitat ètica
           

Altres

 

4.2. Competències específiques

Específiques

  •  
    •  
      •  
        • Capacitat per llegir i comprendre articles científics en Variació i Canvi lingüístic
        • Capacitat per descriure fenòmens lingüístics en tots els nivells lingüístics
        • Capacitat per trobar dades i avaluar críticament análisis i conceptes teòrics i aplicats de la Teoria de la Variació i el Canvi Lingüístic
        • Capacitat per formular anàlisis i resoldre problemes de Variació i el Canvi Lingüístic
        • Capacitat per formular hipòtesis relacionades amb la Variació i el Canvi Lingüístic

 

5. Objectius d’aprenentatge

6. Avaluació

6.1. Criteris generals d’avaluació

- Grau de sistematització que els participants reflecteixen durant la presentació oral d’una lectura referenciada en el programa

- Grau de comprensió, d’organització d’idees i de capacitat de relacionar conceptes en l’examen final escrit a casa 

6.2. Concreció de l’avaluació per competències
 

Competències a assolir en l'assigntura

Indicador d'assoliment

Procediment d'avaluació

Temporalització

Llistat de competències de l’apartat 4. Competències a assolir en l’assignatura

  1. ...
  2. ...

 

 

 

 

 

7. Continguts

7.1. Blocs de contingut

Sessió 1

Introducció: La base teòrica i metodològica de la variació

 

Sessió 2

Variació lingüística inherent/lliure/estructurada

Comunitat de parla (homogènia/heterogènia)

Lectures sessions 1 i 2:

Pradilla, M.A. (2001) “La sociolingüística de la variació: aproximació metodològica (I). Noves SL, Revista de Sociolingüística, Hivern-primavera 2001. Disponible a: http://www6.gencat.net/llengcat/noves/hm01hivernprimavera/metodologia/pradilla1_7.htm

(*) Turell, M. T. (1995) “La base teòrica i metodològica de la variació lingüística”. Dins M.T. Turell (ed.) La sociolingüística de la variació. Barcelona: PPU. 17-49.

Lectures recomanades sessions 1 i 2:

Labov. W. (1975) What is a linguistic fact? Lisse: Peter de Ridder Press. New York:

Humanities Press.

Labov, W. (1981) “Building on empirical foundations”. Dins W. Lehmann i Y. Malkiel,

Directions in Historical Linguistics, II. Austin: Texas University Press. 17-92.

Pradilla, M.A. (2001) “La sociolingüística de la variació: aproximació metodológica (i II). Noves SL, Revista de Sociolingüística, Estiu 2001. Disponible a: http://www6.gencat.net/llengcat/noves/hm01estiu/metodologia/pradillab1_9.htm

Weinreich, U, Labov, W, i Herzog, M. (1968) Empirical foundations for a theory of language change. In W. Lehmann and Y. Malkiel (eds.), Directions for Historical Linguistics, Austin: University of Texas Press. 95-188.

 

Sessió 3:

Base teòrica (1):

·         Sincronia vs. Diacronia

·         Diacronia vs. Sincronia

·         Canvi en temps aparent/canvi en temps real

·         Variació en l’individu/variació en el grup

Lectures sessió 3:

Labov, W. (1990) “The  child as linguistic historian”. Language variation and Change, 1 (3). 85-98.

Thibault, P. y M. Daveluy (1989) “Quelques traces du passage du temps dans le parler des Montréalais, 1971-1984”. Language variation and Change, 1 (1). 19-45.

Lectures recomanades sessió 3

Alturo, A (1995) “La variació d’haver auxiliar al català Nord-occidental”. Dins M.T.Turell (ed.) La sociolingüística de la variació. Barcelona: PPU. 221-255.

Guy, G. (1980) “Variation in the group and the individual: the case of final stop Deletion”. Dins W. Labov (1980) Locating Language in Time and Space: Quantitative Analyses of Linguistic Structure. Nova York, Londres, Toronto, Sydney i San Francisco: Academic Press. 1-36.

Silva-Corvalán, C.  (1984) “On the problem of meaning in sociolinguistic studies of syntactic variation”. Dins D. Kastovsky and A. Szwedek (1984) Linguistics across Historical and Geographical Boundaries. 111-123.

Turell, M.T. (2003) “El temps aparent i el temps real en estudis de variació i canvi lingüístic”. Noves SL, Revista de Sociolingüística. Tardor 2003. Disponible a: http://cultura.gencat.net/llengcat/noves/ hm03tardor/turell1_4.htm

Warren, J. (1994) “Plus ça change, plus c’est pareil: The case of ‘que’ in Montreal French”. Culture (Canadian Anthropology Society) XIV (2). 39-49.

 

Sessió 4:

Base teòrica (2): la variació interna (1)

Lectures sessió 4:

 (*) Montoya, B. (1995) “L’observació del canvi fonològic en el català balear”. Dins M.T. Turell (ed.) La sociolingüística de la variació. Barcelona: PPU. 165-219.

Romero Galera, S. (2003) “La diversificació estilística com a factor de variació i canvi lingüístics”. Noves SL, Revista de Sociolingüística. Tardor 2003. Disponible a: http://www6.gencat.net/llengcat/noves/hm03tardor/romero1_2.htm

Lectures recomanades sessió 4:

Downes, W. (1984) “Discovering the structure in variation”. Cap. 4 dins Downes, W.(1984) Language and Society. Londres: Fontana paperbacks. 72-111.

Kroch, A. (1989) “Reflexes of grammar in patterns of language change”. Language Variation and Change, 1 (3). 199-244.

Poplack, S. (1980) “The notion of the plural in Puerto Rican Spanish: competing constraints on (s) deletion”. Dins W. Labov (1980) Locating Language in Time and Space: Quantitative Analyses of Linguistic Structure. Nova York, Londres, Toronto, Sydney i San Francisco: Academic Press. 55-67.

 

Sessió 5

Base teòrica (3): la variació interna (2)

Lectures sessió 5:

Casanovas Català, M. (1999) “La identidad semántica en la variación sintáctica: un estudio empírico”. Dins J.M. Serrano (ed.) Estudios de variación sintáctica. Frankfurt-Madrid: Vervuert-Iberoamericana. 237-260.

(*) Lavandera, B. (1984) “El cambio de modo como estrategia de discurso”. Dins B. Lavandera, Variación y Significado. Buenos Aires: Ed. Hachette.125-147. (Cap. VII).

Lectures recomanades sessió 5:

Downes, W. (1984) “At the intersection of social factors”, Cap. 6 dins Downes, W. (1984) Language and Society. Londres: Fontana paperbacks. 152-193.

Silva-Corvalán, C (1986) “The social profile of a syntactico-semantic variable: three verb forms in Old Castile”. Dins D. Sankoff (1986) Diversity and Diachrony (Current Issues in Linguistic Theory, 53). Amsterdam i Philadelphia: John Benjamins. 279-300.

Serrano, J.M. (1999) “Nuevas perspectivas en variación sintáctica”. Dins J.M. Serrano (ed.) Estudios de variación sintáctica. Frankfurt-Madrid: Vervuert-Iberoamericana. 12-49.

 
Sessió 6

Base teòrica (4): la variació externa (1)

Lectures sessió 6:

Alturo, N. i Turell, M.T. (1990) “Linguistic change in El Pont de Suert: the study of variation of /z/”. Language Variation and Change, 2 (1). 19-30.

Carrera-Sabaté, J. i Freixenet-Esteve, E. (2003) “Auliva o oliva? Caracterització de l’alternança al Segrià”. Noves SL, Revista de Sociolingüística. Tardor 2003. Disponible a: http://www6.gencat.net/llengcat/noves/hm03tardor/freixenet1_3.htm

Lectures recomanades sessió 6:

(*) Lavandera, B. (1984) “Análisis semántico de la variación en tiempos verbales: oraciones condicionales del español”. Dins B. Lavandera, Variación y Significado.Buenos Aires: Ed. Hachette.21-36 (Cap. I).

 

Sessió 7

Base teòrica (5): la variació externa  (2)

Lectures sessió 7:

Broce, M. i Torres Cacoullus, R. (2002) “Dialectología urbana rural: la estratificación social de (r) y (l)”. Hispania, 85 (2). 342-353.

Serrano, M.J. (1988) “Estudio sociolingüístico de una variante sintáctica: el fenómeno del dequeísmo en el español canario”. Hispania, 81 (2). 392-405.

Lectures recomanades sessió 7:

Blas Arroyo, J.L. (2002): “¿Era Bin Laden un líder de los talibán?... ¿o de los talibanes?: presiones externas e internas en un fenómeno reciente de variación morfológica” Revista de Investigación Lingüística. 5, 1. 63-103.

(*) Lavandera, B. (1984) “Tensión entre lo impersonal y lo personal en la organización del discurso”. Dins B. Lavandera, Variación y Significado.Buenos Aires: Ed. Hachette.101-123. (Cap. VI).

(*) Pradilla, M.À. (1995) “El desafricament prepalatal intervocàlic al català de transició Nord-occidental/Valencià”. Dins M.T. Turell (ed.) La sociolingüística de la variació. Barcelona: PPU. 53-116.

 

Sessió 8:

Base teòrica (6):

·         Relacions entre variació i canvi lingüístic

·         Gramaticalització

·         Iniciació i direcció del canvi lingüístic

Lectures sessió:

Carrasquel, J. (2001) “The grammaticalization chain from Latin illis(s) to Spanish le”. Dins Fontana, J.M. et al. (eds.) Proceedings of the First International Conference on Language Variation in Europe. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra (Institut Universitari de Lingüística Aplicada). 43-51.

Torres-Cacoullus, R. (2006) “La evolución de Estar +V-ndo hacia expresión obligatoria del aspecto progresivo en español”. Comunicació presentada at VII Congreso Internacional de Historia de la Lengua Española. Mérida, Setembre de 2006. Disponible a: http://www.unm.edu/~spanport/faculty/cacoullos/cacoullospub.htm

Lectures recomanades sessió 8:

Dos Santos Lopes, R. (2001) “Grammaticalization of a gente in Portuguese: Long and short real time. Dins Fontana, J.M. et al. (eds.) Proceedings of the First International Conference on Language Variation in Europe. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra (Institut Universitari de Lingüística Aplicada). 206-212.

Cortés-Torres, M. (2005) “¿Qué estás haciendo?: La variación de la perífrasis estar + -ndo en el español puertorriqueño” Dins Eddington, D. (ed.) Selected Proceedings of the 7th Hispanic Linguistics Symposium. Somerville, MA: Cascadilla Proceedings Project. 42-55. Disponible a http://www.lingref.com/cpp/hls/7/paper1085.pdf

 

Sessió 9:

Variació i contacte de llengües. Multilingüisme i gestió.

Lectures sessió 9:

Fontana, J.M. i Vallduví, E. (1990) “Mecanismos léxicos y gramaticales en la alternancia de códigos”. Dins M. T. Turell (ed.) Nuevas corrientes lingüísticas. Aplicación a la descripción del Inglés. RESLA (1990) Anejo I. 171-192.

Poplack, S. (1980). “Sometimes I’ll start a sentence in Spanish y termino en español: toward a typology of code-switching”. Linguistics, 18 (7/8). 581-617.

Pueyo, M. i Turull, A. (2003). “Introducció general a la política i la planificació lingüístiques”. Dins Diversitat i política lingüística en un món global (Capítol I). Barcelona: Pòrtic. 11-24.

Lectures recomanades sessió 9:

Cal Varela, M (2001) “/i:/ and /i/ in Gibraltarian English: A sociolinguistic analysis of interference from Spanish”. Dins Fontana, J.M. et al. (eds.) Proceedings of the First International Conference on Language Variation in Europe. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra (Institut Universitari de Lingüística Aplicada). 34-42.

Poplack, S. (1988) “Conséquences linguistiques du contact des langues : un modèle d’analyse”. Langage et Société, 43.

Fishman, J. (1991) “Reversing Language Shift: successes, failures, doubts and dilemes” Dins Language Loyalty, Language Planning and Language Revitalization (Capítol VI).

 

SESSIÓ 10:

La variació des d’una perspectiva macrolingüística: substitució, manteniment i revitalització lingüística

Lectures sessió 10

Casesnoves Ferrer, R. (En premsa) “DMLX:un programa informático para evaluar la revitalización y proyectar tendencias de conocimiento y usos lingüísticos” Actas del III Congreso Internacional sobre lengua y sociedad. Universitat Jaume I, Castelló. Setembre de 2006.

Piché, V. (2004) “Immigration et intégration linguistique: vers un indicaterur de réceptivité sociale”. Diversité urbaine, vol. 14 (1), printemps 2004. 7-22.

Lectures recomanades sessió 10

Casesnoves Ferrer, R., Sankoff, D. i Turell, M.T. (2006) “Linguistic Shift and Community Language: The Effect of Demographic Factors in the Valencian Region, Balearic Islands and Catalonia”. Dins Mar-Molinero, C. i Stewart, M. (eds.) Globalization and Language in the Spanish-Speaking World. England: Palgrave Macmillan. 197-219.

Castonguay, C. (2001) “La langue parlée au foyer: signification pour l’avenir du français et tendences récentes”. Comunicació presentada a la Commision des États généraux sur la situtation et l’avenir de la langue française au Québec. Montréal, 25 de gener de 2001.

Termote, M. (2000) “Perspectives démolinguistiques pour Montréal et le Québec. Implications politiques.”. Memoria presentada a la Commision des États généraux sur la situtation et l’avenir de la langue française au Québec. Montréal, 11 de desembre de 2000.

 

 

8. Metodologia

Classes magistrals

Exposicions orals dels alumnes de les lectures

Classes pràctiques

 

 

9. Fonts d’informació i recursos didàctics

Fonts d’informació per a l’aprenentatge. Bibliografia bàsica (suport paper i electrònic)
Bibliografia general recomanada:

  • Ammon U., Dittmar, N. i Mattheier, K.J. (eds.)(1988) Sociolinguistics : An internacional handbook of the science of language and society. Berlin : Walter de Gruyter.
  • Ammon U., Dittmar, N. i Mattheier, K.J. (eds.) (2005) Sociolinguistics : An internacional handbook of the science of language and society, 2nd edition. Berlin : Walter de Gruyter.
  • Blas Arroyo, J.L. (20005) Sociolingüística del Español. Madrid: Cátedra.
  • Boix E. i Vila, X. (1998) Sociolingüística de la llengua catalana. Barcelona: Ariel
  • Chambers, J.K. (1995) Sociolinguistic Theory. Linguistic Variation and its Social Significance. Oxford: Blakwell.
  • Chambers, J. K., P. Trudgill, N. Schilling-Estes (eds.) (2002) The handbook of language variation and change Malden: Blackwell.
  • Hernández-Campoy, J.M. i Almeida, M. (1995) Metodología de la investigación sociolingüística. Granada: Comares
  • Labov, W. (1972) Sociolinguistic Patterns. Philadelphia: University of  Pennsylvania Press. [Versió traduïda al castellà (1983) Modelos sociolingüísticos. Madrid: Cátedra]
  • López Morales, H. (1989). Sociolingüística. Madrid: Gredos.
  • Silva-Corvalán, C (1989) Sociolingüística. Teoría y práctica. Madrid: Ed. Alhambra.
  • Fonts d’informació per a l’aprenentatge. Bibliografia complementària (suport paper i electrònic)
  • Revista Language Variation and Change
  • NWAVE Annual Conference (New Ways of Analysing Variation in English and Other Languages)