Teoria y Análisis del Film (20472)
Titulación/estudio: Grado en Comunicación
Curso: tercero-cuarto
Trimestre: segundo
Número de créditos ECTS: 4 créditos
Horas de dedicación del estudiante: Obligatorias: 80 de clase y de 10 a 40 fuera de clase (depende del estudiante)
Lengua o lenguas de la docencia: castellano
Profesor: Carlos Losilla Alcalde
1. Presentación de la asignatura
Teoria i anàlisi del film pretende proporcionar al estudiante un panorama general de la historia de las teorías cinematográficas que demuestre su vigencia en los actuales estudios sobre la imagen. Por otro lado, es de esas teorías de donde se desprenden modelos de análisis a lo largo del tiempo hasta llegar a nuestros días, donde se vive un proceso de cambios y mutaciones del que también hay que dar cuenta para que podamos enfrentarnos al nuevo estatuto de la imagen en este siglo XXI.
2. Competències que s'han d'assolir
A medida que transcurre la asignatura, el estudiante debe interiorizar esas teorías no memorizándolas, sino identificándolas con la historia de las películas que ya conoce por otras materias estudiadas. Se trata de un proceso de asimilación en el que historia y teoría no están encerradas en compartimentos estancos sino que se cruzan y entrecruzan para permitir un acercamiento al cine complejo y gratificante. Al final del camino, el estudiante, a partir de una serie de prácticas realizadas clase a clase, debe saber identificar los distintos tipos de análisis y aplicarlos a todo tipo de películas, distinguir de qué época proceden y conocer las técnicas necesarias para llevarlos a cabo.
3. Continguts
Tema 1
Què són i per què serveixen les teories del cinema? Quins lligams tenen amb l'anàlisi? L'espectador d'avui davant la teoria i l'anàlisi. El cinema clàssic i l'absència de teoria. El cinema postmodern i el menyspreu per l'anàlisi.
Tema 2
Dels anys vint als anys seixanta. Evolució de les teories cinematogràfiques abans i després d'una figura clau: André Bazin i la teoria de l'autor, l'anàlisi de la "posada en escena". Idealisme i materialisme. Bazin i Aristarco, Cahiers i Positif, Film Ideal i Nuestro Cine...
Tema 3
Els anys seixanta i setanta. De l'estructuralisme al feminisme. El paper de la semiòtica i la psicoanàlisi en el pas d'una anàlisi formalista a una anàlisi ideològica. Jean Mitry i la seva herència. La importància de Gilles Deleuze: una tradició estroncada.
Tema 4
Els anys vuitanta i noranta. El cas de David Bordwell, entre la narratologia i el cognitivisme. Les complexes relacions entre el postmodernisme i la interdisciplinarietat: una teoria reaccionària o progressista? El retorn dels discursos ideològics en les noves anàlisis: gènere, ètnia, classe i sexualitat.
Tema 5
Les teories del cinema i l'anàlisi fílmica en el segle XXI. El coneixement de les teories com a eina indispensable per analitzar críticament la història del cinema i el cinema actual. La banalització del discurs teòric en la crítica cinematogràfica d'avui.
4. Avaluació
Exercicis pràctics a classe durant tot el trimestre: discussió i debat de les qüestions plantejades (30%)
Treball de fi de trimestre sobre un tema teòric i analític pactat entre profesor i estudiant, madurat durant les classes (10 folis, 70%)
5. Recuperació
Per als no presentats: lliurament del treball tal com es detalla a l'apartat 4.
Per als suspessos: lliurament d'un treball diferent pactat amb el professor.
6. Bibliografia i recursos didàctics
6.1. Bibliografia bàsica
ANDREW, D. Las principales teorías cinematográficas. Barcelona: Gustavo Gili,1978.
BRENEZ, N. (ed.), D'une critique de cinéma digne de son nom, revista La Furia Umana, n. 3, estiu 2013.
CASSETTI, F. Teorías del cine. Madrid: Cátedra, 1995.
CINÉMA (revista), dossier La Théorie du cinéma enfin en crise, vol. 17, n. 2-3, 2007.
MARTIN, A., Last Day Every Day: Figural Thinking from Auerbach and Kracauer to Agamben and Brenez. Nueva York: Punctum Books, 2012.
STAM, R. Teorías del cine: una introducción. Barcelona: Paidós, 2001.
STAM, R.; BURGOYNE, R ; FLITTERMAN-LEWIS, S. Nuevos conceptos de la teoría del cine. Barcelona: Paidós, 1999.
6.2. Bibliografia complementària
AUMONT, J., Moderne? París: Cahiers du Cinéma, 2007.
LOSILLA, C., La invención de la modernidad. Madrid: Cátedra, 2012.
McELHANEY, The Death of Classical Cinema. New York: State University of New York Press, 2006.
6.3. Recursos didàctics
Visionado (total o parcial) y comentario en clase de las siguientes películas, entre otras que se improvisan según las necesidades de los estudiantes:
La línea general (1927), de S. M. Eisenstein
Le Crime de Mr. Lange (1933), de Jean Renoir
Une Partie de champagne (1936), de Jean Renoir
Filmografía seleccionada de Alfred Hitchcock: análisis de la política de los autores.
Rio Grande (John Ford, 1950)
De Centauros del desierto (John Ford, 1956) a Apocalypse Now (F. Coppola, 1979): análisis figurativo y estructural (con Taxi Driver y El cazador)
El fotógrafo del pánico (Michael Powell, 1960)
Filmografía seleccionada de Brian de Palma: la (no)teoría y el análisis posmodernos.
Gerry (Gus van Sant, 2000)
Vive l'amour! (Tsai Ming-liang, 1998)
Tabú (Miguel Gomes, 2012)
7. Metodologia
Clases teórico-prácticas, con explicación e ilustración por medio de fragmentos de películas y discusión-debate orientada por el profesor. Progresivamente, los debates se van generalizando con la consiguiente guía por parte del profesor, que puede reorientar sus explicaciones según las particularidades del grupo. Finalmente, el objetivo de este método es que el estudiante sepa estructurar un trabajo sobre una película, una teoría o un director, aplicando los instrumentos del análisis que todos habremos practicado.
8. Programació d'activitats
Asistencia a Filmoteca, a salas comerciales, a salas alternativas, para ver las diferencias y dónde se vive hoy día teóricamente el cine.
Ponentes invitados en clase, desde cineastas a analistas de prestigio reconocido.