Relació Metge-Malalt i Habilitats Comunicatives(20414)
Titulació/estudi: Grau en Medicina
Curs: segon
Trimestre: tercer
Nombre de crèdits ECTS: 5 crèdits
Hores de dedicació de l'estudiant:
5 crèdits ECTS anuals: 5 x 25 h= 125 h:
- Classes teòriques: 20 h
- Seminaris: 20 h
- Treball individual: 85 h
Activitat presencial: 32% = 40 h
Activitat no presencial: 68% = 85 h
Llengua o llengües de la docència:
Professor: Josep-E. Baños (UPF), Antoni Bulbena (UAB), Marta Torrens (UAB) i Mireia Valero (UPF)
1. Presentació de l'assignatura
Objectius
- Proporcionar les bases que permetin una comunicació eficaç i humana amb els pacients.
- Aprendre a enfrontar-se amb les situacions difícils de comunicació en la consulta.
- Reconèixer les necessitats dels pacients en el procés diagnòstic i terapèutic.
- Adquirir el coneixement que permeti aplicar els principals principis bioètics a la relació professional amb els pacients.
- Adquirir els aprenentatges suficients per tal de fer una comunicació eficaç en entorns professionals.
2. Competències que s'han d'assolir
1. Conèixer els fonaments legals de l'exercici de la professió mèdica.
2. Conèixer les característiques del consentiment informat.
3. Aprendre a mantenir el principi de la confidencialitat
4. Aplicar els valors personals professionals d'excel·lència, altruisme, sentit del deure, responsabilitat, integritat i honestedat en l'exercici de la professió.
5. Reconèixer la necessitat de mantenir la competència professional.
6. Saber tractar la pràctica professional respectant l'autonomia del pacient, les seves creences i la seva cultura.
7. Conèixer els aspectes de la comunicació amb pacients, familiars i el seu entorn social.
8. Conèixer els models de relació clínica (entrevista, comunicació verbal, comunicació no verbal i interferències).
9. Aprendre a donar males notícies, pronòstics i consell terapèutic.
10. Conèixer els aspectes de la comunicació en públic, oral i escrita, de treballs científics i/o informes professionals.
3. Continguts
El programa es desenvolupa al llarg de 10 setmanes durant el tercer trimestre, amb 20 classes teòriques i 10 seminaris.
Classes teòriques
Tema 1. Introducció a la teoria de la comunicació (I) S. Serrano (UB)
La importància de la competència comunicativa.
Tema 2. Introducció a la teoria de la comunicació (II) S. Serrano (UB)
La importància de la competència comunicativa.
Tema 3. La relació metge-pacient en la seva perspectiva històrica Josep-E. Baños (UPF)
La concepció de la malaltia en el món antic: l'etiologia màgica i religiosa. El concepte científic en la medicina grega. El model assistencial en l'edat mitjana i el canvi associat al naixement de la medicina científica en el segle xix. Les implicacions ètiques de la relació metge-pacient. El model paternalista de relació metge-pacient. El reconeixement del dret a la informació i de l'autonomia del pacient. La influència del model sanitari en la relació metge-pacient. La majoria d'edat dels pacients i el dret a escollir.
Tema 4. Els elements bàsics de comunicació en l'àmbit assistencial: perspectiva del metge (I). Josep-E. Baños (UPF)
Concepte de comunicació. Tipus de comunicació: comunicació verbal, no verbal i terapèutica. Els factors emocionals: empatia i antipatia. Conflictes més freqüents en la comunicació. Les dificultats de la comunicació com elements de fractura de l'acte mèdic. Importància de la personalitat del metge i efecte placebo.
Tema 5. Els elements bàsics de comunicació en l'àmbit assistencial: perspectiva del metge (II) A. Bulbena (UAB)
Tipus de comunicació segons l'àmbit d'atenció. Diferències entre l'assistència ambulatòria i l'hospitalària. El concepte d'escut en la relació metge-pacient. La relació metge-pacient com a element preventiu de la denúncia judicial.
Tema 6 L'entrevista clínica. M. Valero (UPF)
Conceptes generals i etapes de l'entrevista. Els elements bàsics de l'entrevista mèdica: anamnesi, exploració física, diagnòstic i pla terapèutic. Factors que condicionen la relació assistencial: el metge, el pacient i l'entorn. L'empatia en l'acte mèdic: estudis sobre l'evolució i els factors determinants.
Tema 7 La comunicació no verbal en els pacients - I. B. Molinuevo (UAB)
Concepte i components. Relació entre comunicació verbal i no verbal. L'expressió facial dels estats emocionals. Interpretació de la comunicació no verbal.
Tema 8 La comunicació no verbal en els pacients - II. B. Molinuevo (UAB)
Concepte i components. Relació entre comunicació verbal i no verbal. L'expressió facial dels estats emocionals. Interpretació de la comunicació no verbal.
Tema 9 Etapes de l'entrevista (I): acollida i anamnesi. M. Valero (UPF)
Fases d'acolliment i anamnesi: elements necessaris. Equilibri entre necessitat d'informació i respecte a la intimitat. L'escolta activa i les preguntes obertes. Preguntar amb eficiència. Abordatge de temes conflictius pel pacient. S'identificaran i analitzaran els possibles problemes en aquestes fases de la relació metge-pacient i altres relacionats amb l'entorn mèdic.
Tema 10 Etapes de l'entrevista (II): exploració i diagnòstic. M. Valero (UPF)
L'exploració física i les exploracions complementaries. Consideracions prèvies a l'exploració física. Prevenció dels problemes més freqüents.Problemes potencials en algunes àrees corporals. El coneixement de les diferències culturals. Informació sobre el procés diagnòstic i les seves incerteses. Exploració de les pors del pacient.
Tema 11 Etapes de l'entrevista (III): pla terapèutic, pronòstic i seguiment. M. Valero (UPF)
Disseny del pla terapèutic. Elecció del tractament amb la comunicació al pacient. Explicació de l'objectiu terapèutic. Mesures per assegurar un correcte seguiment terapèutic. Les visites de seguiment i la supervisió de la resposta terapèutica. Concepte de pronòstic. Com donar bones i males notícies.
Tema 12 Gestió de males noticies. M. Valero (UPF)
Les males notícies i la creació de l'ambient per donar-les. Acceptació: fases i característiques. Coneixement de les expectatives i de les necessitats d'informació del pacient i de la família. Adaptació de la informació a les necessitats del pacient.
Tema 13 Oncologia i malaltia terminal. M. Valero (UPF)
Decisions entorn a la mort. L'explicació de la interrupció del tractament. Les cures pal·liatives i l'atenció en els darrers dies. S'identificaran i analitzaran els possibles problemes en aquestes fases de la relació metge-pacient i altres relacionats amb l'entorn mèdic.
Tema 14 Exploració de les creences i resistències. J.M. Garcés (HdM)
Importància del coneixement dels elements culturals en l'atenció mèdica. Principals creences en les minories més freqüents a Catalunya. Metges i pacients en les cultures iberoamericanes, magrebins, xineses i hindús. La importància dels mediadors culturals.
Tema 15 La relació metge-pacient: detecció del malestar psicològic. M. Torrens (UAB)
Importància de l'entrevista per l'avaluació del aspectes psicològics del pacient. Maneig del ventall psicològic que pot presentar el pacient des de la possibilitat de patir una malaltia a la certesa del diagnòstic. Des de la hipocondria a la negació de la malaltia.
Tema 16 La relació metge-pacient en pacientes dificils: gestió del conflicte. M. Torrens (UAB)
La gestió de la relació metge-pacient en casos d'especial dificultat: "dependent i demandant", "rígid i controlat", "dramatitzador o manipulador", "masoquista", "recelós, paranoide", "superior".
Tema 17 La relació metge-pacient en els pacients pediàtrics A. Mur (UAB)
Desenvolupament neurocognitiu pediàtric en la relació metge-pacient. Com millorar la relació amb els nens. Adaptació de la informació i respecte de l'autonomia.
Tema 18 La relació metge-pacient en els pacients geriàtrics. R. Miralles (UAB)
Els dèficits neurocognitius i sensorials en els pacients geriàtrics. Com assegurar la comprensió de la informació i el compliment terapèutic. Estratègies comunicatives en el pacient geriàtric. La importància de la família i els cuidadors.
Tema 19 La relació metge-pacient vista des del malalt.
Els sentiments dels pacients a l'emmalaltir. Necessitats del pacient en la relació amb els professionals sanitaris. Principals atencions desateses en el procés d'atenció mèdica. Alguns suggeriments per millorar l'atenció dels pacients en la seva relació amb els professionals sanitaris.
Tema 20 La confidencialitat. A. Rodríguez-Pazos (UAB)
Concepte. Marc ètic i jurídic. La confidencialitat amb relació amb els documents mèdics: història clínica, informe mèdic i receptes. Sistemes per assegurar la confidencialitat i responsabilitat del metge. Què es pot dir i a qui. La relació amb medis de comunicació, policia i àmbit jurídic
Seminaris
Seminari 1- Introducció a la relació assistencial. M. Valero (UPF)
Seminari 2- Les necessitats del pacient en l'assistència mèdica. M.Valero (UPF)
Seminari 3- L'entrevista motivacional (I). M. Astals (HdM)
Seminari 4- L'entrevista motivacional (II). M. Astals (HdM)
Seminari 5- Importància dels aspectes psicològics en l'assistència mèdica 3. J.M. Blanqué (HdM)
Seminari 6- L'entrevista clínica en llocs especials. L.M. Martín (UAB)
Seminari 7- La competència cultural en la relació assistencial. J.M. Garcés (HdM)
Seminari 8- La relació metge-pacient i la recerca. M. Torrens (UAB)
Seminari 9- Health literacy. C. Iniesta (UAB)
Seminari 10- La presentació en públic. E. Guardiola (UPF)
4. Avaluació
Al final de cada seminari es farà una avaluació amb algunes preguntes molt curtes. La contingència de l'avaluació de tots els seminaris serà del 30% sobre la nota final.
Al finalitzar l'assignatura es farà una avaluació que tindrà una contingència del 70% sobre la nota final. Aquesta constarà de preguntes d'elecció múltiple (PEM) (contingència 30%), de preguntes curtes (contingència 40%) i avaluació pràctica, mitjançant vídeogravació (30%).
5. Bibliografia general
5.1 Bibliografia bàsica
•·Borrell F. Manual de entrevista clínica. Barcelona: Ediciones Doyma, 1989.
•·Borrell F. Entrevista Clínica: Manual de estrategias prácticas. Ediciones Sociedad Española de Medicina de Familia y Comunitaria, 2004.
•·Laín Entralgo P. El médico y el enfermo. Madrid: Tricastela, 2003.
•·Groopman J. ¿Me está escuchando , doctor? Un viaje por la mente de los médicos. Barcelona: RBA Libros SA, 2008.
•·Winkler M. La enfermedad de Sachs. Madrid: Akal, 1999.
• Morlans M. Fer costat al malalt. Barcelona: Columna, 1994.
•·Serrano S. El regal de la comunicació.15ª ed. Barcelona: Ara Llibres, 2007.
•·Vilardell. Ser metge. L'art i l'ofici de curar. Barcelona: Plataforma Editorial, 2009.
5.2 Bibliografia complementària
•· Cassell EJ. The nature of suffering and the goals of medicine. Nova York: Oxford Univ Press, 1991.
•· Claries X. El pacient té la paraula: La comunicació amb els professionals de la salut. Edicions Viguera, 2009.
•· Coulehan JL & Block MR. The medical interview mastering skills for clinical practice. 5a ed. Filadèlfia: FA Davis Company, 2006.
•· Jovell A. La confianza. Barcelona: Plataforma editorial, 2008.
•· Kübler-Ross E. La rueda de la vida. Barcelona: Ediciones B, 2000.
•· Lown B. The lost art of healing. Nova York: Houghton Mifflin, 2000.
•· Molinuevo B, de Pablo J. Pràcticum de Psicologia Mèdica (I). UAB, Servei de Publicacions. Departament de Psiquiatria i de Medicina Legal, Bellaterra, 2007.
•· Othmer E, Othmer S. La entrevista clínica. Tomo I. Fundamentos. DSM-IV-TR. Barcelona: Masson, 2003.
•· Sommers-Flanagan J, Sommers-Flanagan R. Clinical Interviewing.4ª ed. Hoboken: John Wiley & Sons, 2009.
•· Srabanek P. La muerte de la medicina con rostro humano. Madrid: Díaz de Santos, 1999.
•· Van de Meersch M. Cuerpos y almas. Barcelona: Plaza y Janés, 1998.
6. Metodologia
El programa de l'assignatura inclou:
a) Classes magistrals, en les que es dispensarà el contingut teòric del programa a l'hora que es fomentarà la reflexió i participació de l'estudiant. Es lliurarà el material de les presentacions i alguna activitat addicional.
b) Seminaris, en grups de 30 estudiants. Es poden emprar diverses metodologies actives com la presentació i debat de casos, el joc de rol (rol playing), pel·lícules i d'altres. L'assistència als seminaris és obligatòria.