Curs 2011-2012
1. Presentació de l'assignatura
Una crisi no és un càstig diví. Es tracta d'una situació molt més normal en les organitzacions del que pensem i que a més no és fàcil d'evitar. Per tant, l'únic que podem fer és preparar-nos per gestionar-la. En aquesta gestió, la comunicació pren un paper fonamental. De fet, bona part de l'èxit en el procés de contingència d'una crisi té a veure amb la comunicació.
Però, ens preparem en temps de pau? Prevenim abans que haguem de curar? Normalment, no. El més habitual és que les crisis ens sorprenguin, ens col·lapsin i ens impedeixin fer una gestió estratègica i aplicar metodologia. Aquests darrers dos aspectes són essencials a l'hora de desenvolupar el contingut de l'assignatura.
2. Competències que s'han d'assolir en l'assignatura
Competències generals
Capacitat resolutiva i de presa de decisions.
Capacitat d'anàlisi i de síntesi de materials.
Consens en la resolució de casos pràctics en treballs d'equip.
Elaboració d'informes escrits, estructurats, clars i comprensibles.
Planificació del temps necessari per desenvolupar tasques i activitats.
Competències específiques
Capacitat d'utilitzar eines i d'aplicar metodologia per fer el tractament de fets informatius en situacions de crisi.
Visió estratègica de la comunicació.
Assumpció de capacitats d'anàlisi d'esdeveniments amb dimensió comunicativa als mitjans de comunicació.
Capacitat per dissenyar i potenciar les habilitats comunicatives de les organitzacions.
Coneixement de les principals eines i estratègies de la comunicació en situacions de crisi.
Planificació, organització i execució d'actes amb dimensió comunicativa.
3. Avaluació
Criteris d'avaluació
L'avaluació té dos components bàsics:
1) Un treball sobre un cas de crisi.
2) Un examen teòric.
Què s'hi avalua
El treball, que es fa en equips formats per 3 o 4 persones, té un valor del 60% de la nota total de l'assignatura (el 10% de la nota del treball s'aconsegueix en la presentació que es farà a classe). L'examen teòric té un valor del 40% de la nota total de l'assignatura.
Cal treure una nota mínima de 4 en cada apartat (treball i examen) per poder superar el curs.
Aquells que no superin l'assignatura a la convocatòria de desembre, o que no s'hi presentin, hauran de fer els mateixos exercicis per a la convocatòria de setembre (excepte la presentació pública del treball).
Per presentar-se a la convocatòria de desembre s'ha d'haver assistit al 90% de les classes.
Avaluació final
4. Programa de l'assignatura
Teoria de les percepcions. Reputació corporativa.
Com identificar una crisi? Què és una crisi. Actors, fases, vulnerabilitat, tipologia...
Pla i manual de crisi.
Estratègia i metodologia per tractar les crisis.
L'argumentari.
El rol dels mitjans de comunicació.
El portaveu de l'organització a la crisi.
Com tractar els periodistes i els mitjans de comunicació. Algunes reflexions sobre les crisis.
5. Fonts d'informació i recursos didàctics
Bibliografia i recursos web bàsics
ALBRECHT, S. Crisis management for corporate self-defense. Nova York: Amacon, 1996.
ALCAT, E. Y ahora, ¿Qué? Claves para gestionar una crisis ¡y salir fortalecido!. Barcelona: Empresa Activa, 2005.
ARROYO, L.; YAS, M. Los cien errores de la comunicación de las organizaciones. Madrid: Esic, 2003.
BEL MALLÉN, J. I. (coord.). Comunicar para crear valor. Pamplona: Eunsa, 2004.
CERVERA, A. L. Comunicación total. Madrid: Esic, 2004.
COOMBS, W. T. Ongoing Crisis Communication. Califòrnia-Londres: Sage, 2007.
DEL PULGAR RODRÍGUEZ, L. Comunicación de empresa en entornos turbulentos. Madrid: Esic, 1999.
ELIZALDE, L. H. Estrategias en las crisis públicas. Buenos Aires: La Crujía Ediciones, 2004.
GONZÁLEZ HERRERO, A. Marketing preventivo. La comunicación de crisis en la empresa. Barcelona:
Bosch, 1998.
FINK, S. Crisis management planning for the inevitable. EUA: Authors Guild Back inprint.com Edition, 2002.
FITA TRIAS, J. Comunicación en programas de crisis. Barcelona: Gestión 2000, 1999.
HEALT, R. Crisis management for managers and executives. Londres: Financial Times, 1998.
KNAPP, M. L. La comunicación no verbal. El cuerpo y el entorno. Barcelona: Paidós Comunicación, 1982.
LILLEY, R. Cómo tratar con gente difícil. Barcelona: The Sunday Times, 2002.
LÓPEZ-QUESASA GIL, M. ¡Estamos en crisis!. Madrid: CIE Dossat 2000, 2003.
LOSADA DÍAZ, J. C. (coord.). Gestión de la comunicación en las organizaciones. Barcelona: Ariel
Comunicación, 2004.
MARÍN CALAHORRO, F. Gestión técnica y de la comunicación en situaciones especiales. Madrid: Fragua, 2005.
MITROFF, I.; PEARSON, C. M. Cómo gestionar una crisis. Barcelona: Gestión 2000, 1997.
MITROFF, I.; KILMANN, R. H. Corporate Tragedies: Praeger: Product Tampering, Sabotage and Other Catastrophes, 1984.
PESCADOR MARTÍN, M. Viagra. Bilbao: Deusto, 2001.
PINSDORF, M. K. Communicating when your company is under siege. Surviving public crisis. Nova York: Fordham University Press, 1999.
REGESTER, M.; LARKIN, J. Risk Issues and Crisis Management. A Casebook of Best Practice. 3a. ed. Londres-Sterling: Kogan Page, 2005.
SÁNCHEZ CALERO, M. L. La información especializada en la gestión de crisis. Madrid: Fragua, 2006.
SANJUAN, A. Esto rompe. Casos de productos en apuros y gestión de crisis. A Coruña: Netbiblo, 2002.
Bibliografia i recursos web complementaris
D. A. (Robert R. Ulmer, Timothy L. Sellnow, Matthew W. Seeger). Effective Crisis Communication. Califòrnia-Londres: Sage, 2007.
D. A. Gestión de la crisis. Bilbao: Ediciones Deusto, 2001.
D. A. Gestión de crisis. Convertirlas en oportunidades. Barcelona: Harvard Business Essentials, Deusto, 2004.
D. A. La comunicación en situaciones de crisis: del 11M al 14M. Pamplona: Eunsa, 2006.
TUÑEZ LÓPEZ, M. L. La comunicación preventiva. A Coruña: Netbiblo, 2007.