Tema 1.Teoria i pràctica de les relacions internacionals.
1.1. Les grans tendències I. El paradigma realista: raison d'État (França), equilibri de poder (Regne Unit) i realpolitik (Alemanya). L'escola americana i la tradició del paradigma idealista: Woodrow Wilson. El realisme instrumental: George F. Kennan (teoria de la contenció) i Henry Kissinger (teoria de la dissuasió nuclear, distensió i coexistència pacífica). La sobirania limitada (bloc de l'Est) i la finlandització. Sobirania tutelada (bloc occidental). No alineament i neutralitat.
1.2. Les grans tendències II. Els fonamentalismes monoteistes. La utopia reaccionària. L'herència de Leo Strauss i la posició neoconservadora: statu quo, hegemonia i democràcia. Les fonts del dret internacional. La crisi del dret internacional.
1.3. Alguns conceptes: potència hegemònica, geopolítica, geoestratègia, espai polític i àrea d'influència.
1.4. Estats fracassats i estats "de facto".
Tema 2. Els grans escenaris.
2.1 El cicle colonial. El món després de la Primera Guerra Mundial. El món després de la Segona Guerra Mundial: guerra freda, bipolaritat i descolonització. El sistema de les Nacions Unides. Els conflictes regionals i els de baixa intensitat. L'OTAN, el Pacte de Varsòvia i la teoria de l'escalada. El final de l'URSS i la unipolaritat. Globalització, unilateralisme i multilateralisme. Multi-multilateralisme (Francis Fukuyama).
2.2 El món àrabo-musulmà i Occident. Característiques socio-polítiques generals de les societats àrabs. Els règims àrabs i la seva relació amb Estats Units i Europa.
Reformisme i democràcia en les societats àrabo-musulmanes.
2.3 Les crisis emergents en els sistemes de relacions internacionals. Els mercats energètics. La crisi alimentària. Les debilitats del sistema financer. Els corrents migratoris.
Tema 3. La construcció europea.
3.1. De la CECA a l'Europa dels 27. L'eix franco-alemany. Els processos d'ampliació. Objectius i tractats. Les cooperacions reforçades. La política de seguretat a Europa.
3.2. L'estructura institucional i la crisi de la Constitució Europea. La Comissió Europea, el Consell Europeu, el Parlament Europeu i el Tribunal Europeu. El déficit democràtic.
3.3. Les altres Europes: Rúsia, les ex repúbliques soviètiques i els Balcans.
Tema 4. La crisi d'Orient Pròxim.
4.1. De l'Holocaust a la independència d'Israel. Les guerres àrabo-israelianes. El període 1948-1973. Els guanys territorials d'Israel. Les resolucions 242 i 338 del Consell de Seguretat de l'ONU. La guerra civil del Líban (1975-1990) i la invasió de 1982. Les dues Intifades.
4.2. Israel i els Estats Units, una aliança estratègica. Els plans de pau. Els acords de Camp David. Les divisions àrabs. La teoria dels dos estats.
4.3. La resistència palestina i l'Estat palestí. La conferència de Madrid i els acords d'Oslo. El bloqueig de les negociacions i la dinàmica dels assentaments. La conferència de Camp David de 2000 i el programa de Bill Clinton. La política de Sharon i el colapse del procés de pau. El fracàs del full de ruta i la conferència d'annapolis (novembre del 2007).
Tema 5. El món després de l'onze de setembre.
5.1. La guerra contra el terrorisme. Unilateralisme i atacs preventius. La reorganització de la seguretat en els Estats Units (Patriot Act) i a la resta d'Occident.
5.2. La guerra d'Afganistan i la implicació internacional en la posguerra. Guantánamo, el dret nord-americà i el dret internacional.
Tema 6. La crisi d'Irak.
6.1. Els antecedents del període 1991-1998. Les posicions d'Estats Units i dels seus aliats. La resolució 1441 i la guerra de 2003. La guerra després de l'1 de maig de 2003. L'escàndol de les tortures a la presó d'Abú Graib. La reorganització de l'estructura de seguretat al Pròxim Orient i el control de les fonts d'energia. El protectorat d'Irak.
6.2. El factor iranià. l'informe Baker-Hamilton.
Tema 7. El G-5.7.1. Les cinc potències emergents: Xina, Índia, Mèxic, Brasil i Sudàfrica. La influència del G-5 en el mercat energètic i en la crisi dels aliments. Les tensions socials dins les societats duals. El dumping social i les inversions occidentals en les economies emergents.
Tema 8. Les regions deprimides I.
8.1. La crisi de l'Estat i les crisis d'identitat de les societats indígenes a l'Amèrica Llatina. El deute extern. Les relacions amb Estats Units. La tutela militar de les democràcies. Els nous populismes: Chávez, Morales o Correa.
8.2. El mercat americà del petroli. El cas de Venezuela.
8.3. La incògnita cubana. El paper d'Estats Units, Espanya i la Unió Europea.
Tema 9. Les regions deprimides II.
9.1. El cost de la descolonització a Àfrica. Estats i territoris en les cultures tradicionals. La inèrcia de les guerres civils. El deute extern. Les catàstrofes humanitàries: la sequera, la fam i la sida.
9.2. La influència de la Unió Europea, Rúsia i Xina.
Tema 10. La informació internacional.
10.1. Les relacions internacionals i els grans mitjans d'informació. Premsa internacional i premsa nacional. La premsa anglosaxona. Els models de premsa europeus. Les quatre grans agències: AP, Reuters, AFP i EFE. Els casos de la BBC, la CNN y Al Jazira. Els policy makers. Els mitjans especialitzats: Foreign Affaires, Foreign Policy, Relations Internationales et Stratégiques, The International Institut for Strategic Studies.
10.2. Les seccions de política internacional. Els diferents models. La teoria de la proximitat. La teoria de la universalitat.
10.3. El funcionament d'una secció de internacional. La selecció de les fonts. La selecció dels espais. El paper dels corresponsals i els enviats especials. L'elecció dels gèneres.
Sessió especial
La classe del 6 de novembre estarà dedicada en exclusiva a l'anàlisi de les eleccions presidencials que s'hauran celebrat dos dies abans als Estats Units.
Biblografia recomanada
BATALLA, Xavier: ¿Por qué Irak? Barcelona: Plaza & Janés, 2003.
BEN-AMI, Shlomo: Cicatrices de guerra, heridas de paz. Barcelona: Ediciones B, 2006.
DAVID, Charles-Philippe: La guerra y la paz. Enfoque contemporáneo sobre la seguridad y la estratégia. Barcelona: Icària Antrazyt, 2008.
FUKUYAMA, Francis: América en la encrucijada. Barcelona: Ediciones B, 2007.
IGNATIEFF, Michael: El mal menor. Ética política en una era de terror. Madrid: Taurus, 2005.
JUDT, Tony: Postguerra. Madrid: Taurus, 2006.
MICKLETHWAIT, John y WOOLDRIDGE, Adrian: Una nación conservadora. Barcelona: Debate, 2006
SEGURA, Antoni: Señores y vasallos del siglo XXI. Una explicación de los conflictos internacionales. Madrid: Alianza Ensayo, 2004.
WOODWARD, Bob: Negar la evidencia. Barcelona: Belacqva, 2007.
Bibliografia complementària
BASTENIER, Miguel Ángel: Israel-Palestina, la casa de la guerra. Madrid: Taurus, 2002.
BREZEZINSKI, Zbigniew: El gran tablero mundial. Barcelona: Paidós, 1998.
CORM, Georges: La fractura imaginaria. Barcelona: Tusquets, 2004.
FRACHON, Alain y VERNET, Alain: La América mesiánica. Los orígenes del neoconservadurismo y las guerras del presente. Barcelona: Paidós, 2006.
FUKUYAMA, Francis: El final de la historia y el último hombre. Barcelona: Planeta, 2002.
GARCIA DE CORTAZAR, Fernando i ESPINOSA, Lorenzo: Historia del mundo actual (1945-1995). 2 vols. Madrid: Alianza Editorial, 1995.
GRESH, Alain y VIDAL, Dominique: 100 claves para comprender Oriente Próximo. Barcelona: Paidós, 2004
HUNTINGTON, Samuel P.: El choque de civilizaciones. Barcelona: Paidós, 1997.
KAPLAN, Robert: Poder y debilidad. Madrid: Taurus, 2003.
KEPEL, Gilles: Fitna. Guerra en el corazón del islam. Barcelona: Paidós, 2004.
KHALIDI, Rashid: La reafirmación del imperio. Madrid: Catarata, 2004.
KISSINGER, Henry: Diplomacia. Barcelona: Ediciones B, 1995.
LEWIS GADDIS, John: La guerra fria. Barcelona: Ediciones B, 2008.
RIDAO, José María: La paz sin excusa. Sobre la legitimación de la violencia. Barcelona: Tusquets, 2004.
SAID, Edward W.: Orientalismo. Barcelona: Debate, 2002.
SEGURA, Antoni: Irak, en la encrucijada. Barcelona: RBA, 2003.
WOODWARD, Bob: La guerra de Bush. Barcelona: Planeta, 2003.
WOODWARD, Bob: Negar la evidencia. Barcelona: Belacqua, 2007.
ZORGBIBE, Charles: Historia de las relaciones internacionales. Del sistema de Yalta hasta nuestros días. 2 vols. Madrid: Alianza Universidad, 1997.
SEMINARIS SEMIPRESENCIALS
1. La rivalitat Barack Obama-Hillary Clinton vista per la premsa espanyola.
2. La campanya i el programa de John McCain a la premsa liberal dels Estats Units.
3. Les estructures de poder a Rúsia i el canvi de president.
4. El pensament musulmà reformista.
5. Amos Oz, David Grossman, Abraham Yehoshúa i el procés de pau palestino-israelià.
6. Les organitzacions internacionals i la crisi desfermada a Birmània pel cicló Nargis.
7. El 'cas Lewis Libby' i la premsa dels Estats Units.
8. La política mediterrània promoguda pel president de França, Nicolas Sarkozy.
9. El sistema de relacions del Marroc amb Espanya i amb França.
10. La presència de Xina a Àfrica.
11. La política del president de Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, i els nous populismes sudamericans.
12. Les organitzacions internacionals i els biocombustibles.
13. El 'cas Mark Felt' (Deep Throat) i 'The Washington Post'.